Durant part del segle X, XI i XII, es volgué formar per segona vegada la petita propietat, en aquest castell de Sant Martí Sarroca, d'aquesta decisió se'n deia a títol a precari.
La llei era la següent: un feudal o propietari cedia un troç de terra a un pagès a títol de Precari per tal que la plantés de vinya i la conreés durant set anys, el fruits eren partits per la meitat en tot aquest temps
Acabat el termini, la terra era també partida per la meitat de les quals una pel propietari i l'altra pel pagès, amb la condició que homes experts certifiquessin que la vinya estava ben plantada i conreada.
El pagès i els seus descendents la posseïen en propietat, però no podien donar aquesta meitat, ni alinear-la de cap manera a no ésser als donants, a llurs parents o a llurs posteritats, que podien comprar-la segon valoració dels experts.
Aquell que infringís el contracte havia de pagar a l'altre deu sous.
