LA FORMACIÓ DEL POBLES.- (Per Josep Domènech)
Segons l'arxiu parroquial, Joan I i Martí l'Humà en la seva infantesa, havien passat diverses temporades en aquest castell, Joan en una ocasió estigué uns dies malalt en una propietat anomenada, avui encara, la Masseria, que en aquella època era propietat de castell.
En temps del mateix rei Joan, l'any 1385, durant el qual era enyor del castell, es fundà la universitat o municipi de Sant Martí Sarroca, jurisdicció que posseïa les terres de Sant Salvador d'Urbans, (avui Rovira Roja) les de Santa Maria de Vallbé i Viloví, que totes formaven el mateix terme, i les de Sant Martí Sarroca, aquesta demarcació durà alguns segles més.
La formació dels municipis o pobles, fou deguda al privilegi atorgat per Joan I, de congregar-se separadament de l'organització de braç militar; es formaren dues classes de formacions, les que depenien directament del monarca i les que depenien dels respectius feudals.
Les que depenien directament del monarca, com la d'aquest castell i poble, adquirien importants propietats, constituint un gran poble, del qual en formaven parts llocs situats en punts llunyans i fins a vegades posseïen llocs fortificats, poblacions i tot, que els estaven sotmesos en una mena de submissió feudal, i estaven regits per tribunals locals, veguers i batlles.
Les que depenien dels senyors feudals, tenien representants propis per a les funcions corresponents a aquesta càrrecs
Els pertanyents a l'alta noblesa del poble tenien les grans possessions territorials i eren anomenats magnats, rics homes, barons o nobles, i la petita noblesa, continuà amb els mateixos noms d'abans: cavallers, fills de cavallers, els generosos i homes de paratge.
La hisenda municipal o la font d'ingressos de les autoritats del poble, eren les imposicions, que consistien en un tant per cent sobre les vendes; els monopolis comunals, es referien escrivanies, escorxadors, carnisseries, forns, fleques, tavernes i mercats.
Les talles o repartiments anuals, eren fetes generalment sobre collites.
Com les imposicions gravaven especialment els articles de primera necessitat, el pagament d'aquestes imposicions anava a mitges entre el venedor i el comprador.
