Translate

dimecres, 19 de desembre del 2018

La part vescomtal - Sant Martí Sarroca

LA PART VESCOMTAL  (Per Josep Domènech) 

Galí fou el primer vescomte i senyor del castell de Sant Martí Sarroca, era mossàrab, per venir de descendència del moro Galip, era molt famós per la marca hispana i pels seus mèrits, posseïa el títol de lloctinent, que li fou canviat a últims de segle X pel de vescomte, que de llavors endavant, el títol de lloctinent sols era concedit als primogènits dels comtes o reis.

Diu J. Miret Sans, que el comte Mir, poc temps abans de morir havia fet donació a Galí de l'església i cementiri de Sant Boi de Llobregat i del castell de Sant Martí Sarroca, que degut a les noves regles del feu, els vescomtes ja podien ésser propietaris d'una senyoria territorial.

Aquí comença la part feudal del castell.

dilluns, 19 de novembre del 2018

Mir, últim comte del castell de Sant Martí Sarroca

MIR, ÚLTIM COMTE DEL CASTELL (per Josep Domènech)

A causa de la tràgica mort d'Ermengol, primogènit de Sunyer III, heretà el comtat de Barcelona Borrell II que coregnà amb el seu pare, el últims anys de la seva vida.

El seu germà Mir, no fou comte fins l'any 956 degut a l'edat en la qual data comença a coregnar amb el seu germà Borrell.

Borrell II no fou amo d'aquest castell, sempre hi figurà un administrador tant en el temps que coregnava amb el seu pare, com en els sis anys que governà sol.

El govern del comte Mir no té gran importància en la història, era senyor del castell de Sant Martí Sarroca i estava encarregat de la consolidació del Penedès.

Mir morí el 31 d'octubre de l'any 966, quan era ben jove, no tingué muller ni fills.

Aquí acaben els comtes, senyors del castell.

 J. Miret Sans

dilluns, 22 d’octubre del 2018

Sunyer comte del castell de Sant Martí Sarroca

SUNYER COMTE DEL CASTELL (per Josep Domènech)

A causa de la falta de successió del seu germà Borrell I, del qual s'ha dit, sols visqué una nena, Sunyer III heretà el castell de Sant Martí Sarroca i la casa de Barcelona desprès de la mort d'aquest.

Era casat amb Riquilda, d'aquest matrimoni nasqueren quatre fills, Ermengol, Borrell, Mir, Josefred i una filla que es digué Adalaisa.

Ermengol segurament el primogènit morí abans que el seu pare, de mort violenta, P. de Bofarull, volum I. pàg, 116, assegura que morí assassinat hi hom no sap qui el va matà.

Sunyer morí el 15 d'octubre del 950, la comtessa Riquilda no el va sobreviure gaires anys, morí el 956.

D'aquest tres comtes primers de la casa de Barcelona, degut a la destrucció de la ciutat l'any 985 per l'Almansor, pocs documents quedaren de la seva història per aclarir els dubtes que es troben.

A conseqüència d'això, queden alguns punts foscos.

dimecres, 19 de setembre del 2018

Guifré II o Borrell I

GUIFRÉ II o BORREL I (Per Josep Domènech)

Guifré II o Borrell I fou el segon comte del castell de Sant Martí Sarroca, que l'heretà desprès de la mort del seu pare Guifré.

També fou el segon comte de la casa de Barcelona, poca cosa se sap d'aquest compte, va ésser poc guerrer i morí jove no arribà al quaranta anys, era casat amb Garsenda de la qual s'ignora el seu llinatge, d'aquest matrimoni sortiren diversos fills, però una sola filla va sobreviure, anomenada Riquilda que es casà amb Otó vescomte de Narvona.

Guifré II o Borrell I morí emmetzinat l'any 914, està enterrat en l'església de Sant Pau del Camp a Barcelona.

<Crònica universal de Catalunya>, capítol últim, Jeroni Pujades.

dijous, 23 d’agost del 2018

Guifré, primer comte de Barcelona i senyor del castell de Sant Martí Sarroca

GUIFRÉ, PRIMER COMTE DE BARCELONA i SENYOR DEL CASTELL DE SANT MARTÍ SARROCA .-  (Per Josep Domènech)


Guifré fou el primer comte de la casa de Barcelona i Senyor del castell de Sant Martí Sarroca, era fill de Sunifred d'Urgell i d'Esmensenda, diu Calmette en el lloc citat pag. II que la casa de Barcelona, primer governà el comtat d'Urgell i allí nasqué la seva puixança.

Guifré I era casat amb Guinidilda, filla d'un Sunifred, filla de Borrel de la donació de Fontcoberta l'any 829, fou única esposa, tingueren diversos fills i filles, els fills foran Raúl, Guifré o Borrell, Miró, Sunifred i Sunyer, les filles, Emma, Quixiliona, Riquilda i Esmensenda.

Fou molt famós en la guerra contra els moros, conquistà les valls del Ter i la Plana de Vic, per la part del migdia, Montserrat i les terres veïnes, fins el Penedès ajuntant amb les terres d'aquest castell (Sant Martí Sarroca), netes de moros i reconquistades per Guillem de Tolosa.

D'aquest fet, també en parla Bernat Boades en el ; preguntat-se si Guifré I havia arribat a conquistar el camp de Tarragona i diu, que sols arribà a les muntanyes del sud oest del Penedès.

D'aquest comte no s'ha trobat cap més fet relacionat amb aquest castell.

Guifré morí al cap de pocs dies d'haver rebut un cop de llança en una lluita contra els moros.

Era el dia 11 d'agost del 898-

dilluns, 2 de juliol del 2018

L'organització Reial i l'exercit en temps de la marca Gòcia o Còcia

L'ORGANITZACIÓ REIAL I L'EXÈRCIT EN TEMPS DE LA MARCA GÒCIA O CÒCIA
(Per Josep Domènech)

Quan aquest castell (Sant Martí Sarroca) i els seus habitants eren súbdits dels reis de França en temps de la marca Gòcia o Còcia, l'organització del palau reial i l'exèrcit era el següent:

El oficials que componien la jerarquia de la casa reial tenien el nom de palatins el comte del palau ocupava el primer lloc, les seves funcions eren dues, judicials i de vigilància del palau.

Un arxicapellà escollit entre els bisbes i grans abats, era l'encarregat de la capella reial i dirigia els afers religiosos de caràcter general, hi havia un canceller o protonotari, a més els cambrers, tresorers, senescals, botellers, conestables o el mestre dels allotjaments que preparava l'allotjament del monarca quan aquest viatjava.

El comte manava els exèrcits, l'arxicapellà manejava els documents confidencials i es cuidava de l'arxiu del Palau, però no se li confiava el segell.

El senescal dirigia la cuina i era enviat a la guerra.

El conseller o protonotari dirigia dirigia les oficines on els notaris redactaven les lletres, els diplomes i els actes d'immunitat, els altres eren oficis domèstics.

El consell del rei estava format per l'arxicapellà, el comte del palau, el cambrer o camerarius i els pròcers cridats a consulta, aquesta no eren fixos.

La formació de la host o exèrcit era convocada pel monarca i notificada per lletres al comtes, bisbes i abats, els quals tenien l'encàrrec de fer la lleva o quinta dels obligats al servei de les armes.

Els tocatardans eren castigats per cada dia de retard amb un dia de privació de carn i de vi i el que no es presentava havia de pagar una multa proporcionada a la seva fortuna.

Les tropes així reclutades s'enduien vitualles per tres mesos, armes i vestits per sis, pel camí tenien dret a exigir dels habitants foc, aigua, llenya, farratge i res més.

Pel que fa a les armes, cada combatent, havia de dur un escut, una espasa o llança, un arc amb dues cordes i dotze sagetes, els més ric havien de dur altres peses de més a més.

Aquells que posseïen de dotze masos en amunt, havien de dur una cuirassa de forma especial anomenada bruina en llatí, els comtes i els representants del bisbes i abats, havien de dur una cuirassa i un capell, també era obligació, l'aportació d'un cert nombre de cavalls

Els comtes aportaven una part del material de guerra, eines, carretes de transport i elements necessaris per a la conservació i reparació d'armes, per la construcció de fortaleses, ponts i vaixells i per el setge d'una plaça..

d'Ernest Levisse, volum segon, part primera.

dilluns, 11 de juny del 2018

La reconquesta del castell de Sant Martí Sarroca

LA RECONQUESTA DEL CASTELL (Per Josep Domènech)

El castell fou reconquistat el setembre de l'any 800 pels exèrcits francs, que manava Guillem de Tolosa, aquest el seu pare el portà de molt jove a l'escola de Carlemany i fou educat sota els ulls del rei, quan sortí del col·legi ja havia obtingut el títol de Comes, o sigui comandament d'exèrcit.

A causa d'aquest títol, li fou confiat el segon cos d'exèrcit per la reconquesta de Barcelona que estava situat al Llobregat, la seva missió era de privar tot ajut enviat per Alhaquem veí de Còrdova, el qual posà alguns destacaments en punt estratègics de la comarca, un dels tals, fou aquest castell, ja que en aquella època era un dels passos més freqüentats pels exèrcits moros que es dirigien a Barcelona passant per Saragossa.

Abans de posar-hi el destacament, Guillem va treure del castell i bona part de les seves terres, als moros i renegats o sigui tots aquells que amb els seus costums i religió els seguien.

Això ocasionà que el poble quedés buit i despoblat i l'agricultura arruïnada quedant moltes terres sense treballar.

Més tard totes les terres ermes i béns sense senyor passaren a l'estat, i foren repartides pel compte, al centurió, a l'església i a particulars, i ni uns ni altres en pogueren treure profit per falta de braços per a treballar-les.

Rendida Barcelona a últims del mes d'abril del 801 després de set mesos de setge, el castell i les seves terres passaren a formar part de la marca Gòcia o Còcia, més tard es troba el nom de Septimània.

Aquesta marca durà 65 anys, fou rei del castell Carlemany, Lluís el Bondadós, Pepí el Breu i Carles el Calb, aquest com ja se sap donà la marca Hispànica l'any 865.

Tots els que durant aquesta marca van representar els reis francs, dirigint i administrant el castell de Sant Martí Sarroca, posseïen el títol de Patrici.


Rovira i Virgili, Història Nacional de Catalunya, volum II.

dimarts, 22 de maig del 2018

Castell de Sant Martí Sarroca - Començament de la història

COMENÇAMENT DE LA HISTÒRIA (Per Josep Domènech)


La història d'aquest castell, no comença fins a la invasió dels Àrabs, dels Cartaginesos i dels Visigòtics; encara que les parets guarden alguns records, degut a la falta de documentació no es troba cap fet.

Diu la història, que després d'haver predicat Mahoma l'any 957 l'odi a tota religió que no fos la seva, es llançaren els moros amb l'ajuda de mercenaris siris a la conquesta de les altres nacions, però  s'hi tiraren més pel pillatge que per les creences de la seva religió i així es troba que a més dels saqueigs que se'ls permetia, els botins recollits en les seves batalles, eren repartits, el cinquanta per cent pel profeta, la resta una part per l'infantaria i dues parts per la cavalleria i marina.

El setembre de l'any 713 passà per aquest castell el cabdill moro, Mussa Ben Nosair, procedia de Lleida i es dirigia a Tarragona.

Durant 87 anys que l'ocuparen, foren respectades les vides, la religió i el patrimoni.

En el castell hi vivia el Valí especial o autoritat principal i els que  l'acompanyaven, que tots eren moros, també podria ésser que hi visquessin els quatre funcionaris que es cuidaven de l'administració del poble, que no eren moros, però actuaven sota la seva autoritat.

El primer era anomenat el Judexo o Alcalí d'on es creu que ve el mot d'Alcalde, era l'encarregat d'administrar justícia.

El segon era el Pretor Urbanus, que representava el cap de la policia municipal.

El tercer funcionari dit Almoxrif era l'intendent d'hisenda i recaptador d'imposts, i l'últim, l?Almohtasip. controlador de pesos i mesures.

El moros cobraven dos Impostos reials, que eren anomenats la xizia i el jarach, la xizia era un impost sobre béns, es pagava a final de cada mes, es podia pagar individual o col.lectiu, i el jarach, era un impost que es pagava a final d'any que consistia en el vint per cent dels productes, els moros estaven exclosos d'aquests pagaments.

Sota l'autoritat del Valí moro els veïns del poble, en matèria criminal, eren jutjats per lleis pròpies i magistrats de la mateixa raça.

En considerar-se els moros superiors de raça, se'ls havia de donar una respectuosa preferència, tant en el camí, com en els passeigs, com en les reunions.

Els habitants del poble no podien muntar cap cavall pel caràcter noble que té, havien de muntar les mules i els ases, tampoc podien utilitzar selles ni estreps, havien de limitar-se a les albardes i posant les cames totes en un mateix costat.

Als moros, no els era permès tenir amistat amb cap del poble ni cap del poble podia fer la casa més alta que ells.

El que públicament renegava de Mahoma era castigat amb assots.

Totes les cases tenien l'obligació d'allotjar el viatger moro durant tres dies, havien de denunciar les conspiracions de les quals tinguessin esment i no podien donar acolliment a espies.

Moros i cristians no podien heretar-se mútuament, era permès casar-se moros amb noies del poble, però no joves del poble amb mores.

Els fills d'aquests matrimonis mixtes eren anomenats mul.ladís.

Més tard els cristians començaren a vestir-se com els moros i els moros a imitar els cristians arribant-se a confondre.

L'any 718 els moros repoblaren la comarca, amb famílies de diferents tribus i diferents llocs, però totes unides per la seva religió, així passà, que als pocs anys la població mora havia augmentat considerablement.

Com que l'agricultura era la principal riquesa de la comarca els invasors se n'aprofitaren, enriquit`la amb plantes i arbres transportats de diferents països.

Aquestes eren les lleis i costums que s'han trobat dels moros.

Ho confirma Francisco Xavier Simonet en la .



                             Castell de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

dimarts, 8 de maig del 2018

Estructura del castell de Sant Martí Sarroca

ESTRUCTURA DEL CASTELL (Per Josep Domènech)

Tota la planta baixa és pre-romànica, i a causa de l'esfondrament de la volta o sostre, és difícil de qualificar la seva època.

En el departament que havia estat quadra, que te unes mides d'uns trenta metres escassos, la volta demostra dues èpoques, una tercera part entrant a mà esquerra és visigoda del segle VII, la qual cosa ho assenyala l'arc de ferradura que posseeix, les dues terceres parts a ma dreta són una reconstrucció del segle IX marcada pels senyals dels canyissos emprats per fer la volta, procediment molt vulgar en aquell segle.

La pintura de les dues èpoques es demostra ben clara.

Sobre aquesta quadra, es troba una sala reconstruïda, inaugurada el dia 7 de novembre de 1971 amb el nom de sala gòtica, guarda unes petites finestres d'últims del segle X a principis de l'XI, col·locades sense simetria, costum o art d'aquella època i picades per uns llombards que s'establiren a últims del segle IX a Catalunya.

També s'hi troben unes finestres o finestrals de dues columnes, de l'art o estil gòtic, purament nacionalitzat a Espanya en el segle XIV i encara que estan restaurades, guarden la forma i algunes pedres del seu naixement.

La part del mig, entrant a mà esquerra, o ens va començar la restauració l'any 1972, els baixos eren pre-romànics. i s'hi trobà instal·lada la llar de foc i el forn de coure pa.

Abans de la seva restauració a cada lloc d'aquest hi havia ajuntat un dipòsit fet d'una terra refractària com si fos argila crua en la qual s'hi guardava l'oli bullent per tirar-los a l'enemic quan assaltava el castell.

La part del damunt és gòtica.

El departament d'entrant al castell a mà esquerra. també pre-romànic, estava tapat per terres, era allí on hi havia les cambres, la part de sobre és renaixement.

Per entrar al castell s'havia de passar tres portals, el primer mirava al poble que és avui, fou esgavellat en temps de la república l'any 1933.


 El segon encara es conserva situat al costat de la torre de l'homenatge.


i el tercer era el d'entrar al castell



Tant el primer com el segon, guardaven el lloc per on tirar l¡oli bullent.

Documents de l'arxiu parroquial.

divendres, 20 d’abril del 2018

Fundació del castell de Sant Martí Sarroca

FUNDACIÓ DEL CASTELL  (Per Josep Domènech)

La fundació del castell de Sant Martí Sarroca és atribuïda als romans, i ho demostra els trossos de parets amb el material ja petrificat, amb teules d'enterrament romanes, amb alguna moneda trobada de Juli Cèsar, trossos de morters i de columna, tot romà, també per ésser els continuadors dels ibers i a més per la defensa en les lluites que entre ells tingueren.

La veritat és, que guarda poca cosa del seu naixement, diu Rovira i Virgili en la seva història de Catalunya, tom III, que quan van ésser expulsats els moros del castell es retiraren a Pontons formant un gran nucli que arribava a la Sagarra, quedant el castell situat en el lloc més perillós de la frontera i més apartat i exposat a contínues lluites i expurgacions d'aquest gran nucli.

El mateix autor diu en el mateix tom que les incursions contra aquest castell eren a diari i que varen durar fins l'any 1139 que Ramon Berenguer IV reconquista aquelles aspres terres de Pontons, que pertanyien a Guillén d'Odena establint-hi un convent de frares Templers, per defensar-se si convenia, i en la seva companyia tornar-les a repoblar de pagesos.


                             Conjunt monumental de Sant Martí Sarroca

dilluns, 26 de març del 2018

Sant Martí Sarroca - El Romans

ELS ROMANS  (Per Josep Domènech)

En temps dels romans, aquest poble o comarca formava part del camp de Tarragona, que avui encara s'ajunten en una extensió de deu a dotze quilòmetres.

A causa d'això les terres del poble foren trepitjades pels exèrcits de Sartori i el seu rival Pompeu el Gran, per Jui Cèsar, Octavi August, per la sublevació de Suplici Galvà, governador de la Hispànica Tarraconense i altres.

També la mateixa terra veié la repoblació dels romans de l'any 81 abans de Jesucrist i l'arribada dels jueus de l'any 70 de l'era cristiana, que tant ´'una vegada com l'altra vingueren en gran multitud a establir-se a tot el camp de Tarragona.

La influència romana en aquest poble, fou molt forta i duradora en tota l'època, explotant en gran escala el comerç de la ceràmica.

Diu Rovira i Virgili en la seva història de Catalunya tom II, que els romans a Sant Martí Sarroca fabricaven ceràmica de terra  sigil.lata o sigui terrissa en marca de fabricació Saguntina, nom que se li donat per l'abundància que se n'ha trobat a Sagunt.

Aquesta ceràmica diu el mateix historiador que era fina, compacta, luxosa i elegant, coneguda i distingida pel seu vernís vermell i que sols se'n fabricava, d'aquesta classe, a Sagunt, Sant Martí Sarroca, Reus, Sabadell i Jorba.

No és estrany l'abundància de ceràmica que s'ha trobat i es troba, és de creure que hi havia dos comerços instal·lats en el poble, l'un estava situat al barri de la Rovira Roja, l'excavació del qual fou feta l'any 1920 pel entre d'estudis Catalans de Barcelona, el forn del qual es conserva amb molt bon estat. I l'altre com ja s'ha dit, era aquell comerç de ceràmica ibèrica situat entre la capella de Sant Joan del Lladó i les cases del Pujol i que després fou explotat pels romans.

També una troballa que ens demostra que aquestes terres foren escenari de les lluites en temps dels romans, va ésser descoberta en un pla conegut pel nom de Sucarrada sobre la Font de Fumet, l'any 1950 per un tractor que preparava un terreny per a cultivar-lo, foren arrancades algunes sepultures fetes amb teules d'enterrament romanes, probablement fabricades als forns del poble i en algunes teules, es troba dibuixat l'abreviació del nom de Crist en grec.

J. Ramón Mellida en l seu llibre "Sarcófagos Critianos de los primeros siglos de la era"" pàgina 361, diu que els cristians en l seu primer període d'enterrament mostren elements decoratiu en el monograma de les seves sepultures presos del paganisme i adoptats a l'esperit catòlic, començant per fer.hi el Crist en grec, també en el monograma de la sepultura, més endavant ja es troba el Crist voltat d'una corona de llorer, també es troben estries ondulades, al Bon Pastor, l'oració i altres dibuixos per l'estil i, continua dient el llibre que la teula més famosa s'ha trobat a València i la segona a Empúries.

Això ens demostra que aquest trobament, fou una acció de guerra del primer temps de l'era cristiana.

Un altre lloc d'enterrament romà fou trobat al tom de la carretera sota l'església, no tenia caràcter de guerra, però era important, foren esgavellades bastants de sepultures romanes a conseqüència d'uns treballs que s'hi feren per engrandir la feixa, era l'any 1904..

 Capella de Sant Joan del Lledó - Sant Martí Sarroca


Forn romà de Cal Sego l- Rovira Roja - Sant Martí Sarroca

dimarts, 20 de març del 2018

Sant Martí Sarroca - situació i origen


SANT MARTÍ SARROCA (Barcelona) .CATALUNYA

SITUACIÓ I ORIGEN (Per Josep Domènech)


En aquest històric poble de Sant Martí Sarroca, on hi ha un turonet conegut pel nom de carrer de la Roca, situat a l'altura de 300 metres sobre el nivell del mar, i en la part sud-oest, es troba un gran barranc miocènic de l'era terciària, originat per les erupcions de dita època, segons conta el geòleg Mossèn Font i Sagué´

També des de dalt es contempla una porció de coves etes per les aigües del mar que entrà pel Vendrell inundant muntanyes i planes, convertint-ho e un un mediterrani per algunes centúries; segons diu la història natural es retirà l'aigua, a raó de deu centímetres l'any.

El mateix turonet guarda records d'un poblat ibèric, un dels tals és un camí bastant esborrat en l'època actual, que anava del cim del turonet on es troba el poblat, al torrent de les anguiles, al peu de la muntanyeta anant el poble d'avui, que en aquella època i fins els segle passat era un rocallís de dalt a baix, i que està desaparegut, era conegut pel camí de la costa dreta.

Aproximadament cent metres més amunt en direcció a oest seguint per la carretera, conegut pel tom de cal Santacana, es troba un trosset de muralla ibèrica, tot això s'ha trobat en un llibre editat pel Centre Arqueològic de Barcelona.

Per la quantitat de sitges ibèriques trobades, que totes medeixen un metre vuitanta centímetres, altres que continuen tapades i moltes desaparegudes per les reformes que s'han fet, com la carretera i alguna urbanització, es calcula que el poblat era de cinc-cents 
a mil habitants.

També s'ha trobat una industria de ceràmica ibèrica de qualitat senzilla, que  més tard fou explotada pels romans, estava situada entre la capella de Sant Joan i les cases del Pujol, que fou descoberta per un tractor que preparava la terra per una plantació l'any 1954, per les cendres trobades i barrejades en la terra es comprèn que era cuita allí mateix.

Aquest turonet que de temps immemorial, guarda tants secrets i records, es troba coronat per un castell feudal de gran història i una església romànica del segle XII, considerada una de les més riques de Catalunya en arquitectura, en la qual es pot contemplar la gran reialesa de la seva època i això fa, que aquest trosset de món amb tanta bellesa, ompli d'admiració al visitant.