Mort de Joan I

 MORT DE JOAN I (per Josep Domènech)

Violant, segona esposa de Joan I, tingué una influència molt creixent sobre el seu marit i aquest per complaure-la, o potser per gust propi, li feu donació d'aquest castell de Sant Martí Sarroca amb totes les senyories, l'any 1387; a més, implantà a la cort catalana les modes i els refinats costums de la casa reial de França.

Contínuament hi havia grans festes, caceres, convits, juntes, concerts, recitals de cançons, poesies, jocs i danses.

En el vestir, s'havia fent tan fastuosa i luxosíssima la cort del comte-rei que era considerada la primera d'Europa, d'aquí li vingué el sobrenom d'Amador de la gentilesa.

Joan també implantà a Catalunya la festa dels Jocs Florals.

Tot aquest luxe, portava grans despeses, i les corts reunides a Montzó l'any 1388, com a continuació de les que l'any 1383 havia començat el seu pare Pere III, exigirien al comte-rei, el redreç de la casa reial, la reducció de les despeses i la reforma dels costums.

Joan I donà al seu germà Martí el ducat de Montblanc, en premi a la fidelitat que li havia tingut en les darreres lluites del regnat del seu pare.

Un divendres, 19 de maig de 1395, a l'edat de 45 anys, morí Joan I a conseqüència d'un atac que li sobrevingué mentre caçava, muntat a cavall, en mig d'un bosc del terme de Foixà,

El seu regnat durà nou anys y quatre mesos.

Era il·lustrat en lletres i ciències, amic dels llibres, entès en astronomia i alquímia, apassionat per la música i la poesia, aplegà a la seva cort els millors trobadors i joglars d'Europa.

Salvador Sanpere i Miquel:  "Els costums

                                                                                                                                        catalans en temps de Joan I

La formació del poble de Sant Martí Sarroca

 LA FORMACIÓ DEL POBLES.- (Per Josep Domènech)

Segons l'arxiu parroquial,  Joan I i Martí l'Humà en la seva infantesa, havien passat diverses temporades en aquest castell, Joan en una ocasió estigué uns dies malalt en una propietat anomenada, avui encara, la Masseria, que en aquella època era propietat  de castell.

En temps del mateix rei Joan, l'any 1385, durant el qual era enyor del castell, es fundà la universitat o municipi de Sant Martí Sarroca, jurisdicció que posseïa les terres de Sant Salvador d'Urbans, (avui Rovira Roja) les de Santa Maria de Vallbé i Viloví, que totes formaven el mateix terme, i les de Sant Martí Sarroca, aquesta demarcació durà alguns segles més.

La formació dels municipis o pobles, fou deguda al privilegi atorgat per Joan I, de congregar-se separadament de l'organització de braç militar; es formaren dues classes de formacions, les que depenien directament del monarca i les que depenien dels respectius feudals.

Les que depenien directament del monarca, com la d'aquest castell i poble, adquirien importants propietats, constituint un gran poble, del qual en formaven parts llocs situats en punts llunyans i fins a vegades posseïen llocs fortificats, poblacions i tot, que els estaven sotmesos en una mena de submissió feudal, i estaven regits per tribunals locals, veguers i batlles.

Les que depenien dels senyors feudals, tenien representants propis per a les funcions corresponents a aquesta càrrecs

Els pertanyents a l'alta noblesa del poble tenien les grans possessions territorials i eren anomenats magnats, rics homes, barons o nobles, i la petita noblesa, continuà amb els mateixos noms d'abans: cavallers, fills de cavallers, els generosos i homes de paratge.

La hisenda municipal o la font d'ingressos de les autoritats del poble, eren les imposicions, que consistien en un tant per cent sobre les vendes; els monopolis comunals, es referien  escrivanies, escorxadors, carnisseries, forns, fleques, tavernes i mercats.

Les talles o repartiments anuals, eren fetes generalment sobre collites.

Com les imposicions gravaven especialment els articles de primera necessitat, el pagament d'aquestes imposicions anava a mitges entre el venedor i el comprador.

F. Carreras Candi: en el llibre <Descripció

històrica, política i social de Catalunya>   

Persecució de Sibil.la, la Reina presonera

 PERSECUCIÓ DE SIBIL.LA, LA REINA PRESONERA, (Per Josep Domènech)

La reina Sibi.la de Fortià, en veure el seu espòs, pròxim a morir, decidí abandonar-lo per por de la venjança del primogènit, que ben aviat seria comte-rei.

El diumenge 30 de desembre de 1386 a la nit, Sibi.la, son germà Bernat i alguns fidels servidors fugiren del palau reial emportant-se robes i diners, traslladant-se primer a Sitges i després al castell de Sant Martí Sarroca, al Penedès.

Aquest castell en aquella època, era del germà de Sibil.la o sigui Bernat de Fortià.

A punta d'alba del mateix dia 30, forces manades per Jaume Pallarès, sortiren en persecució dels fugitius, les quals també passaren per Sitges, i per orientar-se hi feren estada tres dies i dues nits, des d'allí també anaren al castell de Sant Martí Sarroca, al Penedès.

el 6 de gener del 1387, els fugitiu foren assetjats, per le forces trameses contra ells i tant la reina vídua com els seus valedors refugiats al castell foren presos i duts a Barcelona on elsl fou obert un procés per abandonament i robatori del palau.

Joan I encomana des de Granollers, que es faci un bon procés, legítim i per ajusticiar, però que no es faci cap execució.

Mentrestant el comte-rei Joan, es planyia de la seva malaltia que tenia un caràcter estrany i començà a córrer la versió que l'havien embruixat; foren acusats del malefici un tal Saragossí de Mallorca i un cavaller de la reina Sibil.la anomenat Pontons.

Aquesta versió féu que la situació de Sibil.la s'agreugés.

No s'ha trobat cap  document ni prova que Sibil·la fos torturada com 'ha fet córrer.

Sibil.la tenia un fort partit, per això Violant, esposa de Joan I, manà que s'acabessin les visites a la reina viuda, ja que algunes hi anaven per visitar-les simplement, però altres, per fer.li grans profertes.

El Cardenal d'Aragó, Pere de una, intercedí per a la dissortada dama i aconseguí el perdó de Sibil.la a canvi de la renúncia a tots els béns que el seu reial espòs li havia donat.

Sibil.la quedà en llibertat i li fou assignada una pensió anual de 20.000 sous.

Però el perdó no s'estengué a tots els partidaris de la reina viuda, vint-i-cinc dels seus acompanyants foren condemnats a mort.

Fou cruelíssima la venjança de Joan I contra els partidaris de la seva madrastra.

Berenguer d'Abella i Bartomeu Llussanès, també condemnats a mort, foren tancat en una gàbia de ferro al Castell  Nou de Barcelona, fins el 29 d'abril del 1387

Sibil.la i son germà, foren tractats més benignament, al cap d'anys Bernat passà a tenir el càrrec de patró de galera.

Sibil.la, retirada en un convent de Carmelites descalces, morí al cap de 17 anys i fou enterrada en el convent de Sant Francesc. l'estàtua jaient que pertanyia al seu sepulcre de marbre, fou conservada al museu Arqueològic de Santa Àgata de Barcelona, avui traslladat al Palau de la Premsa de la Antigua exposició de l'any 1929 a Montjuïc.

Els béns que havien estat de Sibil·la de Fortià foren donats per Joan I a la seva muller Violant.

Daniel Girona i Llagostera " Itinerari del rei  

Joan I" i Pròsper Bofarull: "Los condes de  

Barcelona", tom II, pàg. 270.                     

Mort de Pere III

MORT DE PERE III .- (Per Josep Domènech)

Pere el Cerimoniós, tingué unes tristes darreries de la seva vida, com si aquell final fos el càstig del violent orgull i de la freda crueltat que havia mostrat sempre.

Tingué com acabament de la seva vida, les lluites contra els propis fills i parents.

Aquestes desavinences, provocaren lluites civils, rivalitats de nobles i de pobles enmig d'un estat anàrquic.

L'any 1386 la situació de Pere III era dramàtica, vell, greument malalt, veié com dins i fora del palau esclataven les passions amb violència i que en acostar-se l'hora de la mort, no trobava al seu costat un amic completament fidel ni un afecte familiar sincer.

El dia 5 de gener del 1387 en clarejar el dia Pere III moria al seu palau de Barcelona en la més terrible soledat, sense ningú de la família que fos a prop seu.

Pròsper Bofarull: <Los condes de Barcelona

vindicados>, tom II, pàg.271

Desavinences en la família de Pere III

 DESAVINENCES EN LA FAMILIA REIAL.-  (Per Josep Domènech)

Pere III ja vell i dominat per sa darrera muller Sibil.la, es distanciava del primogènit emmetzinant la pau de la llar reial, a causa de les ambicions i enveges d'ella i els seus seguidors.

La veritat és que Joan I no tingué cap inconvenient a conviure durant un cert temps amb la concubina, i després esposa, del seu pare, això fa suposar que eren altres motius els que ocasionaven les discòrdies.

En aquella època les relacions entre pare i primogènit, devien ésser molt tibants perquè ni Joan i Martí no assistiren a la coronació de la Reina Sibil.la a Saragossa malgrat les cartes enèrgiques i violentes que els escrivia.

Girona i Llagostera, diu que en moltes ocasions es troba l'empordanesa com a mitjancera per a la reconciliació entre pare i fill i que Sibil.la s'esforçà per a ésser agradable a Joan i a la seva muller Violant, encara que una certa rivalitat femenina hi havia entre les dues, i, continua dient el mateix historiador, que la ruptura definitiva entre Pere III i el primogènit, li sembla que fou causada per Constança d'Aragó, a la qual Pere anomenava (eixa negra i àvol fembra filla del diable).

Joan, aleshores era a Saragossa, el monarca reclamava a ell i a les autoritats aragoneses que li lliuressin a Constança, i com que no ho feren, tanmateix el Cerimoniós estava fortament ofès, acusant als partidaris de Joan, en aquest cas tenia bona part de raó, el primogènit es considerava rei en vida del seu pare.

L'Infant Joan fou destituït del càrrec de Lloctinent general i es veié obligat a demanar protecció del Justicià Aragonès.

Aquesta autoritat, estava autoritzada pels furs a suspendre els decrets reials si li semblava bé, i declarà que el primogènit continués en el seu càrrec.

El comte d'Empúries, gran amic de l'Infant Joan es veié combatut en guerra oberta, per les forces del comte-rei Pere III que volia desposseir de la qualitat de príncep i hereu a l'Infant Joan, fins que li hagués donat mostres de submissió i d'acatament.

Després d'aquest incident, Joan vivia a Girona i amb el propòsit de fer la pau amb el seu pare, l'Infant va estar-se a Martorell un mes i mig, esperant inútilment l'autorització del comte-rei per entrar  a Barcelona i postrar-se als seus peus en senyal d'homenatge i fer-li reverència filial.

Joan, despistat i adolorit, hagué de tornar-se'n a Girona sense poder entrar a la capital catalana. la intercessió del seu germà, Infant Martí, no produí cap efecte.

Daniel Girona i Llagostera: "Itinerari del rei Joan"