1067, octubre 25
Guisla Gombau (Besora) i el seu fill Gombau Miró, venen a Amat
Guitart un
alou a Pradellvenents, al terme del castell de Sant Martí
Sarroca.
El preu de la venda és taxat en un cavall bo, valorat en
vint
unces d’or.
diumenge, 29 de setembre del 2013
dissabte, 21 de setembre del 2013
Mas Lesbedó - 1587
Títol formal
Donació
Data(es)
29.12.1587
Descripció
Onofre Sabido, prevere de l'església de Santa maria, fa donació als procurador dels aniversaris, per misses a la seva mare Eulàlia, la pensió de censal mort que paga Mateu Rafecas, pagès del mas Lesbedó, situat a Sant Martí Sarroca, de 22 sous i 6 diners.
Observacions
Notari: Joan Colldesans Lloc: Vilafranca del Penedès. Sig.antiga: Doc 1100 Carpeta 9.
Donació
Data(es)
29.12.1587
Descripció
Onofre Sabido, prevere de l'església de Santa maria, fa donació als procurador dels aniversaris, per misses a la seva mare Eulàlia, la pensió de censal mort que paga Mateu Rafecas, pagès del mas Lesbedó, situat a Sant Martí Sarroca, de 22 sous i 6 diners.
Observacions
Notari: Joan Colldesans Lloc: Vilafranca del Penedès. Sig.antiga: Doc 1100 Carpeta 9.
dimarts, 17 de setembre del 2013
Els Fogatges - Sant Martí Sarroca
Els Fogatges
El fogatge com hom sap, no és altra cosa que
un recompte de focs elaborat exclusivament amb finalitat fiscal. A través
d’aquests recomptes de focs es procedia al repartiment del donatiu atorgat per
les Corts, encara que eventualment també es podia emprar per a repartir altre
tipus de càrregues com coronatges, maridatges o redempcions de l’usatge
Princeps namque”, càrregues que derivaren de l’àmbit de la fiscalitat
reial.
Els fogatges ens poden ajudar per a situar els Gual en els espais dels que hem parlat més amunt. A més
també ens permet veure quina va ser la continuïtat del llinatge en aquest mateix
espai en els anys posteriors. El primer fogatge conegut data de l’any 1358, tot
i que és incomplert. Ens diu que el terme de Sant Martí Sarroca pertany al noble Bernat Guillem d’Entença, i que hi ha 68 focs, que el procurador de
dit noble és Bartomeu de Vilafranca i es paguen 34 lliures.
Entre els anys 1365/70 Sant Martí és de la senyora reina Elionor de Sicília, a la qual se li lliurà el castell per una
permuta amb el seu marit, el rei. Hi consten 116 focs.
Tenim per tant un primer Gual en la
documentació dels fogatges .Probablement seria el Jaume Gual casat amb Rumia
del mas de la Riba. En
el fogatjament general de Catalunya de l’any 1378 i dins de la vegueria de Vilafranca
del Penedès, segons el fogatge extret per l’autora Esther Redondo, en el terme
de Sant Martí Sarroca hi ha 51 focs pertanyents a nobles i 37 a eclesiàstics. No hi surten
alouers. En el terme de Pacs del Penedès 12 focs pertanyents a nobles i 9 a eclesiàstics. Tampoc no hi
surt cap aloer. Mentre que en el terme de Santa Margarida del Penedès hi ha 14
aloers, 13 focs pertanyents a nobles i 26 a eclesiàstics. És clar, que els aloers Gual
estaven comptats dins del terme de Santa Margarida. I per tant la parròquia de la Bleda formava part d’aquest
últim recompte.
És important la quantitat de nobles – propietaris, en els
termes de Pacs i Sant Martí. La relació que es va donar entre aquests pocs
aloers i els nobles deuria ser ferma i interessada. Cal pensar que molts
d’aquests nobles eren gent que vivia a Vilafranca i tenia terres en aquests espais,que
segurament les feien treballar amb gent pagesa de la mateixa Vila. A partir
d’aquest últim any veiem que no hi ha fogatges fins a finals del segle XV. Sembla
que al municipi de Sant Martí Sarroca l’any 1497 s’hi compten 80 focs, o sigui 360
habitants.
Aquest llistat dels fogatges i la relació dels
focs amb els Gual ens ha pogut donar una idea de que la seva permanència al
Penedès va ser més o menys llarga.
divendres, 13 de setembre del 2013
El Mas de la Mercadera - Sant Martí Sarroca
El Mas de la Mercadera
el trobem també situat dins el terme de Sant Martí Sarroca. El topònim
mercadera era per estar també a prop de la Via Augusta ,
Strata Francisca, Via Morischa o Strata Mercadera.
Per aquest nom, en la documentació notarial no
hi trobem referències fins ben bé afinals del segle XV. Això ens fa pensar que
potser el nom del Mas de la
Mercadera correspondria a un altre nom que es deuria conèixer
el Mas de la Riba. En
quant a la situació d’aquest mas podria correspondre al mateix lloc. Ens ho
podria arribar a confirmar els fogatges del terme de Sant Martí Sarroca. En els dels anys 1497 i 1515 el Gual que hi
figura no s’esmenta que siguin de cap mas en concret. El de l’any 1553 hi surt
en Gabriel Gual de la Mercadera
Autor: Josep Bosch Planas
Autor: Josep Bosch Planas
diumenge, 8 de setembre del 2013
El Mas de la Riba - Sant Martí Sarroca
El Mas de la Riba va ser el mas que va existir en el segle XIV i XV. I segurament molt abans. Estava situat a la barriada dins del terme de Sant Martí Sarroca anomenada el Pla de la Bleda. Actualment aquesta barriada està repartida entre Santa Margarida i Sant Martí. El Pla de la Bleda és troba situada a l’extrem més meridional del terme de Sant Martí Sarroca. Agafà el nom del lloc de la Bleda, format antigament per un castell i una església parroquial, actualment dins el terme de Santa Margarida i els Monjos. L’any 994 el bisbe Vives, concedeix a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia, de Barcelona, els alous que tenia al terme del Penedès, els quals són al lloc de la Bleda.
El 1121 ja s’esmenta el castell de la Bleda, en el jurament de fidelitat de Berenguer de Queralt, fet al comte Ramon sobre diversos castells. El comte no demana a Berenguer el castell de la Bleda, ni el de Papiol fins que el facin senyor directe.
Els senyors del castell de la Bleda al segle XIV i XV eren els Espitlles. El 1320 l’Almoina de la seu Barcelona ven el feu del castell de la Bleda a Ramon d’Espitlles. Tots els descendents d’ell continuen sent els senyors de la Bleda:
Eimeric d´Espitlles, ven terra a la Riba
Eren senyors també de la casa d’Espitlles del terme de Santa Margarida i els Monjos. Personatges molt relacionats amb els Guals i amb Vilafranca. Fixant-nos amb les afrontacions de terres podem saber que el Mas de la Riba dels Guals era situat prop del castell de la Bleda i en el camí que anava a Santa Margarida:
Eimeric d’Espitlles, del castell de la Bleda, dona a Caterina, vídua de Guillem Gual ,terra situada al camí que va de la Riba a l’església de Santa Margarida.
En quasi tota la documentació trobada se’ns indica que pertany a la parròquia de Santa Maria de La Bleda, església isolada a prop del castell de la Bleda. Al segle XII ja era parròquia. És curiosa la primera data que s’anomena la parròquia, la de l’any 1157, on el canonge de Barcelona Pere de Ribes, estableix el mas Alzina, al terme del castell d’Olèrdola, el qual confrontava amb el terme de la parròquia de Santa Maria de la Bleda. És precisament el mas de l’Alzina, dels Guals de Vilafranca. El topònim Riba segurament és perquè el mas estava ubicat al costat del riu Foix. També els límits ens indiquen que a prop del mas hi ha el molí de Pere Pons.
Actualment també aquest riu passa per sota del lloc on suposadament es creu hi havia el castell i que ara està substituït per un mas anomenat del castell de la Bleda. La Riba no podem assegurar que fos una quadra en els segles XIV i XV i que li va donar el nom el mas dels Gual que estava situada a la Bleda. El nom de quadra no l’hem trobat ni en la documentació del segle XIV ni el XV. Podria ser un nom posterior. No serà fins l’any 1849 que trobem el nom de quadra de La Riba i és diu que té sis cases.
Des del segle XIV trobem veïns que viuen a La Riba, topònim per tant, que cal suposar no correspon només a la masia. En més d’una ocasió trobem que la Riba forma part de la parròquia de Santa Margarida.
A l’edat mitjana la xarxa de camins va esdevenir un espai d’elevat interès econòmic atès que constituïa la infraestructura necessària per a la circulació tant de persones i animals com de mercaderies. La xarxa de comunicacions era constituïda per camins, ponts,guals...Alguns historiadors parlen de que la via Augusta des de Vilafranca continuava cap a l’oest en direcció a Can Ferriol, una masia que hi ha a l’extrem SE del terme de Sant Martí Sarroca, uns 300 metres al SO del poblat de La Bleda.
A partir dels diferents límits del mas de la Riba podem veure que el mas estava molt ben comunicat, ja que trobem límits, que ens indiquen un camí que va de la Riba al Pas de na “Calsada”
Sempre s’ha suposat que aquest pas era dins Vilafranca del Penedès, que correspon a un altre traçat de la Via Augusta. Si a més veiem que després de la Bleda, la via morisca o Augusta s’endinsava cap a La Múnia, Sant Marçal, Lletger... i sabem, també per la documentació, que en Guillem Gual de la Riba es casà amb Caterina, veïna del poble de Lletger, que hi va haver relacions matrimonials amb gent de masies de Santa Margarida, que venien del Vendrell... fa suposar que potser sí que aquesta via seguia aquest recorregut. Al nostre entendre la “calsada” podria ben bé ser un camí entre les dues vies que es comunicaven. Veurem també que un altre mas dels Gual estarà a prop de Vilafranca i en un altre pas de “calsada”
Autor: Josep Bosch Planas
El 1121 ja s’esmenta el castell de la Bleda, en el jurament de fidelitat de Berenguer de Queralt, fet al comte Ramon sobre diversos castells. El comte no demana a Berenguer el castell de la Bleda, ni el de Papiol fins que el facin senyor directe.
Els senyors del castell de la Bleda al segle XIV i XV eren els Espitlles. El 1320 l’Almoina de la seu Barcelona ven el feu del castell de la Bleda a Ramon d’Espitlles. Tots els descendents d’ell continuen sent els senyors de la Bleda:
Eimeric d´Espitlles, ven terra a la Riba
Eren senyors també de la casa d’Espitlles del terme de Santa Margarida i els Monjos. Personatges molt relacionats amb els Guals i amb Vilafranca. Fixant-nos amb les afrontacions de terres podem saber que el Mas de la Riba dels Guals era situat prop del castell de la Bleda i en el camí que anava a Santa Margarida:
Eimeric d’Espitlles, del castell de la Bleda, dona a Caterina, vídua de Guillem Gual ,terra situada al camí que va de la Riba a l’església de Santa Margarida.
En quasi tota la documentació trobada se’ns indica que pertany a la parròquia de Santa Maria de La Bleda, església isolada a prop del castell de la Bleda. Al segle XII ja era parròquia. És curiosa la primera data que s’anomena la parròquia, la de l’any 1157, on el canonge de Barcelona Pere de Ribes, estableix el mas Alzina, al terme del castell d’Olèrdola, el qual confrontava amb el terme de la parròquia de Santa Maria de la Bleda. És precisament el mas de l’Alzina, dels Guals de Vilafranca. El topònim Riba segurament és perquè el mas estava ubicat al costat del riu Foix. També els límits ens indiquen que a prop del mas hi ha el molí de Pere Pons.
Actualment també aquest riu passa per sota del lloc on suposadament es creu hi havia el castell i que ara està substituït per un mas anomenat del castell de la Bleda. La Riba no podem assegurar que fos una quadra en els segles XIV i XV i que li va donar el nom el mas dels Gual que estava situada a la Bleda. El nom de quadra no l’hem trobat ni en la documentació del segle XIV ni el XV. Podria ser un nom posterior. No serà fins l’any 1849 que trobem el nom de quadra de La Riba i és diu que té sis cases.
Des del segle XIV trobem veïns que viuen a La Riba, topònim per tant, que cal suposar no correspon només a la masia. En més d’una ocasió trobem que la Riba forma part de la parròquia de Santa Margarida.
A l’edat mitjana la xarxa de camins va esdevenir un espai d’elevat interès econòmic atès que constituïa la infraestructura necessària per a la circulació tant de persones i animals com de mercaderies. La xarxa de comunicacions era constituïda per camins, ponts,guals...Alguns historiadors parlen de que la via Augusta des de Vilafranca continuava cap a l’oest en direcció a Can Ferriol, una masia que hi ha a l’extrem SE del terme de Sant Martí Sarroca, uns 300 metres al SO del poblat de La Bleda.
A partir dels diferents límits del mas de la Riba podem veure que el mas estava molt ben comunicat, ja que trobem límits, que ens indiquen un camí que va de la Riba al Pas de na “Calsada”
Sempre s’ha suposat que aquest pas era dins Vilafranca del Penedès, que correspon a un altre traçat de la Via Augusta. Si a més veiem que després de la Bleda, la via morisca o Augusta s’endinsava cap a La Múnia, Sant Marçal, Lletger... i sabem, també per la documentació, que en Guillem Gual de la Riba es casà amb Caterina, veïna del poble de Lletger, que hi va haver relacions matrimonials amb gent de masies de Santa Margarida, que venien del Vendrell... fa suposar que potser sí que aquesta via seguia aquest recorregut. Al nostre entendre la “calsada” podria ben bé ser un camí entre les dues vies que es comunicaven. Veurem també que un altre mas dels Gual estarà a prop de Vilafranca i en un altre pas de “calsada”
Autor: Josep Bosch Planas
dimarts, 3 de setembre del 2013
El Mas de les Clotes - Sant Martí Sarroca
EL MAS DE LES CLOTES
Era al terme de Sant Martí
Sarroca, així ens ho indiquen les afrontacions d’establiments de terres o
compres per part de l’últim Gual del mas de les Clotes – trobat a la
documentació - en Borràs Gual, fill de Borràs Gual. Amb data 22/9/1352
estableix a Guillem Mateu, del mas de la Riera vinya i arbres diversos a SaRovira. Les
afrontacions són : riera de Sant Martí, seria l’actual riera de la Rovira.
Durant el segle XIV la documentació indica que
el mas de la Riba
pertany a la parròquia de Santa Maria de La Bleda. No especifica el
terme de Sant Martí Sarroca. No vol dir això que La Bleda es formés al voltant
de la parròquia afluent del riu Foix i Arnau de Vernet, cavaller, referit a la Torre d’en Vernet.
El topònim de les Clotes al terme de Sant Martí Sarroca o també dins del terme de Pacs, el seguim trobant conjuntament
amb una família anomenada Lledó que són mercaders, cirurgians ( barbers ), pagesos ... un Gabriel
Lledó de les Gunyoles ( Avinyonet del Penedès ) es casà el 1430 amb una filla dels
Gual. Els Lledó, van ser durant el segle XV
propietaris de algun mas situat a prop del de les Clotes. Ho podem saber per
les afrontacions del dit mas d’en Lledó que és situat a les Clotes
Autor: Josep Bosch Planas
Autor: Josep Bosch Planas