EL CASTELL DE SUBIRATS
Si
bé l’alta jurisdicció del castell de Subirats pertangué a la casa comtal
barcelonina, en posseïren el domini directe els vescomtes de Barcelona, excepte
per un curt període, immediatament posterior a la invasió d'Almansor, en què
Ènnec Bonfill de Cervelló fou senyor de Subirats.
A
la primeria del segle XI posseïa el castell Geribert, fill del vescomte
Guitard; de la seva muller Ermengarda, que era filla del comte Borrell de
Barcelona, el castell de Subirats passà a mans de Mir Geribert, el qual s’intitulà príncep d'Olèrdola. En el seu testament
del 1060 deixà el castell a la seva vídua,
Guisla de Besora.
El
1067 el castell era d'Arnau Mir de
Santmartí, fill de Mir Geribert,
succeït pel seu fill Jordà de Santmartí,
i d'aquest passà a altres personatges de la família, que es cognomenaren de
Subirats o de Santmartí, ja que
posseïen tots dos castells.
Els
succeïren els Vilaragut (segles XIII
i XIV). Pel fogatjament de vers el 1370 se sap que el castell de Subirats era
de Berenguer d'Abella, majordom i
conseller de l'infant Joan. Posteriorment pervingué als Cervelló (1377); acabada la guerra contra Joan II, però, els béns
de Guerau Alemany de Cervelló foren
confiscats per la seva lleialtat a la causa de la generalitat, i el castell de
Subirats fou concedit a Roderic de Perea. Reincorporat a la corona el 1493, poc
temps després el rei Ferran vengué la castlania a Miquel Joan de Gralla, alt
funcionari reial. Els Gralla posseïren la castlania del castell de Subirats
fins el 1611, que fou venuda als Milsocors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada