El castell fou reconquistat el setembre de l'any 800 pels exèrcits francs, que manava Guillem de Tolosa, aquest el seu pare el portà de molt jove a l'escola de Carlemany i fou educat sota els ulls del rei, quan sortí del col·legi ja havia obtingut el títol de Comes, o sigui comandament d'exèrcit.
A causa d'aquest títol, li fou confiat el segon cos d'exèrcit per la reconquesta de Barcelona que estava situat al Llobregat, la seva missió era de privar tot ajut enviat per Alhaquem veí de Còrdova, el qual posà alguns destacaments en punt estratègics de la comarca, un dels tals, fou aquest castell, ja que en aquella època era un dels passos més freqüentats pels exèrcits moros que es dirigien a Barcelona passant per Saragossa.
Abans de posar-hi el destacament, Guillem va treure del castell i bona part de les seves terres, als moros i renegats o sigui tots aquells que amb els seus costums i religió els seguien.
Això ocasionà que el poble quedés buit i despoblat i l'agricultura arruïnada quedant moltes terres sense treballar.
Més tard totes les terres ermes i béns sense senyor passaren a l'estat, i foren repartides pel compte, al centurió, a l'església i a particulars, i ni uns ni altres en pogueren treure profit per falta de braços per a treballar-les.
Rendida Barcelona a últims del mes d'abril del 801 després de set mesos de setge, el castell i les seves terres passaren a formar part de la marca Gòcia o Còcia, més tard es troba el nom de Septimània.
Aquesta marca durà 65 anys, fou rei del castell Carlemany, Lluís el Bondadós, Pepí el Breu i Carles el Calb, aquest com ja se sap donà la marca Hispànica l'any 865.
Tots els que durant aquesta marca van representar els reis francs, dirigint i administrant el castell de Sant Martí Sarroca, posseïen el títol de Patrici.
Rovira i Virgili, Història Nacional de Catalunya, volum II.
