VIA FORE LLADRES!!!
El 10 de gener de 1714 els
exèrcits del borbó Felip V van assaltar Sant Quintí de Mediona, el van saquejar
i, sense cap respecte per la població civil, van cremar la població. Vuit-cents
morts a mans del marques de Lede que va passar “a cuchillo a todos los que
disputaron su entrada”.
“He mandado poner fuego
a la villa, que era de 120 casas sin las masias circunvecinas, ...pues la
reincidente perfidia de estos naturales se ha hecho ya indigna de toda piedad y
consideración y precisa de usar del hierroy el fuego para cauterirzar a
miembros tan dañados”, va dir,
referint-se a Sant Quinti en Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, duc de
Popoli, militar napolità, capità general dels borbònics a Catalunya(1713-1714).
La guerra de Successió
Espanyola (1701-1715) va començar quan Carles II moria sense descendència i les
corts europees van discutir l’herència dels dominis de la Monarquia Hispànica. Dues
nissagues la reclamaven: la francesa Casa de Borbó i la Casa d’Àustria. La Corona de Castella va donar
suport a Felip de Borbó mentre que els estats de la Corona d’Aragó s’alinearen
amb el pretendent Carles d’Àustria, que oferia garanties de respecte a les
llibertats tradicionals. El triomf de Felip de Borbó va significar la fi dels
drets i privilegis dels regnes de la
Corona d’Aragó, que foren uniformitzats segons les lleis de
Castella.
En aquesta guerra el
paper de Vilafranca és gairebé nul, per tal com les tropes espanyoles
l’ocuparen ben aviat. Amb tot, el Penedès, mostra la seva animadversió envers
Felip V. Hom te esment...de partides de voluntaris i miquelets que...
impossibilitats de poder presentar batalla a la guarnició de Vilafranca, apressaven
tots el militars que trobaven pels camins i sovint els portaven a Sant Martí Sarroca.(P. Mas i Parera)
La guerra de l’exèrcit
invasor tenia un alt cost econòmic que es va voler fer pagar, amb exorbitants
impostos ,a les poblacions catalanes dominades. El ministre filipista Jean Orry va imposar a la
vegueria de Vilafranca una contribució de 17.500 pesos, cap localitat del
Penedès va comparèixer a satisfer la seva part.
El 4 de gener de 1714
degut a que els de Sant Martí Sarroca
no baixaven a pagar, el comandant militar de Vilafranca va enviar-hi 150
granaders, els quals van ser rebuts amb el crit de “Via fora lladres” i
un tiroteig molt viu que els va obligar a recular i deixar moltes baixes.
Llavors, el duc de Popoli, destacà a Vilafranca el reforç de 300 infants i 300
dragons, i la tropa del mariscal de camp, marquès de Lede.
“L’alçament de Sant Martí prengué un caràcter general
al Penedès i va ésser Sant Quintí de Mediona el baluard dels revoltats” (P. Mas
i Parera).
Els exèrcits castellans
destruïren Sant Quinti i li permeteren dir a Popoli que el Penedès s’havia
calmat amb el càstig exemplar de Sant Quintí.