ELS MALS USATGES.- (Per Josep Domènech)
Cap el segle X el Senyor d'aquest castell, tenia sobre els seus vassalls adscrits a la gleva, una sèrie de drets que el usatges o lleis sancionaven.
Alguns d'aquests drets de caràcter abusiu, reberen el nom de mal usatge, junt amb altres que van introduir-se en la pràctica.
El primer era el mal ús de la cogúcia, que era el càstig que tenia l'adulteri, el Senyor els ho prenia tot íntegrament. si era comès amb consentiment del marit.
El segon era el dret d'intestia això és, morir sense fer testament, en aquest cas el Senyor es quedava la tercera part dels béns del vassall mort intestat si deixava vídua o fills. si només deixava vídua sola el Senyor tenia la meitat, l'altra meitat, anava als parents del difunt, salvant els drets de la vídua, i en cas de no haver.hi parents el Senyor adquiria la totalitat de la herència.
Després venia el dret d'eixorquia o sigui morir sense tenir fills; aquest dret atribuïa al Senyor una part dels bens dels pagesos casats que morien sense fills, això és la part dels fills que haurien tingut.
Els alous o propietats dels nobles o burgesos morts sense fills, no passaven al Senyor del castell, sinó al Príncep, el qual, a més disposava dels mobles en favor dels parents, l'església i l'ànima del difunt.
Aquest cas era considerat de reversió a la corona, per això passaven al Príncep, que molts anys després, s'acabà en virtut de privilegis especial i pels progressos del feudalisme.
També hi havia el mal usatge anomenat l'arsina (mot derivat d'arsum que vol dir cremar) era la indemnització que el Senyor percebia es calava foc casualment al prendi o propietat en tot o part; tenia per objecte, castigar la negligència del pagès, la indemnització, era variable, solia ésser la tercera part dels béns i mobles del pagès,
L'últim era la firma d'espoli; que era la quantitat que el Senyor percebia per autoritzar al pagès a hipotecar el dot de la seva muller en les terres del Senyor que ell treballava, diu Pere Alber que l'import de la firma d'espoli era la quarta part de la suma calculada en tal concepte.
Els drets que s'introduïren de caràcter lucratiu pel Senyor era el de fàbrega o fàbrica pel qual el pagès havia d'apariar les eines i útils de conreu a la forja del Senyor i pagar-li aquest servei amb una pensió, en espècie o metàl·lic; desprès de fornatge, pel qual tenia de coure el pa al forn del Senyor i pagar-li el dret de fornatge; i el de molineria pel qual també havia de portar el gra al molí del Senyor, tots aquests dret eren anomenats llòssol.
E. de Hinojosa: en el llibre <Regiment
senyorial i la qüestió agrària a Catalunya>
