A últims del segle X o a primers del XI quan aquest castell començava una rama vescomtal s'hi troben dues institucions, la primera anomenada Somatent i la segona Via-fora, això és, sortien al carrer.
L'historiador E. de Hinojosa diu, que el somatent era la prestació de les armes dins un territori senyorial i que ni era purament catalana i que existia en diferents comtats, diferents formes i noms.
Els que servien aquesta institució eren cridats per un corn o una campana, d'aquí els ve el nom que prengueren Só metent i estava instituïda per la persecució de criminals i pertorbadors.
La Via fora era instituïda per les obres benèfiques o sigui anar a apagar foc, prestar un auxili, o altres necessitats pel estil i eren cridats per una autoritat o per un crit d'alarma o d'auxili.
Tots aquest serveis els prestaven els homes lliures quan no eren a ala guerra, els que no acudien a la crida, eren castigats amb una pena pecuariana.
Aquestes institucions van precisar o continuar en període vinent.
Tots aquest serveis els prestaven els homes lliures quan no eren a ala guerra, els que no acudien a la crida, eren castigats amb una pena pecuariana.
Aquestes institucions van precisar o continuar en període vinent.
E. de Hinojosa
