Translate

dilluns, 30 de desembre del 2013

Bernat de Riudefoix



1168, abril, 25

Bernat de Riudefoix dóna garanties a l’abat Pere de Valldaura que
protegirà la propietat de Valldossera, que el monestir de Santes Creus li va
comprar, de tot damnatge que contra ella pugui fer qualsevol
persona. Durant la seva absència ho farà Guillem de Sant Martí.
I dóna com a garantia de la seva paraula el seu honor de
Riudefoix.

dijous, 19 de desembre del 2013

Vescomptat de Sant Martí Sarroca



VESCOMPTAT DE SANT MARTÍ SARROCA

Al gener de 1345, el Comte-Rei Pere III va erigir la Baronia de Sant Martí Sarroca i Subirats en Vescomtat de Sant Martí Sarroca, i va concedir a Joan de So (+1347), segon Visconde de Évol, a canvi d'aquest Vescomtat. No obstant això el Comte-Rei, va rescindir una permuta en 1351 i el Vescomtat de Sant Martí Sarroca, va deixar d'existir

divendres, 13 de desembre del 2013

Confraria del Santíssim Nom de Jesús


CONFRARIA del Santíssim NOM DE JESÚS

Llibre de Confrares , de Ordenacionsubicació :País : ESPANYAComunitat Autònoma : Comunitat Autònoma de CatalunyaLocalitat : BARCELONAlocalització :Arxiu Diocesà de BarcelonaTítol de la Secció Llibres Parroquials - 00Títol del Fons Parròquia Santa Maria . Sant Marí Sarroca - 22Títol de la Sèrie Confraries - aaNúmero de document :esp08001501008900000106Nivell de descripció :U. DOCUMENTALCONFRARIA del Santíssim NOM DE JESÚS : Llibre de Confrares , de Ordenacions i d'Administració . 19 x 15 cm . Enquadernació en pergamí . Consten : la concessió de facultats per a la fundació de la confraria , les ordenacions , les indulgències de les butlles pontifícies concedides , el llistat per ordre alfabètic dels confrares i els successius nomenaments d'administradors . El llibre es va començar l'any 1733 , però recollint documentació anterior .Dates límits :1564.04.13 / 1891.05.09volum :Llibres: 1Nombre de fulls : 167llengües :Catalàlletres :Cal · ligrafia de l'època a partir del s . XVIIIsuport :paperEstat de conservació :Descriptors de Matèries i Paraules Claus :Administracióadministradorsbutlles PontificasCan Serracasa CaldesconfraresconfrariesEl Molí de Sant AntoniFundacióEsglésiaindulgènciesBisbes de Barcelonaordenacionsvisites PastoralsDescriptors onomàstics :Bauçà , Somon , Provincial dels Pares Predicadors de l'Orde del Pare Sant DomingoBonifacio VI , PapaCliment VIII , PapaGregori XIII , PapaInnocenci VIII , PapaJoan XXII , papaLLEO , Bernat , CirurgiàMiret , Joan , SastreMiret , Ramon, EscultorMiret , Vicens , ApotecariOrbe i Larreategui , Andres de , Bisbe de BarcelonaPius IV , PapaPius V , PapaRafecas , Isidre , BallUrbà IV , PapaDescriptors Geogràfics :Arenys de Mar ( Catalunya -Espanya )Brugueres ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )Calabuig ( Catalunya -Espanya )Diòcesi d'UrgellEl Garrofer ( Catalunya -Espanya )Els Colomers ( Catalunya -Espanya )Escamella ( Catalunya -Espanya )Granollers ( Catalunya -Espanya )La Ferreria ( Catalunya -Espanya )La Pedrosa ( Catalunya -Espanya )La Riera ( Catalunya -Espanya )La Roca ( Barcelona- Catalunya -Espanya )La Rovira Roja ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )La Torre de Vernet ( Catalunya -Espanya )LLigonella ( Catalunya -Espanya )Llívia ( Catalunya -Espanya )Marmelà ( Catalunya -Espanya )Masaria ( Catalunya -Espanya )Penedès ( Catalunya -Espanya )Puigvert ( Catalunya -Espanya )Romaní ( Catalunya -Espanya )Salamó ( Catalunya -Espanya )Samuntà ( Catalunya -Espanya )Sant Jaume de CampellesSant Martí Sarroca ( Barcelona- Catalunya -Espanya )Sant Sadurní de Noya ( Barcelona - Catalunya -Espanya )Valentino ( Catalunya -Espanya )Vall de Ribes ( Catalunya -Espanya )Vilafranca ( Catalunya -Espanya )Vilanoveta ( Lleida -Barcelona - Catalunya -Espanya )Descriptors de Institucions :Confraria del Santíssim Nom de JesúsConvent de Sant Ramon de Penyafort de la Oden de Predicadors del PenedèsBisbat de BarcelonaBisbat d'UrgellPares Predicadors de l'Orde del Pare Sant DomingoParròquia de Santa Maria - Sant Martí Sarroca - Diòcesi de Barcelonamanuscrits :Ibenotes :NOTA A L'APARTAT D'INSTITUCIONS : DADES HISTÒRIQUES : Consta la concessió de facultats del provincial dels Dominics a Prior del convent de Sant Ramon de Penyafort del Penedès per a la fundació . Consta també acta de visita del bisbe de Barcelona Andrés de Orbe , el 24 d'abril de 1722. Al segle XIX apareix amb el nom de ' confraria del Santíssim Nom de Jesús i de Sant Antoni de Pàdua ' . Els administradors són en la seva quasi totalitat pagesos . ORIGEN I FI DE LA CONFRARIA : Fundació de abril 21, 1606 dels pares predicadors del convent de Sant Ramon de Penyafort del Penedès . Dades fins el 9 de maig de 1891. LA CONFRARIA TÉ ( O TENIA ) ALTAR , BENEFICI , IMATGE I FESTES PATRONALS : L'altar de la confraria era el de Sant Antoni de Pàdua i consta com a 1709 l'escultor i confrare Ramon Miret realitza una imatge d'aquest sant per a l'altar . Diversos membres de l'ordre de predicadors del convent de Sant Ramon de Penyafort concedeixen successivament indulgències a la confraria . LA CONFRARIA TÉ ( O TENIA ) POSSESIONS I INSÍGNIES : Consta una safata i una bandera de la confraria .Guia de Fonts d'Espanya . ( ESPA ) Centre d'Informació Documental d'Arxius . ( CIDA )

dissabte, 7 de desembre del 2013

Confraria de Sant Miquel i Sant Jaume



CONFRARIA DE SANT MIQUEL I SANT JAUME

Llibre d'Administració. 21 x 16ubicació :País : ESPANYAComunitat Autònoma : Comunitat Autònoma de CatalunyaLocalitat : BARCELONAlocalització :Arxiu Diocesà de BarcelonaTítol de la Secció Llibres Parroquials - 00Títol del Fons Parròquia Santa Maria . Sant Marí Sarroca - 22Títol de la Sèrie Confraries - aaNúmero de document :esp08001501008900000105Nivell de descripció :U. DOCUMENTALCONFRARIA DE SANT MIQUEL I SANT JAUME : Llibre d'Administració. 21 x 16 cms . Enquadernació en pergamí . Consten els successius nomenaments dels administradors , així com l'estat de comptes de la confraria . En alguns casos la confraria només s'esmenta per ' Sant Miquel ' i al segle XIX es nomenava a un administrador per a cada sant.Dates límits :1617.03.27 / 1868.11.02volum :Llibres: 1Nombre de fulls : 60llengües :Catalàlletres :humanistica cursivasuport :paperEstat de conservació :regularNivells de l'estat de conservacióhumitatDescriptors de Matèries i Paraules Claus :AdministracióadministradorsCasa de FarriolCasa de Fumetcasa JorbaCasa Ravell del MolíCastell de Riu de FoixconfrariescomptesEsglésiaBisbe de Barcelonavisita PastoralDescriptors onomàstics :Ximénez de Cascante , Bernat, bisbe de BarcelonaDescriptors Geogràfics :Calabuig ( Catalunya -Espanya )Cers ( Catalunya -Espanya )el Pujol ( Catalunya -Espanya )Els Colomers ( Catalunya -Espanya )Espenyalluchs ( Catalunya -Espanya )La Bleda ( Catalunya -Espanya )La Pedrosa ( Catalunya -Espanya )La Riera ( Catalunya -Espanya )La Roca Barcelona- Catalunya -Espanya )La Rovira Roja ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )La Torre de Vernet ( Catalunya -Espanya )Riu de Foix ( Catalunya -Espanya )Rovellats ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )Samuntà ( Catalunya -Espanya )Sant Martí Sarroca ( Barcelona- Catalunya -Espanya )Sant Sadurní de Noya ( Barcelona - Catalunya -Espanya )Vilafranca ( Catalunya -Espanya )Vilanoveta ( Lleida -Barcelona - Catalunya -Espanya )Descriptors de Institucions :Confraria de Sant Miquel i Sant JaumeBisbe de BarcelonaParròquia de Santa Maria - Sant Martí Sarroca - Diòcesi de Barcelonamanuscrits :Ibenotes :NOTA A L'APARTAT D'INSTITUCIONS : DADES HISTÒRIQUES : Consta com la majoria dels administradors són teixidors de lli , i per tant és molt probable que la confraria estigués integrada per un gran nombre d'aquests professionals , a més dels pagesos . Consta acta de la visita realitzada pel bisbe de Barcelona Bernat Ximénex de Cascante , el 31 gener 1728 . ORIGEN I FI DE LA CONFRARIA : Des del 27 març 1617 fins el 2 de novembre de 1868.Guia de Fonts d'Espanya . ( ESPA ) Centre d'Informació Documental d'Arxius . ( CIDA )

dimecres, 4 de desembre del 2013

Confraria del Roser (2)

CONFRARIA DEL ROSER : Llibre de Confrares . 20 x 15 cms . Enquadernació en pergamí .ubicació :País : ESPANYAComunitat Autònoma : Comunitat Autònoma de CatalunyaLocalitat : BARCELONAlocalització :Arxiu Diocesà de BarcelonaTítol de la Secció Llibres Parroquials - 00Títol del Fons Parròquia Santa Maria . Sant Marí Sarroca - 22Títol de la Sèrie Confraries - aaNúmero de document :esp08001501008900000104Nivell de descripció :U. DOCUMENTALCONFRARIA DEL ROSER : Llibre de Confrares . 20 x 15 cms . Enquadernació en pergamí . Segon llibre de la confraria on consten actualitzats els noms dels cfrades per índex alfabètic . També segueixen constant les diverses confirmacions d'indulgències realitzades per membres del convent de Sant Ramon de Penyafort de l'ordre de predicadors .Dates límits :1751.05.09 / 1826.06.29volum :Llibres: 1Nombre de fulls : 199llengües :Catalàlletres :Cal · ligrafia de l'època a partir del s . XVIIIsuport :paperEstat de conservació :Descriptors de Matèries i Paraules Claus :Can GuaschCasa de la Creucasa LleóconfraresconfrariesEsglésiaindulgènciesDescriptors onomàstics :Claret, Joan , MetgeMiret , Ramon, ApotecariPovill i Costa , Francesc , mestre d'ensenyamentSimon, Pere , CirurgiàVendrell, Francesc , CirurgiàDescriptors Geogràfics :Brugueres ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )Calabuig ( Catalunya -Espanya )Cers ( Catalunya -Espanya )Els Colomers ( Catalunya -Espanya )Escanella ( Catalunya -Espanya )Foix ( Catalunya -Espanya )Fumet ( Catalunya -Espanya )La Carrera ( Catalunya -Espanya )La Font de Maijol ( Catalunya -Espanya )La Guàrdia ( Catalunya -Espanya )La Pedrosa ( Catalunya -Espanya )La Roca ( Barcelona- Catalunya -Espanya )La Rovira Roja ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )La Torre de Vernet ( Catalunya -Espanya )Les Casetes ( Catalunya -Espanya )LLigonella ( Catalunya -Espanya )Romaní ( Barcelona- Catalunya -Espanya )Rovellats ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )Samuntà ( Catalunya -Espanya )Sant Martí Sarroca ( Barcelona- Catalunya -Espanya )Sant Sadurní de Noya ( Barcelona - Catalunya -Espanya )Vallformosa ( Catalunya -Espanya )Vilanoveta ( Catalunya -Espanya )Descriptors de Institucions :Confraria del RoserConvent de Sant Ramon de PenyafortParròquia de Santa Maria - Sant Martí Sarroca - Diòcesi de Barcelonamanuscrits :Ibenotes :NOTA A L'APARTAT D'INSTITUCIONS DADES HISTÒRIQUES : Important confraria de l'actual parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca , que amb anterioritat havia estat església del castell de Sant Martí . Consta que la majoria dels administradors eren pagesos . ORIGEN I FI DE LA CONFRARIA : Des del 9 maig 1751 fins el 29 de juny de 1826. LA CONFRARIA TÉ ( O TENIA ) ALTAR , BENEFICI , IMATGE I FESTES PATRONALS : Consta que la mateixa fundació es va efectuar a la capella de la Mare de Déu del Roser dins de la parròquia de Sant Marí Sarroca . Consta també l'altar . Consten diverses confirmacions i admissions de gràcies , privilegis i indulgències , sempre realitzades per priors o membres del convent de Sant Ramon de Penyafort de l'Ordre de Predicadors .Guia de Fonts d'Espanya . ( ESPA ) Centre d'Informació Documental d'Arxius . ( CIDA )

diumenge, 1 de desembre del 2013

Confraria de Sant Martí Sarroca (1)

CONFRARIA DEL ROSER : Llibre de Confrares i d'Administració. 20'5 x 16 cms .ubicació :País : ESPANYAComunitat Autònoma : Comunitat Autònoma de CatalunyaLocalitat : BARCELONAlocalització :Arxiu Diocesà de BarcelonaTítol de la Secció Llibres Parroquials - 00Títol del Fons Parròquia Santa Maria . Sant Marí Sarroca - 22Títol de la Sèrie Confraries - aaNúmero de document :esp08001501008900000103Nivell de descripció :U. DOCUMENTALCONFRARIA DEL ROSER : Llibre de Confrares i d'Administració. 20'5 x 16 cms . Enquadernació en pergamí reaprofitat amb text il · legible . Consta de dues parts : llistats anuals de confrares i successius nomenaments d'administradors .Dates límits :1581.12.26 / 1894.05.06volum :Llibres: 1Nombre de fulls : 134llengües :Catalàlletres :humanistica cursivasuport :paperEstat de conservació :regularNivells de l'estat de conservaciótinta degradantDescriptors de Matèries i Paraules Claus :AdministracióadministradorsCan SerraCasa Barceló de la QuadraCasa Serra de RecasensconfraresconfrariesescultorsEsglésiaDescriptors onomàstics :LLeó , Bernat , CirurgiàMiret , Josep , Pagès i familiar del Sant TribunalMiret , Ramon, EscultorRàfols , Josep , Doctor en MedicinaDescriptors Geogràfics :Brugeres ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )Cers ( Catalunya -Espanya )El Pla de L' Hospital ( Catalunya -Espanya )El Pujol ( Catalunya -Espanya )Els Colomers ( Catalunya -Espanya )Fumet ( Catalunya -Espanya )La Carrera ( Catalunya -Espanya )La Farina ( Catalunya -Espanya )La Mercadera ( Catalunya -Espanya )La Parra ( Catalunya -Espanya )La Pedrosa ( Catalunya -Espanya )La Quadra ( Catalunya -Espanya )La Roca ( Barcelona- Catalunya -Espanya )La Rovira Roja ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )La Torre de Vernet ( Catalunya -Espanya )La Torre dels Pagesos ( Catalunya -Espanya )Les Cases Grans ( Catalunya -Espanya )LLigonella ( Catalunya -Espanya )Riu de Foix ( Catalunya -Espanya )Romaní ( Barcelona- Catalunya -Espanya )Rovellats ( Sant Martí Sarroca -Barcelona - Catalunya -Espanya )Sant Martí Sarroca ( Barcelona- Catalunya -Espanya )Sant Sadurní de Noya ( Barcelona - Catalunya -Espanya )Torrellas de Llobregat ( Barcelona - Catalunya -Espanya )Vilanoveta ( Lleida -Barcelona - Catalunya -Espanya )Descriptors de Institucions :Confraria de RoserConvent de Sant Ramon de PenyafortBisbat de BarcelonaParròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca - Diòcesi de Barcelonamanuscrits :Ibenotes :NOTA A L'APARTAT D'INSTITUCIONS : DADES HISTÒRIQUES : Important confraria de l'actual parròquia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca , que amb anterioritat havia estat església del castell de Sant Martí . Consta que la majoria dels administradors eren pagesos . ORIGEN I FI DE LA CONFRARIA : Des del 26 desembre 1581 fins al 6 maig 1894 . LA CONFRARIA TÉ ( O TENIA ) ALTAR , BENEFICI , IMATGE I FESTES PATRONALS : Consta que la mateixa fundació es va efectuar a la capella de la Mare de Déu del Roser dins de la parròquia de Sant Martí Sarroca . Consta també el ALTAR . Consten diverses confirmacions i admissions de gràcies , privilegis i indulgencis , sempre paralitzades per priors o membres del convent de Sant Ramon de Penyafort de l'Ordre de Predicadors .Guia de Fonts d'Espanya . ( ESPA ) Centre d'Informació Documental d'Arxius . ( CIDA )

diumenge, 24 de novembre del 2013

Sendred de Gurb - Any 1017

SENDRED DE GURB

El 26 de setembre de 1017, empenyoraren a Sendred, unes terres situades en el castell de Sant Martí Sarroca per vuit caficis d'or que li devien.
Aquí ens resta  el problema de saber si realment es tracta de Sendred de Gurb, car no apareix amb la seva dona, i naturalment no signa, però tenim notícia que la muller del seu net, Ermessenda muller de Guillem Bernat de Queralt, el 1085 dòna a Santa Maria de Montserrat un mas situat al terme de Sant Martí Sarroca, així que creiem possible que es tractés d'aquella propietat.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Bernat de Riudefoix



BERNAT DE RIUDEFOIX

1168, abril, 25


Bernat de Riudefoix dóna garanties a l’abat Pere de Valldaura que

protegirà la propietat de Valldossera, que el monestir li va

comprar, de tot damnatge que contra ella pugui fer qualsevol

persona. Durant la seva absència ho farà Guillem de Sant Martí.

I dóna com a garantia de la seva paraula el seu honor de

Riudefoix.

diumenge, 10 de novembre del 2013

Cognom CALABUIG

CALABUIG
Antic cognom d'origen català , registrat sobretot a la Comunitat Valenciana , procedent del nom de baptisme Calabuig , del grec - Calepodius - , "el dels peus bonics" . El nom va estar bastant estès per Catalunya durant l'Alta Edat Mitjana i va deixar empremtes en la toponímia , ja que hi ha una localitat a la prov . de Girona anomenada Calabuig ( abans anomenada Cababuix , Calabruix , Calabuitx ) , de la qual procedeixen part de les famílies així cognom . Ja en els censos de població de Bocairent ( València ) dels anys 1359 i 1421 es va documentar a famílies Calabuig .
A Catalunya , al fogatge de 1553 Vicenç Calabuix del molí i Climent Calabuix del Romaní eren veïns de Sant Martí de Sarroca , Antoni i Jaume Cababuix ho eren de Vilafranca del P.; Jaume Calabuix , de Torrelles de Foix ; Guillem Calabuig , de Pach del P. , Antoni Calabuix , era veí de Bleda , etc . , tot això en la prov . de Barcelona . A l'Arxiu Gral Militar de Segòvia es guarden , entre d'altres , els expedients dels oficials: Antoni Calabuig , Cavalleria , 1823 , Noble ; Ignasi Calabuig i Ferrez , Cadet , 1848 , i Olallo Calabuig i Morales , enginyer, 1878 . Armes . - Armes . - El " Repertori de Blasons de la Comunitat Hispànica " recull per Calabuig : De sinople, una sol figurat , d'or .

diumenge, 3 de novembre del 2013

El missatge a la Reina Regent (1888)

EL MISSATGE A LA REINA REGENT
 ( Barcelona , 1888 ) va ésser un document signat per 2.601 persones de tot el Principat de Catalunya en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

Va ser redactat per Àngel Guimerà , d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya o , millor expressat , dels principis propugnats pel grup de La Renaixensa.


És un text que , des d'uns enunciats conservadors i amb moltes referències medievals , defensa la sobirania de la nació catalana enquadrada en un model confederal com el d'Àustria - Hongria , on Catalunya havia de recuperar les llibertats perdudes i , conseqüentment , aconseguir un alt grau d'autonomia.


Entre els requeriments més específics , vindica l'oficialitat del català , l'ensenyament en la mateixa llengua, la defensa del dret civil i un exèrcit de voluntaris . També rebutja totalment el sistema de partits polítics imperant llavors per la seva manca de representativitat-


Dins de la seva època , i sobre la problemàtica catalana , és un document radical, que fins i tot diferents sectors de la societat catalana- com ara la gent que es movia a l'entorn de Almirall , Joan Mañé i Flaquer o L'Espanya Regional- acusar de separatista.


Des de Madrid va ser refusat completament i , sense que derivés cap efecte concret , va contribuir a enfortir el moviment catalanista.

 

Josep Vallés i Guilamany

JOSEP VALLÈS I GUILAMANY
 
(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, 1846 - 1908) va ser un hisendat i constructor d'obres públiques que, inicialment, es va dedicar a l'explotació de les seves terres, però que des de molt jove es va sentir atret per la política des d'unes opcions conservadores. 


Va ocupar la batllia de la seva vila nadiua (1877-1879) i va esdevenir constructor de carreteres.  

Va signar el Missatge a la Reina Regent (1888) i va ser elegit delegat, procedent de Font-rubí i Sant Martí Sarroca, a les Assemblees de la Unió Catalanista celebrades a Manresa (1892), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

divendres, 25 d’octubre del 2013

Alexandre Mora i Riera - Marquès de Casa Riera

ALEXANDRE MORA i RIERA, MARQUÈS DE CASA RIERA

El 26 de gener de 1878 va ser inscrita al Jutjat de Sant Martí Sarroca, la falsa defunció del Marquès de Casa Riera.

L'any 1904 el nom d'aquest Marquès tingué una gran ressonància a la premsa, aleshores molt donada a campanyes que sovint revelavan finalitats frec a frec del xantatge.

L'afer Casa Riera apasionà els parisencs, quant un ferrer de Sant Martí Sarroca, anomenat Pere Riera, acusà al Marquès d'usurpació d'estat civil, l'acusació del ferrer pot resumir-se així: Sant Martí Sarroca.
Lùnic que té dret al marquesat sóc jo, que sóc el parent mes próxim>.
L'expetació que aquesta acusació provocà a París fou gran. L'opinió es dividí en dos bàndols: l'un a favor del Marquès i l'altre a favor del petit forgerons, car és així com designaven l'acusador. Fou un plet sensacional que posà en moviment els advocats més famosos de París i de Barcelona.

El Tribunal francès hagué de deixar en suspens el procediment, i el combat entre el Marquès i el ferrer es traslladà a Espanya, amb la corresponent escapolida d'aquest últim.

L'afer acabà amb la detenció d'unes deu persones, entre les quals hi havia el sogre d'un diputat regionalista, dos funcionaris, l'un de l'Audiència i l'altre de l'Ajuntament de la capital catalana. i un advocat de Vilafranca del Penedès, que hom acusava d'haber escrit del seu puny i lletra, en el llibre d'obits del Jutjat municipal de Sant Martí Sarroca, l'acta de defunció d'Alexandre Mora i Riera.

L'11 de novembre de 1907, a Can Sogas, casa del Jutje municipal de Sant Martí Sarroca, és va fer l'acta d'anul.lació de la suposada mort del Marquès.

Es diu que el Marquès va costejat les obres de l'església dutes a terme el 1906.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Joaquín Lázaro de Bolet i DesVilar

JOAQUIN LÁZARO DE BOLET i DESVILAR
 
Va ser Caballer, Senyor de Castellgalí i Carlà de Sant Martí Sarroca.

 
Corts: 1626

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Gerónimo de Miquel i Terré de Picalquers - SG. XVII

Gerónimo de Miquel i Terré de Picalquers

 
Cavaller Senyor de Sant Martí Sarroca, Maestre de Camp dels Reals Exèrcits, Veguer de Barcelona, Conseller Segon, Cònsol de la Llotja de Mar.

 
Elevat a la dignitat de Noble el 10-V-1643.

 
Corts: 1626 i 1640.

 
Parlament: 1653.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Donació a Sta. Cecília de Montserrat - Segle X

20 de septembre de 946

Adovario i Lunesinda, la seva muller, fan donació a la casa de Santa Cecília de Montserrat, de tots els seus bens que tenen al comtat de Barcelona en el castell de Sant Martí Sarroca,

Actum III, kalendas octubris anno XI regnente Ludovico rege.

Signan amb els venedors: +Cristinus. +Seniuldus. +Perrasius. +Warnarius. y Elias subdiaca. Geldemirus levita scripsit.

diumenge, 29 de setembre del 2013

Pradellvenents - S. XI

1067, octubre 25

Guisla Gombau (Besora) i el seu fill Gombau Miró, venen a Amat Guitart un
alou a Pradellvenents, al terme del castell de Sant Martí Sarroca.

El preu de la venda és taxat en un cavall bo, valorat en vint

unces d’or.

dissabte, 21 de setembre del 2013

Mas Lesbedó - 1587

Títol formal
Donació

Data(es)
29.12.1587

Descripció
Onofre Sabido, prevere de l'església de Santa maria, fa donació als procurador dels aniversaris, per misses a la seva mare Eulàlia, la pensió de censal mort que paga Mateu Rafecas, pagès del mas Lesbedó, situat a Sant Martí Sarroca, de 22 sous i 6 diners.

Observacions
Notari: Joan Colldesans Lloc: Vilafranca del Penedès. Sig.antiga: Doc 1100 Carpeta 9.

dimarts, 17 de setembre del 2013

Els Fogatges - Sant Martí Sarroca

Els Fogatges

El fogatge com hom sap, no és altra cosa que un recompte de focs elaborat exclusivament amb finalitat fiscal. A través d’aquests recomptes de focs es procedia al repartiment del donatiu atorgat per les Corts, encara que eventualment també es podia emprar per a repartir altre tipus de càrregues com coronatges, maridatges o redempcions de l’usatge Princeps namque”, càrregues que derivaren de l’àmbit de la fiscalitat reial.

Els fogatges ens poden ajudar per a situar els Gual en els espais dels que hem parlat més amunt. A més també ens permet veure quina va ser la continuïtat del llinatge en aquest mateix espai en els anys posteriors. El primer fogatge conegut data de l’any 1358, tot i que és incomplert. Ens diu que el terme de Sant Martí Sarroca pertany al noble Bernat Guillem d’Entença, i que hi ha 68 focs, que el procurador de dit noble és Bartomeu de Vilafranca i es paguen 34 lliures.

Entre els anys 1365/70 Sant Martí és de la senyora reina Elionor de Sicília, a la qual se li lliurà el castell per una permuta amb el seu marit, el rei. Hi consten 116 focs.

Tenim per tant un primer Gual en la documentació dels fogatges .Probablement seria el Jaume Gual casat amb Rumia del mas de la Riba. En el fogatjament general de Catalunya de l’any 1378 i dins de la vegueria de Vilafranca del Penedès, segons el fogatge extret per l’autora Esther Redondo, en el terme de Sant Martí Sarroca hi ha 51 focs pertanyents a nobles i 37 a eclesiàstics. No hi surten alouers. En el terme de Pacs del Penedès 12 focs pertanyents a nobles i 9 a eclesiàstics. Tampoc no hi surt cap aloer. Mentre que en el terme de Santa Margarida del Penedès hi ha 14 aloers, 13 focs pertanyents a nobles i 26 a eclesiàstics. És clar, que els aloers Gual estaven comptats dins del terme de Santa Margarida. I per tant la parròquia de la Bleda formava part d’aquest últim recompte. 

És important la quantitat de nobles – propietaris, en els termes de Pacs i Sant Martí. La relació que es va donar entre aquests pocs aloers i els nobles deuria ser ferma i interessada. Cal pensar que molts d’aquests nobles eren gent que vivia a Vilafranca i tenia terres en aquests espais,que segurament les feien treballar amb gent pagesa de la mateixa Vila. A partir d’aquest últim any veiem que no hi ha fogatges fins a finals del segle XV. Sembla que al municipi de Sant Martí Sarroca l’any 1497 s’hi compten 80 focs, o sigui 360 habitants.



Aquest llistat dels fogatges i la relació dels focs amb els Gual ens ha pogut donar una idea de que la seva permanència al Penedès va ser més o menys llarga.

divendres, 13 de setembre del 2013

El Mas de la Mercadera - Sant Martí Sarroca

El Mas de la Mercadera
el trobem també situat dins el terme de Sant Martí Sarroca. El topònim mercadera era per estar també a prop de la Via Augusta, Strata Francisca, Via Morischa o Strata Mercadera.

Per aquest nom, en la documentació notarial no hi trobem referències fins ben bé afinals del segle XV. Això ens fa pensar que potser el nom del Mas de la Mercadera correspondria a un altre nom que es deuria conèixer el Mas de la Riba. En quant a la situació d’aquest mas podria correspondre al mateix lloc. Ens ho podria arribar a confirmar els fogatges del terme de Sant Martí Sarroca. En els dels anys 1497 i 1515 el Gual que hi figura no s’esmenta que siguin de cap mas en concret. El de l’any 1553 hi surt en Gabriel Gual de la Mercadera

Autor: Josep Bosch Planas

diumenge, 8 de setembre del 2013

El Mas de la Riba - Sant Martí Sarroca

El Mas de la Riba va ser el mas que va existir en el segle XIV i XV. I segurament molt abans. Estava situat a la barriada dins del terme de Sant Martí Sarroca anomenada el Pla de la Bleda. Actualment aquesta barriada està repartida entre Santa Margarida i Sant Martí. El Pla de la Bleda és troba situada a l’extrem més meridional del terme de Sant Martí Sarroca. Agafà el nom del lloc de la Bleda, format antigament per un castell i una església parroquial, actualment dins el terme de Santa Margarida i els Monjos. L’any 994 el bisbe Vives, concedeix a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia, de Barcelona, els alous que tenia al terme del Penedès, els quals són al lloc de la Bleda.  
El 1121 ja s’esmenta el castell de la Bleda, en el jurament de fidelitat de Berenguer de Queralt, fet al comte Ramon sobre diversos castells. El comte no demana a Berenguer el castell de la Bleda, ni el de Papiol fins que el facin senyor directe.  
Els senyors del castell de la Bleda al segle XIV i XV eren els Espitlles. El 1320 l’Almoina de la seu Barcelona ven el feu del castell de la Bleda a Ramon d’Espitlles. Tots els descendents d’ell continuen sent els senyors de la Bleda:
Eimeric d´Espitlles, ven terra a la Riba
Eren senyors també de la casa d’Espitlles del terme de Santa Margarida i els Monjos. Personatges molt relacionats amb els Guals i amb Vilafranca. Fixant-nos amb les afrontacions de terres podem saber que el Mas de la Riba dels Guals era situat prop del castell de la Bleda i en el camí que anava a Santa Margarida:
Eimeric d’Espitlles, del castell de la Bleda, dona a Caterina, vídua de Guillem Gual ,terra situada al camí que va de la Riba a l’església de Santa Margarida.
En quasi tota la documentació trobada se’ns indica que pertany a la parròquia de Santa Maria de La Bleda, església isolada a prop del castell de la Bleda. Al segle XII ja era parròquia. És curiosa la primera data que s’anomena la parròquia, la de l’any 1157, on el canonge de Barcelona Pere de Ribes, estableix el mas Alzina, al terme del castell d’Olèrdola, el qual confrontava amb el terme de la parròquia de Santa Maria de la Bleda. És precisament el mas de l’Alzina, dels Guals de Vilafranca. El topònim Riba segurament és perquè el mas estava ubicat al costat del riu Foix. També els límits ens indiquen que a prop del mas hi ha el molí de Pere Pons.
Actualment també aquest riu passa per sota del lloc on suposadament es creu hi havia el castell i que ara està substituït per un mas anomenat del castell de la Bleda. La Riba no podem assegurar que fos una quadra en els segles XIV i XV i que li va donar el nom el mas dels Gual que estava situada a la Bleda. El nom de quadra no l’hem trobat ni en la documentació del segle XIV ni el XV. Podria ser un nom posterior. No serà fins l’any 1849 que trobem el nom de quadra de La Riba i és diu que té sis cases.
Des del segle XIV trobem veïns que viuen a La Riba, topònim per tant, que cal suposar no correspon només a la masia. En més d’una ocasió trobem que la Riba forma part de la parròquia de Santa Margarida.  
A l’edat mitjana la xarxa de camins va esdevenir un espai d’elevat interès econòmic atès que constituïa la infraestructura necessària per a la circulació tant de persones i animals com de mercaderies. La xarxa de comunicacions era constituïda per camins, ponts,guals...Alguns historiadors parlen de que la via Augusta des de Vilafranca continuava cap a l’oest en  direcció a Can Ferriol, una masia que hi ha a l’extrem SE del terme de Sant Martí Sarroca, uns 300 metres al SO del poblat de La Bleda.
A partir dels diferents límits del mas de la Riba podem veure que el mas estava molt ben comunicat, ja que trobem límits, que ens indiquen un camí que va de la Riba al Pas de na “Calsada”
Sempre s’ha suposat que aquest pas era dins Vilafranca del Penedès, que correspon a un altre traçat de la Via Augusta. Si a més veiem que després de la Bleda, la via morisca o Augusta s’endinsava cap a La Múnia, Sant Marçal, Lletger... i sabem, també per la documentació, que en Guillem Gual de la Riba es casà amb Caterina, veïna del poble de Lletger, que hi va haver relacions matrimonials amb gent de masies de Santa Margarida, que venien del Vendrell... fa suposar que potser sí que aquesta via seguia aquest recorregut. Al nostre entendre la “calsada” podria ben bé ser un camí entre les dues vies que es comunicaven. Veurem també que un altre mas dels Gual estarà a prop de Vilafranca i en un altre pas de “calsada”

Autor: Josep Bosch Planas

dimarts, 3 de setembre del 2013

El Mas de les Clotes - Sant Martí Sarroca

EL MAS DE LES CLOTES 

Era al terme de Sant Martí Sarroca, així ens ho indiquen les afrontacions d’establiments de terres o compres per part de l’últim Gual del mas de les Clotes – trobat a la documentació - en Borràs Gual, fill de Borràs Gual. Amb data 22/9/1352 estableix a Guillem Mateu, del mas de la Riera vinya i arbres diversos a SaRovira. Les afrontacions són : riera de Sant Martí, seria l’actual riera de la Rovira.

Durant el segle XIV la documentació indica que el mas de la Riba pertany a la parròquia de Santa Maria de La Bleda. No especifica el terme de Sant Martí Sarroca. No vol dir això que La Bleda es formés al voltant de la parròquia afluent del riu Foix i Arnau de Vernet, cavaller, referit a la Torre d’en Vernet.

La Torre d’en Vernet, al límit del terme de Castellví de la Marca, és un nucli de població molt antic, també a prop de la riera de la Rovira. Durant el segle XV, es continua esmentant a la documentació el Mas de les Clotes, però no sembla pertànyer als Gual sinó als Marroquí.


El topònim de les Clotes al terme de Sant Martí Sarroca o també dins del terme de Pacs, el seguim trobant conjuntament amb una família anomenada Lledó que són mercaders, cirurgians ( barbers ), pagesos ... un Gabriel Lledó de les Gunyoles ( Avinyonet del Penedès ) es casà el 1430 amb una filla dels Gual. Els Lledó, van ser durant el segle XV propietaris de algun mas situat a prop del de les Clotes. Ho podem saber per les afrontacions del dit mas d’en Lledó que és situat a les Clotes

Autor: Josep Bosch Planas

dijous, 29 d’agost del 2013

Els Gual a Sant Martí Sarroca - S XIV

Els Gual a Sant Martí Sarroca

Els Gual al segle XIV vivien i eren propietaris de tres masos situats al terme de Sant Martí Sarroca

el Mas de les Clotes; El Mas de la Mercadera i/o el Mas de la Riba.

No hem de pensar que tots tres siguin el mateix mas i que segons qui escrivia en el document notarial li canviés el nom. Trobem els tres masos convivint al mateix segle i situats en llocs o espais diferents.

Autor: Josep Bosch Planas

dimecres, 21 d’agost del 2013

Nomenament d'Alcaldes honoraris de Sant Martí Sarroca, als Reis d'Espanya - 1926

19 d'octubre 1926
Lliurament als Sobirans d’un pergamí (Alfonso-Victòria Eugènia)

Ahir a un quart d’una van arribar al Palau de Pedralbes l'alcalde de Sant Martí
Sarroca, senyor José Olivella; rector de aquella localitat, reverend Francisco Mestres; jutge, el senyor José Guaschs; cap del sometent del districte, don Martín Valls, i tot el Ajuntament.

Els acompanyava el governador civil senyor Milans del Bosch, que moments abans havia arribat a Palau, precedint a la sobirana.

L'audiència va tenir lloc al Saló del Tron.

L'alcalde de Sant Martí va lliurar als Reis un artístic pergamí, en el qual els nomena alcaldes honoraris d'aquest poble.

El text del pergamí diu així:
«Senyor:
És unànime a Espanya el respectuós afecte professat a les augustes persones que regeixen tan encertadament els elevats destins de la mare pàtria.

Per palesar tals sentiments surgir la idea unànimement secundada de nomenar
a vostres Majestats alcaldes honoraris de tots i cadascun dels municipis del Regne.

El de Sant Martí Sarroca, de fervent tradició monàrquica i que en temps llunyans es va veure honrat ja amb la residència al castell de Sant Martí Sarroca dels comtes de Barcelona primer, i dels reis d'Aragó després, sent la imatge de Santa Maria de Sarroca venerada encara avui en dia a la nostra església parroquial, la qual va merèixer especial devoció per part del senyor Jaume el Conqueridor, va ser dels primers municipis que acollint amb sentit entusiasme aquesta iniciativa es va adherir a la mateixa, acordant el nomenament de alcalde i alcaldessa honoraris a favor de Les vostres Majestats.

Complint orgullosos l'acordat per la Corporació Municipal, expedim el present
nomenament pregant humilment a Les vostres Reials Majestats es dignin acceptar-ho, ja que amb això ha volgut sintetitzar el Ajuntament el seu amor a la Pàtria i la seva indestructible adhesió al Tron. »


Els representants de Sant Martí Sarroca, van sortir del Palau complacidísims. 

Donació - 1587

Donació

Data(es)
29.12.1587

Descripció
Onofre Sabido, prevere de l'església de Santa Maria, fa donació als procurador dels aniversaris, per misses a la seva mare Eulàlia, la pensió de censal mort que paga Mateu Rafecas, pagès del mas Lesbedó, situat a Sant Martí Sarroca, de 22 sous i 6 diners.

Observacions
Notari: Joan Colldesans Lloc: Vilafranca del Penedès. Sig.antiga: Doc 1100 Carpeta 9.

dissabte, 17 d’agost del 2013

Inventari parroquial - 1929

INVENTARI DEL TRESOR DE LES PARRÒQUIES DE LA DIÒCESIS DE BARCELONA FET DURANT LA VISITA PASTORAL DEL SR. BISBE L’ EXM. SR. DR. JOSEP MIRALLES
ANY 1929

Sant Martí Sarroca
• Portapau plata- planxa per esmaltar- Calvari- Creu- Verge, Joan- Pelicà- Jerusalem- Sol, lluna- forma apuntada- 13 cm.
• Calze renaixement- peu repujat- tija gerro- bonic- 24x 9x 14 cm.
• Crist marfil- interessant.
• Reliquiari daurat- plata- interessant.
• Església romànica- arcs torals- façana renaixement.
• Mare de Déu, romànica- s. XII.
• Retaule gòtic.

• Falten altres objectes d’orfebreria.