(Per Josep Domènech)
Quan aquest castell (Sant Martí Sarroca) i els seus habitants eren súbdits dels reis de França en temps de la marca Gòcia o Còcia, l'organització del palau reial i l'exèrcit era el següent:
El oficials que componien la jerarquia de la casa reial tenien el nom de palatins el comte del palau ocupava el primer lloc, les seves funcions eren dues, judicials i de vigilància del palau.
Un arxicapellà escollit entre els bisbes i grans abats, era l'encarregat de la capella reial i dirigia els afers religiosos de caràcter general, hi havia un canceller o protonotari, a més els cambrers, tresorers, senescals, botellers, conestables o el mestre dels allotjaments que preparava l'allotjament del monarca quan aquest viatjava.
El comte manava els exèrcits, l'arxicapellà manejava els documents confidencials i es cuidava de l'arxiu del Palau, però no se li confiava el segell.
El senescal dirigia la cuina i era enviat a la guerra.
El conseller o protonotari dirigia dirigia les oficines on els notaris redactaven les lletres, els diplomes i els actes d'immunitat, els altres eren oficis domèstics.
El consell del rei estava format per l'arxicapellà, el comte del palau, el cambrer o camerarius i els pròcers cridats a consulta, aquesta no eren fixos.
La formació de la host o exèrcit era convocada pel monarca i notificada per lletres al comtes, bisbes i abats, els quals tenien l'encàrrec de fer la lleva o quinta dels obligats al servei de les armes.
Els tocatardans eren castigats per cada dia de retard amb un dia de privació de carn i de vi i el que no es presentava havia de pagar una multa proporcionada a la seva fortuna.
Les tropes així reclutades s'enduien vitualles per tres mesos, armes i vestits per sis, pel camí tenien dret a exigir dels habitants foc, aigua, llenya, farratge i res més.
Pel que fa a les armes, cada combatent, havia de dur un escut, una espasa o llança, un arc amb dues cordes i dotze sagetes, els més ric havien de dur altres peses de més a més.
Aquells que posseïen de dotze masos en amunt, havien de dur una cuirassa de forma especial anomenada bruina en llatí, els comtes i els representants del bisbes i abats, havien de dur una cuirassa i un capell, també era obligació, l'aportació d'un cert nombre de cavalls
Els comtes aportaven una part del material de guerra, eines, carretes de transport i elements necessaris per a la conservació i reparació d'armes, per la construcció de fortaleses, ponts i vaixells i per el setge d'una plaça..
