En aquest castell també hi havia esclaus, com en molts d'altres i com arreu, la major part eren sarraïns.
És de creure que com que la guerra era quasi permanent, el nombre d'enemics capturats i reduïts a l'esclavitud era nombrós, tot això també ho demostra els gran treballs fets per ells,que avui encara es conserven.
El que no s'ha trobat, ni es coneix, són les condicions d'aquesta esclavitud.
Tots els esclaus o cantins eren apreciats com a mercaderia i tenien el valor segons l'art o ofici que posseïen.
L'any 1164 un esclau valia onze moravatins i en el 1166 catorze.
L'usatge (Sarracenos in fuga positos) disposava que el que capturava un esclau fugitiu entre el riu Llobregat i el Francolí, se li havia de pagar dos mencuso per cap i passat el Francolí una unça d'or.
Els esclaus estaven protegts per la llei, en els inventaris, eren citats com objectes entre el bestiar.
J. Balari: en el llibre <Orígens històrics de Catalunya> pàg. 502, diu que els esclaus adquirien la llibertat, per testament o per contracte, tant l'un cas com l'altre eren molt freqüents.
