BERENGUER DE VILARAGUT
? --- ? V 1300
Fill probable de Pere de
Vilaragut
Fou
escuder de Jaume I, el qual li donà, vitalici, el castell de Duocastella o de
Rocafiguera (1273) i les vegueries de Bages, Osona, Ripoll i Berguedà (1274),
concessions confirmades per Jaume II (1295). Anà a Sicília, on actuà com a
agent de negocis de l'infant Jaume per al comerç marítim amb el nord d'Àfrica
(1286-89).
Fou
mestre portolà de Sicília, i al temps de l'infant Frederic li fou pres aquest
càrrec, bé que pogué recuperar-lo com a col·laborador de Tomàs de Pròixida
(1295).
Com
a capità de galeres, lluità contra els angevins a Calàbria, on saquejà diversos
ports, i féu una ardida entrada a Bríndisi. Fou ambaixador a Tunis (1294).
Reclamat, amb d'altres, per Jaume II, tornà a Catalunya. Un dels qui no
tornaren, Corrado Lancia, fou tingut per rebel, i li foren confiscades les
possessions d'Albaida i la torre de Carrícola, que foren donades a Berenguer
(1296).
Dels
altres drets que aquest rebia a València, permutà els que tenia, amb la seva
muller, sobre la taula del pes pel lloc de l'Alcaissia (1295). Assistí al setge
d'Elx (1296). Juntament amb Bernat de Sarrià, tingué els castells de Tamarit i
Montoliu, i Berenguer I d'Entença li
vengué els de Sant Martí Sarroca i Subirats. Tornà
a Sicília, on lluità contra els súbdits de Frederic II (1298). Estigué casat
amb Gueraua de Sarrià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada