Des de l'ant 986 al 1010 que foren propietaris del castell els vescomtes Galí i el seu fill Guillem, pel títol de veguer que posseïen administraven justícia a tota la comarca, tots els judicis ordinaris de la qual eren celebrats en aquest castell, més endavant quan s'acabaren els veguers, sols s'hi celebraren els judicis de la jurisdicció. o sigui, de les terres o pobles que el castell manava
Diu la història del dret de Catalunya, que allí on no hi havia castell, se celebraven a les esglésies o en llurs pòrtics i fins a l'aire lliure.
Si el cas era greu, es podia acudir al tribunal de la cúria del comte, la qual al segle XII rebé el nom de Mall, Audiència i Plet.
Aquest tribunal tenia un gran prestigi, estava constituït per prínceps, bisbes, abat, comtes, vescomtes, comdors, varvassors, filòsofs, savis i jutges i el qui volia oposar-se a les decisions de la cúria o sigui aquest tribunal, era tingut per foll o boig i en la seva persona i bens, era castigat a discreció del príncep.
També hi havia el judici de Déu, que s'hi acudia quan els litigants no havia manera d'avenir-se.
Aquest judici tenia diverses proves, la primera era un combat o desafio a camp clos, amb escut i bastó i si es tractava de gent noble, era amb cavall, escut i llança.
El camp on es feia la prova tenia d'ésser quadrat, medint per cada costat vint-i-cinc destres, cada destre dotze pams.
No valia guarnir els cavalls amb pells d'esquirol o cues d'altres animals, per espantar el cavall del contrari..
Els cavallers, que prenien part en la lluita, eren pagats per la part vençuda, el vencedor s'indemnitzava el dany que havia rebut en la lluita.
També hi havia la prova de foc, l'aigua bullent, la els albats i altres, però les que hem dit eren las més freqüents.
El judici de Déu era copiat dels francs.
El temps godo no era autoritzat i en temps de la marca hispana tingué poca acceptació, pels homicidis l'usatge homicidium prohibia aquestes coses.
Unsatge Judicium in curia datum.
