Translate

dilluns, 25 de novembre del 2019

La noblesa del castell de Sant Martí Sarroca

NOBLESA AL CASTELL.- (Per Josep Domènech)

Quan el castell es trobava en propietat d'un comte, la jerarquia feudal es componia de la següent manera: primer el Compte, després el Vescomte, i seguia el Comdor, que era l'ajudant directe del comte en l'administració.

Quan el castell passava a propietat d'un simple Senyor, aquest adquiria el títol de Vasvassor,  nom que designava gran feudatari, que era considerat vassall respecte al comte i senyor respecte els vassalls.

També es fundà en la mateixa època la noblesa inferior, amb motiu d'éssers cridats al braç militar, els homes de paratge i caps de cases pairals que descendien dels primers homes de la terra.
Aquests formaven la noblesa de segon grau.

Quan el Senyor havia d'indemnitzar el dany d'algun dels seus vassalls, com el pagès o l'home d'armes que estava al seu servei la composició que havia d'esmenar era la següent, un pagès era valorat en sis unces, un cavaller com dos pagesos, un vasvassor com tants cavallers tenia a les seves ordres,  amb un mínim de cinc, un comdor com dos vasvassors i un vescomte com dos comdors.

De l'usatge 118 de Guillem Mª de Brogà;





































































































































































































































































































































































divendres, 4 d’octubre del 2019

Les Institucions - Castell de Sant Martí Sarroca

LES INSTITUCIONS.-   (Per Josep Domènech)


A últims del segle X o a primers del XI quan aquest castell començava una rama vescomtal s'hi troben dues institucions, la primera anomenada Somatent i la segona Via-fora, això és, sortien al carrer.

L'historiador E. de Hinojosa diu, que el somatent era la prestació de les armes dins un territori senyorial i que ni era purament catalana i que existia en diferents comtats, diferents formes i noms.

Els que servien aquesta institució eren cridats per un  corn o una campana, d'aquí els ve el nom que prengueren  Só metent i estava instituïda per la persecució de criminals i pertorbadors.

La Via fora era instituïda per les obres benèfiques o sigui anar a apagar foc, prestar un auxili, o altres necessitats pel estil i eren cridats per una autoritat o per un crit d'alarma o d'auxili.

Tots aquest serveis els prestaven els homes lliures quan no eren a ala guerra, els que no acudien a la crida, eren castigats amb una pena pecuariana.

Aquestes institucions van precisar o continuar en període vinent.
E. de Hinojosa

divendres, 9 d’agost del 2019

L'exèrcit al castell de Sant Martí Sarroca

L'EXERCIT  (Per Josep Domènech)

El feudatari, en virtut del feu, que posseïa. tenia l'obligació d'ajudar al seu senyor en la guerra, aquest compromís era fet per jurament.

Si el feudatari no podia complir-lo per sí mateix, procurava que un altre complís aquest servei al seu lloc.

Si el feu era d'alguna importància, el feudatari s'obligava més, a proporcionar al senyor, un cert número de cavallers que l'acompanyessin en la guerra, llavors moltes vegades es recorria a soldats mercenaris.

La companyia de gent d'armes rebia el nom de mainada.

Hi havia dues classes d'expedicions, la host i la cavalcada, la host era una expedició que durava diversos dies o mesos si convenia, la cavalcada era per un simple dia i per un sol terme.

Per anar a la host o a la cavalcada la gent eren cridats per lletres o missatgers.

Hi  havia un altre sistema per cridar-los al servei, anomenat Príncep namque, això és  si el príncep estava assetjat o si ell assetjava els seus enemics, o si sabia que algun sobirà anava contra ell per combatre'l, llavors cridava la gent, encenent focs, aleshores tots els homes tant cavallers com peons que tinguessin l'edat i es trobaven en situació de dur les armes, havien d'anar al seu auxili.

El servei militar obligatori es feia per convocatòria del sobirà o senyor del castell hi anaven compresos els bagatges, que en aquella època, aquest servei no estava pròpiament organitzat, d'aquí ve que d'alguns documents pot deduir-se que els pobles estaven obligats a prestar-los.

El homes i cavalls anaven armats o guarnits a la guerra, l'armadura completa era anomenada asberg o alsberg o guarniment, les armadures eren generalment de ferro, els grans personatges les tenien adornades amb peces de metall preciosos i aplicacions d'or i argent.

L'armadura que cobria el cap en deien la còfia, la que defensava el rostre barbadora, la que defensava els braços braonera i la que defensava la mà guant, el cos era cobert amb la cuirassa o lloriga.

Com a defensa mòbil per a reguardar-se del cops, els guerrers tenien l'escut i la daga, l'escut era de cuiro, en forma de cor.

Com a armes ofensives, tenien l'espasa i la llança, el dard i la guasarma eren llançadisses, les sagetes i ballestes eren disparades a l'arc.

Els cavallers expedicionaris, prenien a més de les vitualles una aljub, que era una galleda.

També hi havia màquines de guerra, que en català  eren anomenades enginys, eren totes de fusta, n'hi havia de tres classes, que els rústics o pagesos les anomenaven fenèvols, gosses i gates, els fenévols servien per tirar grosses pedres i les gosses i gates venien a ésser com arriets.

Els manejadors d'aquestes màquines de guerra havien de prestar jurament de fidelitat i obediència al Senyor.

J. Balari:  
pàg. 352.




dijous, 6 de juny del 2019

La petita propietat durant part del segle X, XI i XII a Sant Martí Sarroca

LA FORMACIÓ DE LA PETITA PROPIETAT (Per Josep Domènech)

Durant part del segle X, XI i XII, es volgué formar per segona vegada la petita propietat, en aquest castell de Sant Martí Sarroca, d'aquesta decisió se'n deia a títol a precari.

La llei era la següent: un feudal o propietari cedia un troç de terra a un pagès a títol de Precari per tal que la plantés de vinya i la conreés durant set anys, el fruits eren partits per la meitat en tot aquest temps

Acabat el termini, la terra era també partida per la meitat de les quals una pel propietari i l'altra pel pagès, amb la condició que homes experts certifiquessin que la vinya estava ben plantada i conreada.

El pagès i els seus descendents la posseïen en propietat, però no podien donar aquesta meitat, ni alinear-la de cap manera a no ésser als donants, a llurs parents o a llurs posteritats, que podien comprar-la segon valoració dels experts.

Aquell que infringís el contracte havia de pagar a l'altre deu sous.

diumenge, 5 de maig del 2019

Moneda utilitzada al castell de Sant Martí Sarroca

LA MONEDA (Per Josep Domènech)

Les primeres monedes que es troben, que corrien en aquest castell eren unces d'or, lliures d'or, sous  ergentens, peces de plata i diners.

A més també corria el mancus d'or que era una moneda cunyada pels califes de Còrdova.

Diu J. Balari que el cobrament de pàries en aquells temps, els nostres comtes introduïen monedes aràbiges a Catalunya.

S'anomenaven pàries, els tributs de guerra o vassallatge entre sarraïns i cristians.

dijous, 28 de febrer del 2019

La reconquesta del castell de Sant Martí Sarroca després del pas de l'Almansor

LA RECONQUESTA DEL CASTELL DE SANT MARTÍ SARROCA DESPRÉS DEL PAS DE L'ALMANSOR - (Per Josep Domènech)

Galí fou senyor del castell poc temps abans de la mor del Comte Mir, que com s'ha dit, aquest li féu donació.

Pels historiadors, Galí és anomenat el gran reconquistador de Penedès, de després del pas de l'Amansor.

Diu F. Carreras Candi: que Galí de Sant Martí Sarroca, es llançà a l'arriscada empresa de la conquesta de la costa del Penedès, la qual va començar al terme dels castell d'Olèrdola i guanyant bona part de les guarnicions sarraïnes, deixades per l'Almansor en llocs estratègics de despoblada comarca; es dirigí per apoderar-se del seu castell de Sant Martí Sarroca. a l'extrem del Penedès i que per la seva audàcia i grans esforços, en desallotjar el moros suposats deixats per l'Almansor, li fou concedit el títol de Veguer..

Segons diu el mateix Carreras, aquest títol era hereditari, honorífic i pompós, amb una jerarquia major que la d'un senyor d'un castell i que sols es concedia al lloctinent del comte.

El seu objectiu era administrar justícia en un territori o comarca.

Galí morí a últims de l'any 992 a conseqüència de les grans lluites i fatigues per la reconquesta del castell i Penedès.


F.Carreras Candi, 
, pag.139.

dimarts, 22 de gener del 2019

El pas de l'Almansor pel castell de Sant Martí Sarroca

EL PAS DE L'ALMANSOR PEL CASTELL DE SANT MARTÍ SARROCA . (Per Josep Domènech)


La caiguda d'aquest castell, quan passà l'Almansor, suposà, que en aquella època, devia continuar, el mateix pas de l'any 800, dels exèrcits moro que venien de Còrdova i es dirigien
a Barcelona passant per Saragossa, tots seguint el camí de la frontera, del Penedès i el camp de Tarragona, lloc on està col·locat el castell.

F. Carrera Candi, copia en la seva història, una crònica dels moros Abenalabrar i Albenaljatid, el quals formaven part, dels quaranta periodistes o historiadors a sou, que portava l'Almansor, en l'expedició 23 dirigida per ell, per cantar les seves glòries, realitzades l'any 375 del seu calendari; que correspon, el 985 del nostre.

Diu que l'Almansor, sortí de Còrdova un dimecres 5 de maig del mateix any. Tardà dos mesos per arribar a Barcelona.

Es deturà a Múrcia, on fou brillantment obsequiat, allí reclutà castellans, lleonesos i gent d'altres províncies, atrets pel bon sou que els donava.

Passà l'Ebre, travessà el Francolí per Esplugues, s'encaminà al Coll de Cabra, arribant al Gaià.

Passà per la frontera del Penedès reconquistat i el camp de Tarragona, encara sarraí i es  dirigí al terme del castell d'Olèrdola i el de Sant Pere de Ribes, arribant a Barcelona, un dimecres, primer de juliol del 985 i per allí on passà caigueren tots els castells i possessions cristianes més properes.

F. Carreras Candi