Quan començà el sistema feudatari, després de l'any 966, les terres foren més ben treballades, principalment les que posseïa o dominava aquest castell.
Hi havia en aquell temps tres classes de pagesos, uns que posseïen terres d'arrendament perpetu i hereditari, uns altres que no estaven lligats per cap vincle de subjecció personal al propulari i els que estaven subjectes al Senyor, només com a homes propis i vassalls, la qual aquesta condició els unia a la d'estar adscrits a la gleva, és a dir que no podien deixar el prendi sense consentiment del Senyor, que per aquest consentiment cobrava un preu de redempció o rescat; aquests últims, eren els remences.
La major part de les terres conreades pel pagesos, no eren propietat d'ells, sinó que pertanyien a instituts eclesiàstics, esglésies, monestirs o a un establiment benèfic, hospital o asil.
Els pagesos també rebien terres laborables en arrendament perpetu i hereditari i mitjançant un cànon anual fix en espècie, o en diners o bé una part del fruit o bé certes prestacions en serveis o treballs agrícoles.
Tanmateix la situació dels remences eren conjunt deplorable, la subjecció al Senyor directe del prendi, era molt estricta; posava el pagès enterament a mercè del Senyor i molt més quan s'ajuntava com succeïa moltes vegades, amb les qualitats del senyor directe d'un castell termal, per la concessió especial de la corona de jurisdicció civil i criminal del territori.
E. de Hinojosa: en el llibre del <Regiment
senyorial de Catalunya>.
