RELACIÓ FINAL DEL PROPIETARIS DEL CASTELL DE SANT MARTÍ SARROCA.- (Per Josep Domènech.
Desprès de la mort d'Arnau Mir, que va ésser a principis del segle XII, no s'ha trobat el nom de cap més feudatari del castell, fins l'any 1194, en el qual ho fou Guillem de la Granada.
Aquest, quan Pere I el catòlic era un infant, fou el seu administrador i en ser rei, fou el seu conseller que, en aquella època, Guillem era bastant ancià.
El 1208 fou comprat per Ferrari Ferrer i encara que posseís el títol de Vescomte de Bearn, sempre fou anomenat Ferrari Ferrer de Sant Martí Sarroca, que junt amb Guerau de Cervelló anà a la host o exèrcit e Jaume I per a la conquesta de les Balears amb cent cavallers i servents, l'any 1228.
El 3 de març del 1247, Ferrari se'l va vendre a Raimon de Ballurride, i no s'ha trobat cap més feudatari o senyor del castell fins l'any 1339 que perteneixia a Berenguer de Vilaragut que en aquella època també era propietari del castell de Subirats
El 1343 era senyor del castell el noble Bernat Guillem d'Entensa, els Lunas comtes de Segorb varen ésser els seus successors.
Entre els Luna successors dels Entensa, també es troba mestressa del castell, Maria de Luna, com hereu i pubilla del Segorb, la qual, l'any 1376 en féu donació al seu fill Martí el Jove rei de Sicília; l'escriptura està feta pel notari Jaume de Fonte.
L'any 1381 amb escriptura del notari Bartomeu Sirvén, Martí el Jove se'l vengué a Bernat de Fortià; en aquella època Bernat posseïa el castell de Fontrubí i el de Canyelles.
Després passà a Joan I el qual l'any 1387, en féu donació a la seva segona muller Violant de Bar.
En el 1418 ja es troba senyor del castell a Guerau Alemany de Torrelles i el 1472 ja era de Guerau Alemany de Cervelló, que el passà o vengué a Joan II rei de Catalunya i Aragó, el qual féu gràcia de dit castell i terme a Arnau Guillem de Cervelló.
Segons una escriptura feta per Bartomeu Llopis notari de Vilafranca. l'any 1480, aquest Arnau féu donació de tots sos bens i especialment el castell i terme de Sant Martí Sarroca a en Berenguer Arnau de Cervelló i aquest es vengué el terme, castell i l'església als canonges de Barcelona, el dia 5 de juny del 1481 pel preu de noranta-cinc mil sous, segons consta en l'escriptura feta pel notari Pere Pasqual de Barcelona.
La venda està feta amb carta de gràcia per en Guerau o Grau Alemany de Cervelló i el seu fill en Martí Joan al Rnd. Capítol de la seu de Barcelona.
Dit dia, en poder del mateix notari hi ha una altra venda feta per en Berenguer Arnau de Cervelló al mateix Capítol de tots els drets i concessions de dit terme i castell. El 4 de juliol de 1481 hi ha una cessió feta per dit Berenguer Arnau de Cervelló, en poder de Mª Montserrat Roig, notari de Vilafranca del Penedès, amb un Codern Volant, hi ha un acte del Sindicat fet pels Jurats i Universitat de Sant Marí Sarroca amb intervenció del Veguer de Vilafranca.
Aquí s'acaba la part feudal i reial del castell passant als béns de l'església amb motiu d'aquesta venda.
___________________________
NOTA.- Tots els feudataris que s'han anomenat, només en les dades de compra o venda, coincideixen amb les notes històriques del canonge Boada, excepte alguna petita errada que tingué.
Elionor de Luna, és Maria de Luna i el preu de venda, és de noranta-cinc mil sous en lloc de quatre-mil cinc-centes lliures.
