Berenguer de Vilaragut i de Sarrià

BERENGUER DE VILARAGUT I DE SARRIÀ

? –- ? V 1348

Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Guerau de Sarrià

Pel fet d'ésser senyor de Sant Martí Sarroca i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller. Prengué part en la campanya d'Almeria (1309). Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars (1311). Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols (1314). Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebel•lió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir (1326-28, 1330-34). 

Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca. Amb el seu fill Berengueró, féu bandositats contra altres nobles catalans (1336). Conseller reial de Pere III, fou un dels seus enviats a prestar homenatge al papa pel feu de Sardenya (1337). El seu fill Berengueró, amic, conseller i camarlenc de Jaume III, lluità contra Pere III de Catalunya-Aragó, atacà Puigcerdà i fou detingut a Llançà (1344). Després acompanyà els fills de Jaume III a la cort d'Avinyó (1345), i fou testimoni de les noces de la seva germana Violant amb el rei (1347). 

Pere III li havia confiscat Sant Martí Sarroca i Subirats, que tenia per donació paterna, i els havia donats a Joan de So, vescomte d'Évol, a canvi d'Évol, Llívia i altres llocs (1345).. Mort Berengueró, potser abans que el seu pare, la successió fou per a un fill del tercer matrimoni, Berenguer (III). 

Berenguer de Vilaragut i de Sarrià: de llinatge procedent de València  tot i que hom el veu originari d’Hongria. Berenguer de Vilaragut, fou senyor de Subirats des del 1314 fins ben bé el 1345, era també baró d’Albaida (un municipi de València). Casat amb Sancia de Mallorca (vídua de Pere Galcerà I de Pinós). A més va ésser senyor de Sant Martí Sarroca. Prengué part en la campanya d’Almeria (1309). Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars (1311). Anà a Sicília en ajut de Frederic II, intervingué en la treva, en assetjar Trapani i el rei Robert I de Nàpols (1314). Aquest mateix any, se’l troba escrit en una visita pastoral que es fa a l’església de Subirats, com a senyor del dit castell. Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebel•lió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir (1326-28,1330,34). Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca. Berenguer, per un deute que li tenia el rei, rebé en penyora Ontinyent, Bocairent i Biar, que formarien la baronia d’Ontinyent (València). Allà visqué els seus darrers anys, durant els quals fou acusat de prestar ajut als unionistes valencians. Es posà en el bàndol que sostenia la casa de Jaume d’Urgell a València contra la candidatura de Ferran d’Antequera, sostinguda pel bàndol contrari dels Centelles. 

En el terme de Subirats en els anys que n’era senyor Berenguer de Vilaragut, Blanca de Castellvell, muller del senyor del castell de Lavit, anomenat Alemany de Subirats,(aquests si cognominats de Subirats) ordenava fer testament. Sabem que era mare d’un Gispert de Subirats, l’hereu d’Alemany. Blanca, fa deixes a l’església de Sant Sadurní de Subirats, al seu altar de Sant Jaume i Sant Nicolau, a la capella de Santa Maria de Vilarnau, a Sant Pere de Subirats, a l’hospital de Sant Sadurni de Subirats...

Berenguer de Vilaragut, degut a la seva activitat fora de la comarca, no va tenir més remei que anomenar ,en l’any 1338, a Bernat Martí de Vilobí del Penedès, administrador de les rendes del castell i terme de Subirats.