Translate

dissabte, 29 de juny del 2013

El turó de les bruixes


El turó de les bruixes

Un home de Sant Martí Sarroca que creia molt en les bruixes, una nit de Sant Joan se n’anà al Pujol del Ravell, amb les seves tres filles, per celebrar-hi el tradicional foc.
Per més que ho intentà, no hi havia manera que les branques de pi, seques, prenguessin flamarada. S’enfadà tant que va exclamar: " Que facin sortir les bruixes tants dimonis com espurnes té el foc!" les bruixes se l’escoltaren, i tant ell com les seves filles, instantàniament, van ésser engegats a una hora lluny del turó, uns diuen que a prop de can Miret i d'altres davant mateix de l’ermita de Sant Joan de Lledó

diumenge, 16 de juny del 2013

Riu vell - 1308

RIU VELL

9 de setembre de 1308.

Venda atorgada per Berenguer Rosana de Torrelavit, del terme del castell de Sant Martí Sarroca, i la seva muller Geralda, a favor de Jaume Anglès, de Vilafranca.

L'atorgant ven un censal de 3 quarteres de forment, amb el lluïsme i la fadiga. Dit censal el paga Berenguer Rosana al seu germà Guillem Rosana, el dia de Sant Pere i Sant Fèlix, per una peça de terra al terme del castell de Sant Martí Sarroca, al lloc anomenat Riu vell. El preu de venda és de 300 sous de moneda barcelonesa de tern. Instrument autoritzat per Valentí de Solà, per manament de Romeu de Montoliver, clergue de Vilafranca, i Mateu Ferrandell, notari.

dimecres, 12 de juny del 2013

Joan Rafols - camperol

JOAN RAFOLS


Camperol a Sant Martí Sarroca. Representant la Secció d'aquesta localitat va participar en el segon congrés de la Federació d'Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) (Vilafranca del Penedès, 9 i 10 de febrer de 1895), exercint de Secretari de la Mesa del Congrés. Amb la mateixa representació va assistir al tercer congrés, celebrat al Vendrell els dies 5 i 6 de gener de 1896. Així mateix va assistir en la 3ª Conferència d'aquesta Federació celebrada a Vilanova i la Geltrú el dia 14 de maig de 1896.

divendres, 7 de juny del 2013

Via fore lladres!!!


VIA FORE LLADRES!!!

El 10 de gener de 1714 els exèrcits del borbó Felip V van assaltar Sant Quintí de Mediona, el van saquejar i, sense cap respecte per la població civil, van cremar la població. Vuit-cents morts a mans del marques de Lede que va passar “a cuchillo a todos los que disputaron su entrada”.

“He mandado poner fuego a la villa, que era de 120 casas sin las masias circunvecinas, ...pues la reincidente perfidia de estos naturales se ha hecho ya indigna de toda piedad y consideración y precisa de usar del hierroy el fuego para cauterirzar a miembros tan dañados”, va dir, referint-se a Sant Quinti en Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, duc de Popoli, militar napolità, capità general dels borbònics a Catalunya(1713-1714).

La guerra de Successió Espanyola (1701-1715) va començar quan Carles II moria sense descendència i les corts europees van discutir l’herència dels dominis de la Monarquia Hispànica. Dues nissagues la reclamaven: la francesa Casa de Borbó i la Casa d’Àustria. La Corona de Castella va donar suport a Felip de Borbó mentre que els estats de la Corona d’Aragó s’alinearen amb el pretendent Carles d’Àustria, que oferia garanties de respecte a les llibertats tradicionals. El triomf de Felip de Borbó va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d’Aragó, que foren uniformitzats segons les lleis de Castella.

En aquesta guerra el paper de Vilafranca és gairebé nul, per tal com les tropes espanyoles l’ocuparen ben aviat. Amb tot, el Penedès, mostra la seva animadversió envers Felip V. Hom te esment...de partides de voluntaris i miquelets que... impossibilitats de poder presentar batalla a la guarnició de Vilafranca, apressaven tots el militars que trobaven pels camins i sovint els portaven a Sant Martí Sarroca.(P. Mas i Parera)

La guerra de l’exèrcit invasor tenia un alt cost econòmic que es va voler fer pagar, amb exorbitants impostos ,a les poblacions catalanes dominades. El  ministre filipista Jean Orry va imposar a la vegueria de Vilafranca una contribució de 17.500 pesos, cap localitat del Penedès va comparèixer a satisfer la seva part.

El 4 de gener de 1714 degut a que els de Sant Martí Sarroca no baixaven a pagar, el comandant militar de Vilafranca va enviar-hi 150 granaders, els quals van ser rebuts amb el crit de “Via fora lladres” i un tiroteig molt viu que els va obligar a recular i deixar moltes baixes. Llavors, el duc de Popoli, destacà a Vilafranca el reforç de 300 infants i 300 dragons, i la tropa del mariscal de camp, marquès de Lede.

“L’alçament de Sant Martí prengué un caràcter general al Penedès i va ésser Sant Quintí de Mediona el baluard dels revoltats” (P. Mas i Parera).


Els exèrcits castellans destruïren Sant Quinti i li permeteren dir a Popoli que el Penedès s’havia calmat amb el càstig exemplar de Sant Quintí.