DESAVINENCES EN LA FAMILIA REIAL.- (Per Josep Domènech)
Pere III ja vell i dominat per sa darrera muller Sibil.la, es distanciava del primogènit emmetzinant la pau de la llar reial, a causa de les ambicions i enveges d'ella i els seus seguidors.
La veritat és que Joan I no tingué cap inconvenient a conviure durant un cert temps amb la concubina, i després esposa, del seu pare, això fa suposar que eren altres motius els que ocasionaven les discòrdies.
En aquella època les relacions entre pare i primogènit, devien ésser molt tibants perquè ni Joan i Martí no assistiren a la coronació de la Reina Sibil.la a Saragossa malgrat les cartes enèrgiques i violentes que els escrivia.
Girona i Llagostera, diu que en moltes ocasions es troba l'empordanesa com a mitjancera per a la reconciliació entre pare i fill i que Sibil.la s'esforçà per a ésser agradable a Joan i a la seva muller Violant, encara que una certa rivalitat femenina hi havia entre les dues, i, continua dient el mateix historiador, que la ruptura definitiva entre Pere III i el primogènit, li sembla que fou causada per Constança d'Aragó, a la qual Pere anomenava (eixa negra i àvol fembra filla del diable).
Joan, aleshores era a Saragossa, el monarca reclamava a ell i a les autoritats aragoneses que li lliuressin a Constança, i com que no ho feren, tanmateix el Cerimoniós estava fortament ofès, acusant als partidaris de Joan, en aquest cas tenia bona part de raó, el primogènit es considerava rei en vida del seu pare.
L'Infant Joan fou destituït del càrrec de Lloctinent general i es veié obligat a demanar protecció del Justicià Aragonès.
Aquesta autoritat, estava autoritzada pels furs a suspendre els decrets reials si li semblava bé, i declarà que el primogènit continués en el seu càrrec.
El comte d'Empúries, gran amic de l'Infant Joan es veié combatut en guerra oberta, per les forces del comte-rei Pere III que volia desposseir de la qualitat de príncep i hereu a l'Infant Joan, fins que li hagués donat mostres de submissió i d'acatament.
Després d'aquest incident, Joan vivia a Girona i amb el propòsit de fer la pau amb el seu pare, l'Infant va estar-se a Martorell un mes i mig, esperant inútilment l'autorització del comte-rei per entrar a Barcelona i postrar-se als seus peus en senyal d'homenatge i fer-li reverència filial.
Joan, despistat i adolorit, hagué de tornar-se'n a Girona sense poder entrar a la capital catalana. la intercessió del seu germà, Infant Martí, no produí cap efecte.
Daniel Girona i Llagostera: "Itinerari del rei Joan"
