L'AGRICULTURA.- (Per Josep Domènech)
En tot el temps que el castell dominà les seves terres, l'agricultura fou la gran font de riquesa.
La cria de bestiar. principalment cavalls, a causa de la guerra i viatges, formava un altra part considerable de la riquesa de la seva comarca.
El bestiar que depenia del treball agrícola tenia poca importància, les mules eren buscades com animals de treballs feixucs, els bous eren considerats animals llauradors i els ases, eren les bèsties de treball del pobre.
Entre les explotacions agrícoles a meitat del segle XII, hi havia, el mas, la borda, la pernada, el quintar o quintana, el freginal, la cabana i la condomina.
El mas era, entre el prendis o propietats rústiques, la més important, consistia en una o més domus (cases), amb curtes (corrals) i horrees (graners).
La borda era una propietat més petita, gravada de prestacions o censos.
Tant el mas com la borda, podien estar formats per extensions de terra continua, com per trossos separats.
El freginal, era la terra on es sembrava el verd per a donar a les besties. podia ésser terra campa o vinca.
La pernada era un tros de terra, gravada per un cens pagant una o diverses pernes de porc directament al Senyor. La relació de la grandària venia a ésser, la borda la meitat del mas, la pernada la quarta part, el quintar o quintana la cinquantena part.
La cabana era la casa o caseta rústica on eren posats els fruits de les collites, en el testament o vendes era anomenat un tros de terra amb cabana.
La condomina era un tros de terra lliure de censos que es reservava el Senyor.
El freginal, la cabana i la condomina, eren de poca extensió.
Els masos i les bordes, generalment prenien el nom dels que hi vivien, rares vegades prenien el nom directe del propietari.
En el mateixos documents, es troba el nom de ministral, era el que dirigia les feines agrícoles, fetes per treballadors del camp que no tenien masos, i que més tard, prengueren el nom de capatàs o davanter.
Guillem Mª de Broca: en <La història del dret de Catalunya>. tom I, diu, que l'any 1164 començà el desenrotllament de la rabassa morta, la duració era de trenta anys, els trastes del conreu eren: una tercera part se sembrava de cereals de tardor, una altra tercera part de cereals de primavera i l'altra part per a goret o voret això és, conrear-la, abonar-la sense sembrar-la.
La terra laborable era dividida en dues parts, la més fèrtil i més bona, se la reservava el Senyor per a conrear-la pel seu compte, i a més vestia la casa senyorial, voltant-la de graners i estables.
Els treballs de les terres que manava el Senyor, eren fets, part amb serveis imposats als pagesos, amb les bèsties i eines d'aquests. i part amb els treball dels domèstics, rares vegades es llogaven jornalers.
