PERSECUCIÓ DE SIBIL.LA, LA REINA PRESONERA, (Per Josep Domènech)
La reina Sibi.la de Fortià, en veure el seu espòs, pròxim a morir, decidí abandonar-lo per por de la venjança del primogènit, que ben aviat seria comte-rei.
El diumenge 30 de desembre de 1386 a la nit, Sibi.la, son germà Bernat i alguns fidels servidors fugiren del palau reial emportant-se robes i diners, traslladant-se primer a Sitges i després al castell de Sant Martí Sarroca, al Penedès.
Aquest castell en aquella època, era del germà de Sibil.la o sigui Bernat de Fortià.
A punta d'alba del mateix dia 30, forces manades per Jaume Pallarès, sortiren en persecució dels fugitius, les quals també passaren per Sitges, i per orientar-se hi feren estada tres dies i dues nits, des d'allí també anaren al castell de Sant Martí Sarroca, al Penedès.
el 6 de gener del 1387, els fugitiu foren assetjats, per le forces trameses contra ells i tant la reina vídua com els seus valedors refugiats al castell foren presos i duts a Barcelona on elsl fou obert un procés per abandonament i robatori del palau.
Joan I encomana des de Granollers, que es faci un bon procés, legítim i per ajusticiar, però que no es faci cap execució.
Mentrestant el comte-rei Joan, es planyia de la seva malaltia que tenia un caràcter estrany i començà a córrer la versió que l'havien embruixat; foren acusats del malefici un tal Saragossí de Mallorca i un cavaller de la reina Sibil.la anomenat Pontons.
Aquesta versió féu que la situació de Sibil.la s'agreugés.
No s'ha trobat cap document ni prova que Sibil·la fos torturada com 'ha fet córrer.
Sibil.la tenia un fort partit, per això Violant, esposa de Joan I, manà que s'acabessin les visites a la reina viuda, ja que algunes hi anaven per visitar-les simplement, però altres, per fer.li grans profertes.
El Cardenal d'Aragó, Pere de una, intercedí per a la dissortada dama i aconseguí el perdó de Sibil.la a canvi de la renúncia a tots els béns que el seu reial espòs li havia donat.
Sibil.la quedà en llibertat i li fou assignada una pensió anual de 20.000 sous.
Però el perdó no s'estengué a tots els partidaris de la reina viuda, vint-i-cinc dels seus acompanyants foren condemnats a mort.
Fou cruelíssima la venjança de Joan I contra els partidaris de la seva madrastra.
Berenguer d'Abella i Bartomeu Llussanès, també condemnats a mort, foren tancat en una gàbia de ferro al Castell Nou de Barcelona, fins el 29 d'abril del 1387
Sibil.la i son germà, foren tractats més benignament, al cap d'anys Bernat passà a tenir el càrrec de patró de galera.
Sibil.la, retirada en un convent de Carmelites descalces, morí al cap de 17 anys i fou enterrada en el convent de Sant Francesc. l'estàtua jaient que pertanyia al seu sepulcre de marbre, fou conservada al museu Arqueològic de Santa Àgata de Barcelona, avui traslladat al Palau de la Premsa de la Antigua exposició de l'any 1929 a Montjuïc.
Els béns que havien estat de Sibil·la de Fortià foren donats per Joan I a la seva muller Violant.
Daniel Girona i Llagostera " Itinerari del rei
Joan I" i Pròsper Bofarull: "Los condes de
Barcelona", tom II, pàg. 270.
