Ferrer de Santmartí

FERRER DE SANTMARTÍ

1189? – d 1247

L’hereu de Guillem III de Santmartí, va ser el seu fill, i d’Alamanda de Castellví, Ferrer de Santmartí, que nasqué després de la mort del seu pare (1189), per la qual cosa els castells d’Eramprunyà, Sant Martí Sarroca, Subirats i Olèrdola degueren ser tinguts pels marmessors, a fi d'acomplir les voluntats testamentàries del difunt.

La primera notícia de Ferrer de Santmartí referent a Eramprunyà és del 1208, quan devia tenir prop de vint anys. El 8 de juliol d'aquest any rebé de la seva tia Guilleuma de Castellví la quantitat de quatre mil cent sou, com a penyora del castell d’Eramprunyà (i els honors de Sant Genís a Sant Joan Despí i Sant Just Desvern) que en nom seu havia hipotecat a Berenguer de Castellet.

En una data que s’ha de situat entre els anys 1226 i 1247, el rei Jaume I adquirí de Ferrer de Santmartí el domini directe del castell d’Eramprunyà. D’aleshores ençà, els antics feudataris dels Santmartí a Eramprunyà, els Santa Oliva, restaren com castlans reials, detenint el domini del castell i depenent directament del rei. En el moment que es féu la venda, Saurina de Santa Oliva, filla de Guillem de Santa Oliva, era castlana. Son pare, en testar el 1226 li havia deixat a ella i al seu marit el castell d’Eramprunyà.

De la liquidació del patrimoni dels Santmartí en posseïm un altre testimoni. La venda que el 1250 féu Saurina de Santmartí (en realitat era Saurina de Cervera,  segona muller i vídua de Ferrer de Santmartí, mort el 1243) a Guillem de Terrassa d'un mas al terme de la parròquia de Sant Miquel del castell d’Eramprunyà, situat al Sitjar, per 300 sous barcelonesos.

El 1197 Arbert de Castellvell, d'acord amb les seves germanes Guilleuma de Montcada i Alamanda de Subirats, donava a la mitra de Tarragona la meitat dels delmes de Falset i els seus termes. Aquell mateix any Arbert de Castellvell empenyorà el castell per 800 morabatins. Subsistien encara, però, els drets de Pere de Déu, el qual els traspassà en testament al seu fill homònim; aquest, el 1209, els vengué a Alamanda de Subirats, que obtingué així la plenitud senyorial damunt la vila.

La senyoria damunt Falset passà d'Arbert de Castellvell a la seva germana Alamanda, casada amb Ferrer de Santmartí i de Subirats el 1205, i d'ella a la seva filla Alamanda, casada amb Guillem II d'Entença el 1244. Amb aquest matrimoni es produeix l’entrada de la família Entença, que donà nom a la senyoria aglutinada. La senyoria iniciada amb les donacions fetes pel rei el 1174 a favor de Guillem de Castellvell desaparegué 139 anys més tard després d'haver passat pels Castellvell, els Subirats, els Santmartí i els Entença, que retornà a la corona.

El castell de Tivissa fou infeudat pel rei Alfons el Cast a Guillem de Castellvell el 1174. Posteriorment, pel matrimoni d’una néta d'Alamanda de Castellvell i filla de Ferrer de Santmartí amb Guillem II d’Entença, Tivissa passà a dependre dels barons d’Entença; posteriorment formà part del comtat de Prades, depengué dels comtes i ducs de Cardona i ducs de Medinaceli.

El castell de Tivissa centrava un ampli territori anomenat terme general de Tivissa o territori de Tivissa, que, a més dels territoris actuals, comprenia els de Vandellòs (Baix Camp) i Capçanes i els Guiamets (Priorat), que s’independitzaren durant la primera meitat del segle XIX. També en tenien possessions el monestir de Santes Creus i els templers de Miravet.

Formà part juntament amb Guerau de Cervelló en la lluita contra Fatil-là; en l’escomesa moren tots els sarraïns que l’acompanyen; els caps de quatre-cents d'ells son llançats pels trabucs dins la ciutat.

El 3 de febrer de 1241, Ferrer de Santmartí, donà com a dot a la seva filla Alamanda, els castells de Falset, Móra, Tivissa, Marçà i altres, pel seu casament amb Guillem II d’Entença-