El feudatari, en virtut del feu, que posseïa. tenia l'obligació d'ajudar al seu senyor en la guerra, aquest compromís era fet per jurament.
Si el feudatari no podia complir-lo per sí mateix, procurava que un altre complís aquest servei al seu lloc.
Si el feu era d'alguna importància, el feudatari s'obligava més, a proporcionar al senyor, un cert número de cavallers que l'acompanyessin en la guerra, llavors moltes vegades es recorria a soldats mercenaris.
La companyia de gent d'armes rebia el nom de mainada.
Hi havia dues classes d'expedicions, la host i la cavalcada, la host era una expedició que durava diversos dies o mesos si convenia, la cavalcada era per un simple dia i per un sol terme.
Per anar a la host o a la cavalcada la gent eren cridats per lletres o missatgers.
Hi havia un altre sistema per cridar-los al servei, anomenat Príncep namque, això és si el príncep estava assetjat o si ell assetjava els seus enemics, o si sabia que algun sobirà anava contra ell per combatre'l, llavors cridava la gent, encenent focs, aleshores tots els homes tant cavallers com peons que tinguessin l'edat i es trobaven en situació de dur les armes, havien d'anar al seu auxili.
El servei militar obligatori es feia per convocatòria del sobirà o senyor del castell hi anaven compresos els bagatges, que en aquella època, aquest servei no estava pròpiament organitzat, d'aquí ve que d'alguns documents pot deduir-se que els pobles estaven obligats a prestar-los.
El homes i cavalls anaven armats o guarnits a la guerra, l'armadura completa era anomenada asberg o alsberg o guarniment, les armadures eren generalment de ferro, els grans personatges les tenien adornades amb peces de metall preciosos i aplicacions d'or i argent.
L'armadura que cobria el cap en deien la còfia, la que defensava el rostre barbadora, la que defensava els braços braonera i la que defensava la mà guant, el cos era cobert amb la cuirassa o lloriga.
Com a defensa mòbil per a reguardar-se del cops, els guerrers tenien l'escut i la daga, l'escut era de cuiro, en forma de cor.
Com a armes ofensives, tenien l'espasa i la llança, el dard i la guasarma eren llançadisses, les sagetes i ballestes eren disparades a l'arc.
Els cavallers expedicionaris, prenien a més de les vitualles una aljub, que era una galleda.
També hi havia màquines de guerra, que en català eren anomenades enginys, eren totes de fusta, n'hi havia de tres classes, que els rústics o pagesos les anomenaven fenèvols, gosses i gates, els fenévols servien per tirar grosses pedres i les gosses i gates venien a ésser com arriets.
Els manejadors d'aquestes màquines de guerra havien de prestar jurament de fidelitat i obediència al Senyor.
J. Balari:
pàg. 352.
