SENDRED DE GURB
El 26 de setembre de 1017, empenyoraren a Sendred, unes terres situades en el castell de Sant Martí Sarroca per vuit caficis d'or que li devien.
Aquí ens resta el problema de saber si realment es tracta de Sendred de Gurb, car no apareix amb la seva dona, i naturalment no signa, però tenim notícia que la muller del seu net, Ermessenda muller de Guillem Bernat de Queralt, el 1085 dòna a Santa Maria de Montserrat un mas situat al terme de Sant Martí Sarroca, així que creiem possible que es tractés d'aquella propietat.
diumenge, 24 de novembre del 2013
dimarts, 19 de novembre del 2013
Bernat de Riudefoix
BERNAT DE RIUDEFOIX
1168, abril, 25
Bernat de Riudefoix dóna garanties a l’abat Pere de
Valldaura que
protegirà la propietat de Valldossera, que el monestir
li va
comprar, de tot damnatge que contra ella pugui fer
qualsevol
persona. Durant la seva absència ho farà Guillem de
Sant Martí.
I dóna com a garantia de la seva paraula el seu honor
de
Riudefoix.
diumenge, 10 de novembre del 2013
Cognom CALABUIG
CALABUIG
Antic cognom d'origen català , registrat sobretot a la Comunitat Valenciana , procedent del nom de baptisme Calabuig , del grec - Calepodius - , "el dels peus bonics" . El nom va estar bastant estès per Catalunya durant l'Alta Edat Mitjana i va deixar empremtes en la toponímia , ja que hi ha una localitat a la prov . de Girona anomenada Calabuig ( abans anomenada Cababuix , Calabruix , Calabuitx ) , de la qual procedeixen part de les famílies així cognom . Ja en els censos de població de Bocairent ( València ) dels anys 1359 i 1421 es va documentar a famílies Calabuig .
A Catalunya , al fogatge de 1553 Vicenç Calabuix del molí i Climent Calabuix del Romaní eren veïns de Sant Martí de Sarroca , Antoni i Jaume Cababuix ho eren de Vilafranca del P.; Jaume Calabuix , de Torrelles de Foix ; Guillem Calabuig , de Pach del P. , Antoni Calabuix , era veí de Bleda , etc . , tot això en la prov . de Barcelona . A l'Arxiu Gral Militar de Segòvia es guarden , entre d'altres , els expedients dels oficials: Antoni Calabuig , Cavalleria , 1823 , Noble ; Ignasi Calabuig i Ferrez , Cadet , 1848 , i Olallo Calabuig i Morales , enginyer, 1878 . Armes . - Armes . - El " Repertori de Blasons de la Comunitat Hispànica " recull per Calabuig : De sinople, una sol figurat , d'or .
Antic cognom d'origen català , registrat sobretot a la Comunitat Valenciana , procedent del nom de baptisme Calabuig , del grec - Calepodius - , "el dels peus bonics" . El nom va estar bastant estès per Catalunya durant l'Alta Edat Mitjana i va deixar empremtes en la toponímia , ja que hi ha una localitat a la prov . de Girona anomenada Calabuig ( abans anomenada Cababuix , Calabruix , Calabuitx ) , de la qual procedeixen part de les famílies així cognom . Ja en els censos de població de Bocairent ( València ) dels anys 1359 i 1421 es va documentar a famílies Calabuig .
A Catalunya , al fogatge de 1553 Vicenç Calabuix del molí i Climent Calabuix del Romaní eren veïns de Sant Martí de Sarroca , Antoni i Jaume Cababuix ho eren de Vilafranca del P.; Jaume Calabuix , de Torrelles de Foix ; Guillem Calabuig , de Pach del P. , Antoni Calabuix , era veí de Bleda , etc . , tot això en la prov . de Barcelona . A l'Arxiu Gral Militar de Segòvia es guarden , entre d'altres , els expedients dels oficials: Antoni Calabuig , Cavalleria , 1823 , Noble ; Ignasi Calabuig i Ferrez , Cadet , 1848 , i Olallo Calabuig i Morales , enginyer, 1878 . Armes . - Armes . - El " Repertori de Blasons de la Comunitat Hispànica " recull per Calabuig : De sinople, una sol figurat , d'or .
diumenge, 3 de novembre del 2013
El missatge a la Reina Regent (1888)
EL MISSATGE A LA REINA REGENT
( Barcelona , 1888 ) va ésser un document signat per 2.601 persones de tot el Principat de Catalunya en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
Va ser redactat per Àngel Guimerà , d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya o , millor expressat , dels principis propugnats pel grup de La Renaixensa.
És un text que , des d'uns enunciats conservadors i amb moltes referències medievals , defensa la sobirania de la nació catalana enquadrada en un model confederal com el d'Àustria - Hongria , on Catalunya havia de recuperar les llibertats perdudes i , conseqüentment , aconseguir un alt grau d'autonomia.
Entre els requeriments més específics , vindica l'oficialitat del català , l'ensenyament en la mateixa llengua, la defensa del dret civil i un exèrcit de voluntaris . També rebutja totalment el sistema de partits polítics imperant llavors per la seva manca de representativitat-
Dins de la seva època , i sobre la problemàtica catalana , és un document radical, que fins i tot diferents sectors de la societat catalana- com ara la gent que es movia a l'entorn de Almirall , Joan Mañé i Flaquer o L'Espanya Regional- acusar de separatista.
Des de Madrid va ser refusat completament i , sense que derivés cap efecte concret , va contribuir a enfortir el moviment catalanista.
( Barcelona , 1888 ) va ésser un document signat per 2.601 persones de tot el Principat de Catalunya en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.
Va ser redactat per Àngel Guimerà , d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya o , millor expressat , dels principis propugnats pel grup de La Renaixensa.
És un text que , des d'uns enunciats conservadors i amb moltes referències medievals , defensa la sobirania de la nació catalana enquadrada en un model confederal com el d'Àustria - Hongria , on Catalunya havia de recuperar les llibertats perdudes i , conseqüentment , aconseguir un alt grau d'autonomia.
Entre els requeriments més específics , vindica l'oficialitat del català , l'ensenyament en la mateixa llengua, la defensa del dret civil i un exèrcit de voluntaris . També rebutja totalment el sistema de partits polítics imperant llavors per la seva manca de representativitat-
Dins de la seva època , i sobre la problemàtica catalana , és un document radical, que fins i tot diferents sectors de la societat catalana- com ara la gent que es movia a l'entorn de Almirall , Joan Mañé i Flaquer o L'Espanya Regional- acusar de separatista.
Des de Madrid va ser refusat completament i , sense que derivés cap efecte concret , va contribuir a enfortir el moviment catalanista.
Josep Vallés i Guilamany
JOSEP VALLÈS I GUILAMANY
(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, 1846 - 1908) va ser un hisendat i constructor d'obres públiques que, inicialment, es va dedicar a l'explotació de les seves terres, però que des de molt jove es va sentir atret per la política des d'unes opcions conservadores.
Va ocupar la batllia de la seva vila nadiua (1877-1879) i va esdevenir constructor de carreteres.
Va signar el Missatge a la Reina Regent (1888) i va ser elegit delegat, procedent de Font-rubí i Sant Martí Sarroca, a les Assemblees de la Unió Catalanista celebrades a Manresa (1892), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).
(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, 1846 - 1908) va ser un hisendat i constructor d'obres públiques que, inicialment, es va dedicar a l'explotació de les seves terres, però que des de molt jove es va sentir atret per la política des d'unes opcions conservadores.
Va ocupar la batllia de la seva vila nadiua (1877-1879) i va esdevenir constructor de carreteres.
Va signar el Missatge a la Reina Regent (1888) i va ser elegit delegat, procedent de Font-rubí i Sant Martí Sarroca, a les Assemblees de la Unió Catalanista celebrades a Manresa (1892), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).