PERE III DE CATALUNYA- (Per Josep Domènech)
Pere III tingué molta importància en la història d'aquest castell de ant Martí Sarroca, més com a rei que com a propietari.
Havia nascut setmesó a Balaguer el 5 de setembre de 1319.
Fou baix d'estatura, se sentia rei i creia que Déu sempre el guiava i el feia sortir bé de totes les dificultats, tenia traça de teòleg per justificar-se de tots els seus actes, però el seus propis escrits el traeixen a més diuen que era un home de refinada hipocresia i repugnant sang freda i que algunes de les seves venjances foren verament horrible.
Una de les tals, es troba en una lletra seva del de gener de 1382 escrita al veguer de Barcelona amb motiu de la coronació de Sibil.la de Fortià, encarregant-li que vagi despresa en l'execució de les sentències pendents, a fi que els criminals no puguin aprofitar-se de l'indult que anava a concedir per la celebració de dit esdeveniment, demanant-li que compleixi l'ordre amb la major reserva.
Pere III es casà quatre vegades, la primera amb Elionor de Portugal, que el més d'octubre de l'any 1338 morí de la pesta a Terol, sense deixar fills.
La segona fou Maria de Navarra; d'aquest matrimoni nasqueren 3 fills i tots nenes, Constança, Joana i Maria.
La tercera muller, va ésser Elionor de Sicília, filla dels reis d'aquella illa, Pere i Isabel, i fou conduïda a València per un estol català, allà es celebrà el casament cap el és de juliol del 1349, tingué 3 fills i una filla, el primer es digué Joan que va néixer a la vila de Perpinyà el 27 de desembre de 1350.
El segon, Martí, nascut a Barcelona l'any 1352; el tercer, Alfons que també va néixer a Barcelona, morí de poca edat: i una nena anomenada Elionor, nascuda l'any 1356. es casà amb el primogènit de Castella Joan, i fou mare de Ferran d'Antequera elegit el 1412 comte-rei de Catalunya i Aragó pels compromissaris de Casp.
I la quarta fou Maria Sibil.la de Fortià, dama jove, filla d'un cavaller empordanès de poc relleu i escassa hisenda vídua d'Artal de Foces, que fou camarlenc de la reina Elionor des de l'any 1365 al 1370, la família de la qual va estar molt lligada la casa reial.
D'aquest casament nasqué un fill que mori molt petit i una filla que es digué Isabel, la qual l'any 1407 es casà amb el comte Jaume d'Urgell.
Pròsper Bofarull: "Los condes de Barcelona", tom II, pàg. 270
