En temps dels romans, aquest poble o comarca formava part del camp de Tarragona, que avui encara s'ajunten en una extensió de deu a dotze quilòmetres.
A causa d'això les terres del poble foren trepitjades pels exèrcits de Sartori i el seu rival Pompeu el Gran, per Jui Cèsar, Octavi August, per la sublevació de Suplici Galvà, governador de la Hispànica Tarraconense i altres.
També la mateixa terra veié la repoblació dels romans de l'any 81 abans de Jesucrist i l'arribada dels jueus de l'any 70 de l'era cristiana, que tant ´'una vegada com l'altra vingueren en gran multitud a establir-se a tot el camp de Tarragona.
La influència romana en aquest poble, fou molt forta i duradora en tota l'època, explotant en gran escala el comerç de la ceràmica.
Diu Rovira i Virgili en la seva història de Catalunya tom II, que els romans a Sant Martí Sarroca fabricaven ceràmica de terra sigil.lata o sigui terrissa en marca de fabricació Saguntina, nom que se li donat per l'abundància que se n'ha trobat a Sagunt.
Aquesta ceràmica diu el mateix historiador que era fina, compacta, luxosa i elegant, coneguda i distingida pel seu vernís vermell i que sols se'n fabricava, d'aquesta classe, a Sagunt, Sant Martí Sarroca, Reus, Sabadell i Jorba.
No és estrany l'abundància de ceràmica que s'ha trobat i es troba, és de creure que hi havia dos comerços instal·lats en el poble, l'un estava situat al barri de la Rovira Roja, l'excavació del qual fou feta l'any 1920 pel entre d'estudis Catalans de Barcelona, el forn del qual es conserva amb molt bon estat. I l'altre com ja s'ha dit, era aquell comerç de ceràmica ibèrica situat entre la capella de Sant Joan del Lladó i les cases del Pujol i que després fou explotat pels romans.
També una troballa que ens demostra que aquestes terres foren escenari de les lluites en temps dels romans, va ésser descoberta en un pla conegut pel nom de Sucarrada sobre la Font de Fumet, l'any 1950 per un tractor que preparava un terreny per a cultivar-lo, foren arrancades algunes sepultures fetes amb teules d'enterrament romanes, probablement fabricades als forns del poble i en algunes teules, es troba dibuixat l'abreviació del nom de Crist en grec.
J. Ramón Mellida en l seu llibre "Sarcófagos Critianos de los primeros siglos de la era"" pàgina 361, diu que els cristians en l seu primer període d'enterrament mostren elements decoratiu en el monograma de les seves sepultures presos del paganisme i adoptats a l'esperit catòlic, començant per fer.hi el Crist en grec, també en el monograma de la sepultura, més endavant ja es troba el Crist voltat d'una corona de llorer, també es troben estries ondulades, al Bon Pastor, l'oració i altres dibuixos per l'estil i, continua dient el llibre que la teula més famosa s'ha trobat a València i la segona a Empúries.
Això ens demostra que aquest trobament, fou una acció de guerra del primer temps de l'era cristiana.
Un altre lloc d'enterrament romà fou trobat al tom de la carretera sota l'església, no tenia caràcter de guerra, però era important, foren esgavellades bastants de sepultures romanes a conseqüència d'uns treballs que s'hi feren per engrandir la feixa, era l'any 1904..
Capella de Sant Joan del Lledó - Sant Martí Sarroca
Forn romà de Cal Sego l- Rovira Roja - Sant Martí Sarroca
