La història d'aquest castell, no comença fins a la invasió dels Àrabs, dels Cartaginesos i dels Visigòtics; encara que les parets guarden alguns records, degut a la falta de documentació no es troba cap fet.
Diu la història, que després d'haver predicat Mahoma l'any 957 l'odi a tota religió que no fos la seva, es llançaren els moros amb l'ajuda de mercenaris siris a la conquesta de les altres nacions, però s'hi tiraren més pel pillatge que per les creences de la seva religió i així es troba que a més dels saqueigs que se'ls permetia, els botins recollits en les seves batalles, eren repartits, el cinquanta per cent pel profeta, la resta una part per l'infantaria i dues parts per la cavalleria i marina.
El setembre de l'any 713 passà per aquest castell el cabdill moro, Mussa Ben Nosair, procedia de Lleida i es dirigia a Tarragona.
Durant 87 anys que l'ocuparen, foren respectades les vides, la religió i el patrimoni.
En el castell hi vivia el Valí especial o autoritat principal i els que l'acompanyaven, que tots eren moros, també podria ésser que hi visquessin els quatre funcionaris que es cuidaven de l'administració del poble, que no eren moros, però actuaven sota la seva autoritat.
El primer era anomenat el Judexo o Alcalí d'on es creu que ve el mot d'Alcalde, era l'encarregat d'administrar justícia.
El segon era el Pretor Urbanus, que representava el cap de la policia municipal.
El tercer funcionari dit Almoxrif era l'intendent d'hisenda i recaptador d'imposts, i l'últim, l?Almohtasip. controlador de pesos i mesures.
El moros cobraven dos Impostos reials, que eren anomenats la xizia i el jarach, la xizia era un impost sobre béns, es pagava a final de cada mes, es podia pagar individual o col.lectiu, i el jarach, era un impost que es pagava a final d'any que consistia en el vint per cent dels productes, els moros estaven exclosos d'aquests pagaments.
Sota l'autoritat del Valí moro els veïns del poble, en matèria criminal, eren jutjats per lleis pròpies i magistrats de la mateixa raça.
En considerar-se els moros superiors de raça, se'ls havia de donar una respectuosa preferència, tant en el camí, com en els passeigs, com en les reunions.
Els habitants del poble no podien muntar cap cavall pel caràcter noble que té, havien de muntar les mules i els ases, tampoc podien utilitzar selles ni estreps, havien de limitar-se a les albardes i posant les cames totes en un mateix costat.
Als moros, no els era permès tenir amistat amb cap del poble ni cap del poble podia fer la casa més alta que ells.
El que públicament renegava de Mahoma era castigat amb assots.
Totes les cases tenien l'obligació d'allotjar el viatger moro durant tres dies, havien de denunciar les conspiracions de les quals tinguessin esment i no podien donar acolliment a espies.
Moros i cristians no podien heretar-se mútuament, era permès casar-se moros amb noies del poble, però no joves del poble amb mores.
Els fills d'aquests matrimonis mixtes eren anomenats mul.ladís.
Més tard els cristians començaren a vestir-se com els moros i els moros a imitar els cristians arribant-se a confondre.
L'any 718 els moros repoblaren la comarca, amb famílies de diferents tribus i diferents llocs, però totes unides per la seva religió, així passà, que als pocs anys la població mora havia augmentat considerablement.
Com que l'agricultura era la principal riquesa de la comarca els invasors se n'aprofitaren, enriquit`la amb plantes i arbres transportats de diferents països.
Aquestes eren les lleis i costums que s'han trobat dels moros.
Ho confirma Francisco Xavier Simonet en la .
Castell de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)
