Un crim al retaule de l'església de Sant Martí Sarroca-1949

Col.lació de la primera pedra del col.legi dels Hostalets de Sant Martí Sarroca- any 1926

COL·LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA DEL COL·LEGI

DELS HOSTALET A SANT MARTÍ SARROCA –Any 1926

Diumenge, d’acord amb el programa anunciat, van tenir efecte en el poble de Sant
Martí Sarroca diversos actes polítics i d’interès local, als quals van assistir el capità
general, el governador civil, el rector d'aquesta Universitat i altres autoritats i personalitats.
Tots els esmentats actes resultar molt brillants i van estar concurridíssim. 

A dos quarts del matí van arribar en automòbils el capità general i el governador
civil a la magnífica finca que en terme de Sant Martí Sarroca posseeix el tinent
coronel d’enginyers retirat senyor Lleó. 

Esperaven al capità general i al governador, el senyor Lleó, amb la seva distingida esposa Pilar Royo i les seves simpàtiques filles senyoretes Maria, Carme, Teresa i Juliana; el seu fill polític l’enginyer don Jaime Zardoya, i altres familiars. 

En altres automòbils van arribar també, acompanyant els generals Barrera i Milans
del Bosch, el rector de la Universitat, doctor Martínez Vargas; el tinent general
Alsina, el director de la Caixa de Pensions senyor Moragas i l’assessor jurídic senyor

Vija; el cap de primer ensenyament senyor Ibars, el regidor senyor Simó, en representació de l’alcalde de Barcelona; el diputat senyor Torras, en representació de la Diputació provincial, juntament amb els diputats senyors Güell, Robert i Roig Ortenbach; el cal de l’Unió Patriòtica del districte IV senyor Puig Jofré; el president de l'Assemblea de la Creu Roja de Vilafranca senyor Albareda do Santiago avets  i altres. 

Esperaven a les autoritats i personalitats arribades de Barcelona, l’alcalde de Sant
Martí Sarroca, senyor Josep Olivella, i els regidors senyors Guasch, Jorba, Bola, Rafecas, Morgades, Arimí, Ivern, Bertran i Casaltó; el jutge de Sant Martí, senyor Josep Guasch; el metge, don Francisco Parellada; el rector, reverend don Francisco Mestres; l'inspector de Sanitat, doctor Bercial; el cap de la Unió Patriòtica del districte, senyor Girbal; el cap de sometent del partit de Vilafranca i diputat provincial, senyor Rovira; el sots-caporal del sometent, senyor Olivella. 

Es trobaven també presents el comandant de Mossos d’Esquadra, senyor Oller, i
el comandant auxiliar de Sometents, senyor Ochotorena. 

A la capella de la finca, autoritats i convidats van sentir una missa, sent obsequiats
després pels senyors Lleó amb un lunch.

Seguidament va tenir lloc la col · locació de la primera pedra per a l’edifici escolar de
Hostalets, on es van traslladar autoritats i convidats, en acte. 

Aquests edificis escolars, l’arquitecte és don José Alemany, es construeixen gràcies a el
préstec de la Caixa de Previsió per a la Vellesa i Estalvi, havent-ne fet el pressupost
sobre unes 19.000 pessetes, calculant-ne que d’aquí a mig any estaran en disposició
de funcionar. 

Després d’haver beneït la pedra el reverend Francesc Mestres, el capità general va tirar la primera palada, imitant-lo el governador civil, els representants de la Diputació i de l'Ajuntament, senyors Torras i Simó respectivament; el rector de la Universitat,
senyor Martínez Vargas; l’alcalde de Sant Martí Sarroca, senyor Olivella; el regidor
senyor Guasch i el jutge don José Guasch, signant a continuació l’acta corresponent.
,
Després d’haver revistat el capità general als sometents, es va procedir a visitar l’Escola Nacional de Sant Martí Sarroca, on els alumnes de tots dos sexes van cantar el «Himne a la bandera», i a la inauguració del saló de sessions de l'Ajuntament, on, com a sessió inaugural va tenir efecte el lliurament de sengles pergamins als senyors capità general i governador civil, nomenant-los fills adoptius de Sant Martí Sarroca. 

El primer tinent d’alcalde senyor Guasch, amb sentides paraules, va fer l’ofrena d’ambdós pergamins, tenint frases laudatòries per als generals Barrera i Milans del
Bosch i per la tasca patriòtica que realitzen des dels seus respectius alts càrrecs

La Vanguardia 10 d'agost 1926

9 de gener de 1942

9 de gener de 1942

Pel excelentisim senyor governador civil i per escàndol ocorregut durant la celebració d'un ball a la Societat Recreativa del poble de Sant Martí Sarroca, ha estat imposada a aquesta societat una multa de 500 pessetes, així com la clausura dels seus locals per espai d'un mes, sancionant amb arrest de quinze dies als veïns del citat poble Angel Sanchez Saez, Josep Figueras Escofet i Luis Domenech Güell com a autors del fets.

Inauguració de les Escoles Públiques - 1928

INAUGURACIÓ DE LES ESCOLES PÚBLIQUES -1928

El dia 18 de novembre de 1928, se celebrarà a Sant  Martí Sarroca diversos importants actes, amb acord amb el següent programa:

A les onze, arribada de les autoritats a Vilafranca i missa. Punt de reunió. front
a la caserna de cavalleria.

 
A dos quarts de dotze, inauguració i benedicció dels edificis escolars de la Bleda, Hostalets, Rovira Roja i de Sant Martí, que portaran respectivament els noms de:

Excmo. Sr. D. Severiano Martínez Anido,
Excmo. Sr. D. Emilio Barrera Luyando.
Excmo. Sr. D. Joaquín Milans del Bosch
i Ecmo. Sr. D. Miguel Primo de Rivera.

.
A dos quarts d'una, sessió solemne al Saló de Sessions de l'Ajuntament, per
lliurar al senyor Antonio Robert Rodríguez, diputat ponent d'Instrucció Pública
de la nostra Corporació provincial, de un pergamí declarant fill adoptiu d’aquest poble.

A dos quarts de dues,dinar íntim ofert pel poble en agraiment a les seves autoritats i fill adoptiu., al local de la Unió Patriòtica.

A les tres, formació per retre honors al capità general.

A les 03:15, homenatge de simpatia dels mestres i alumnes de les Escoles
de la localitat a les autoritats i seguidament berenar ofert pel magnífic
Ajuntament als nens i nenes assistents a l'acte.

A les cinc, gran ball públic organitzat per la Unió Patriòtica al seu local social
en obsequi a tots els seus conveïns i convidats. Amb tal motiu l'alcalde de 

Sant Martí Sarroca ha dirigit una vibrant i patriòtica locució al veïnat, perquè es
associï a aquests actes.

Aquests prometen revestir gran brillantor.

Font: La Vanguardia

Sextet Musical de la Coral Sarroca Nova-1915

SEXTET MUSICAL DE LA CORAL SARROCA NOVA —1915

Francesc de Paula Bové i Rius, va néixer a Vilafranca el 1875 i els seus únics antecedents musicals familiars provenen del fet que el seu pare, Magí Bové, va fabricar guitarres, llaüt, bandúrries i violins.

Va començar les seves primeres lliçons musicals amb l’organista de Santa Maria Isidre Janer i Sagalà, de la qual era escolà, i després va estudiar al Conservatori Municipal de Barcelona (on va cursar totes les disciplines) sota el guiatge de Lamote de Griñón i de Malats. El 1906 ja formava part de la capella de música de Santa Maria, el 1909 era membre del Quintet Penedès que dirigia mossèn Antoni Espasa i Bargalló. El 1914 ja era director de la capella de música de Santa Maria, el 1915 era director del Sextet Musical, de la Coral Sarroca Nova de Sant Martí Sarroca i del Terceto Vilafranquí, el 1918 va crear el Trío Bové amb les seves filles i els 1918—1919 ja dirigia l’Esbart Choral de Vilafranca.

Joan Albert (Notari) - 1519

J

OAN ALBERT

Notari públic de Sant Martí Sarroca. El 6 de juny de 1519 fa un establiment emfitèutic que diu el següent: Onofre de Boxadors, donzell, i la seva muller Àngela, senyor del mas de Pontons i dels quadre anomenat Gavarrosa, prop dels termes de Santa Maria de Foix, estableix i dóna en emfiteusi a Pere Guasch d’Albareda de la parroquia de Santa Maria de Foix una quadra de Gavarrosa amb un cens de 30 s.b. i dos parells de gallines i perdius al Nadal.

Emfiteusi:

[dr civ] Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.

A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil; generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d’entrada. Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del s V aC, on la concessió era sempre perpètua. A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits (hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un vectigal o cens), i posteriorment l’utilitzaren les colònies, municipis, col·legis sacerdotals i ciutadans latifundistes. Amb l'Imperi arrelà profundament la institució i, per tal com el contracte emfitèutic fluctuava entre la compravenda i l’arrendament, calgué cercar-li una figura jurídica pròpia. L’imperi d'Orient aplicà, també, l’emfiteusi als nous territoris. En ple s IV, en emparar-se l’erari dels béns de les ciutats i antics temples, els emfiteutes passaren a dependre del fisc. A Catalunya, des del començament de la conquesta cristiana hom utilitzà els establiments emfitèutics atorgats en les escriptures dites cartae precariae; els senyors de la terra, ho fossin originàriament o per raó de benefici o d’aprisió, cedien el domini útil als conreadors tot reservant-se el domini directe, sovint amb l’objectiu d’assegurar la permanència o estabilitat dels menadors. El costum era, en un principi, de concedir terres incultes o ermes i fins i tot casalots o masos en ruïna, segons escau a la natura de millorament, pròpia d'aquesta institució. Posteriorment hom l’establí en terrenys de bon conreu, edificis i terrenys per a construir, casos en què l’entrada era relativament alta. En la carta precaria hom fixava les terrae meritae (terres cedides) i les prestacions (cinquè, sisè, delmes, redelmes, tasca, braçatge, lliuraments en numerari, etc); l’obligació de l’emfiteuta de mantenir-se en el conreu restava assegurada amb la mansio o residència permanent a la finca, que derivà en l’adscripció a la terra. La institució, pel que fa als terrenys rústics, participà gairebé sempre dels lligams feudals, amb la remença. Els revessejats, modalitat de l’emfiteusi catalana, no és altra cosa que una perduració de l’encomanament feudal aplicat en l’àmbit del dret civil. L’emfiteusi, malgrat els abusos dimanats de la interferència de normes feudals (fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486), produí un gran benestar econòmic en el món rural, tant per raó del millorament que significava per a les finques com per la seguretat de permanència dels conreadors i la facilitat d'aquests de convertir-se en senyors útils. Quant als patrimonis urbans, ajudà a fomentar la propietat i el creixement de les poblacions. Fins el 1960, l’emfiteusi es regulava pel dret comú, les Constitucions i altres drets de Catalunya i costums i estatuts locals. Cal distingir entre l’emfiteusi amb domini, en què el senyor directe té nombrosos drets, com el cens, el comís, la fadiga i el lluïsme, l’emfiteusi en nua percepció, en què només té el dret de cobrar el cens o pensió i la fadiga, i l’emfiteusi de cens sense domini, en què es limita a la percepció de la pensió. A vegades hom sotsestableix la cosa emfitèutica a terceres persones, en el qual cas resta el domini útil per al darrer emfiteuta, el domini directe per al primer estabilient, i els altres estabilients resten com a senyors mitjans amb dret a cens en nua percepció, fadiga i lluïsme. Aquesta pluralitat de senyors en l’emfiteusi només era admesa a la ciutat de Barcelona i en altres viles i llocs que gaudien de dret especial. Avui dia el sotsestabliment és prohibit per la compilació; això no obstant, hom respecta les situacions creades. La creació del contracte emfitèutic ha de tenir lloc en acte públic i es pot constituir per escriptura d’establiment o per disposició per causa de mort. El contracte de rabassa morta ha estat considerat des de sempre emfitèutic, malgrat la seva temporalitat. Actualment l’emfiteusi té molt poca importància; la llei del 1990 parla ja de cens emfitèutic, establint una regulació del cens com a institució jurídica de caràcter real, en virtut de la qual el censatari passa, de ser titular d'un dret limitat de gaudi sobre la finca gravada amb el cens, a convertir-se en propietari de la finca, en detriment de la posició jurídica del censalista.

Fets - 27 de gener de 1887

La Vanguardia 29 gener 1887

Abans d'ahir va tenir lloc davant la secció primera de la Sala del Criminal d'aquesta 
Audiència composta dels senyors don Julián de la Pedrera , president ; don Gregorio Pereña i don José Saragossà , magistrats , la vista en judici oral de la causa sobre lesions greus á Joan Torrell produïdes per un tret de arma de foc que li va dirigir Pere Artigas i Fontanals , veí de Sant Martí Sarroca ( Vilafranca ) .

Segons vam poder escoltar en el judici, el tret es va verificar a prop , produint una ferida a l'esquena l'interfecte i al vespre d'un dia del mes de novembre de 1885 . La prova de testimonis , per cert nombrosa , va ser en el seu major part desfavorable al processat .  

El ministeri fiscal , representat pel senyor Abadia i el mateix l'acusació particular encarregada al jove advocat de aquest Col · legi don Alejandro Rieh , en vista de la prova , van sostenir les seves respectives conclusions i en breus i fundats discursos van demanar la pena de quatre anys de presó per al processat com a autor del tret . I la defensa del mateix , encomanada a l'advocat don Francisco de Paula Rius i Taulet , en el seu extens informe s'esforça a demostrar la innocència del processat demanant la seva absolució , acabant l'acte á les set del vespre.

Ajuntament Republicà - Sant Martí Sarroca - 1932

(Manuscrit literal, dirigit al HONORABLE SR. PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA)

Honorable Sr. President

L'Ajuntament de la meva Presidència en sessió tinguda el dia vint-i-cuatre del corrent, va pendre l'acord de que pel suscrit es traslladès a vos llur voluntat i la del veinat de que pels Parlamentaris catalans sigui mantinguda la integritat dels nostre Estatut, per llur significància del minim d'aspiracions de Catalunya en ús de llur dret d'autodeterminació.

En compliment d'aquell acord, Sr, President vos faig avinent el sentir del Consistori i del veinat, pregant-vos el transmateu als vostres parlamentaris

Visqueu molts anys pel be de Catalunya

Sant Martí Sarroca vint-i-cinc d'abril de mil nou-cents trenta-dos

El Batlle
(Signat)  Manel Marcé
(Segell del Ajuntament Republicà - Sant Martí Sarroca)
 

 

 

Certificació de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca - 24 d'abril de 1931

(Transcripció literal)

Com a complement de la certificació de constitució provisional d'aquest Ajuntament, per la present tinc la satisfacció d'assebantarli que verificats els anomenaments de carrecs, es com segueix: Arcalde, ciutadá Pere Torrents Claret; primer Tinent, ciutadá Francesc Pere Llopart; segon Tinent, ciutadá Manel Marcé Elies; Sindic, ciutadá Pere Rabella Farré; Depositari, ciutadá Josep (Llen-dic) Cruset Llenas; havent senyalat la celebració de les sesions ordinaries, tots els diumenges de cada semana a les 9 del dematí.

Una vegada mes ratifiquem pel presen nostra mes sinsera adhesió a la República desitjan continua amb l'asert y pau que fins ara a tingut; i nosaltres per nostra part, posem tots els nostres esforsos, per a fe una Catalunya tan gran com els nostres cors desitxen.

Visca V. motls anys.

Sant Martí Sarroca a 24 d'abril de 1931

L'Arcalde (signat: Pere Torrents Claret)

Exclm, President de la Generalitat de Catalunya - Barcelona 

Requeriment del Alcalde a Cap del Sometent - 17 d'abril 1931

REQUERIMENT DEL ALCALDE AL CAP DEL SOMETENT Sr. MARTÍ VALLÉS MONTSERRAT.  17 D'ABRIL DE 1931.

(Escrit de puny i lletra)

Complimentant les instruccions rebudes del Exm. Sr. President de la República Catalana, se servirà vostè presentar-se a la Casa de la Vila d'aquest poble a les cinc d'avui tarda per fer entrega del armament llarc i curt que tingui en el seu poder, el carnet de Cap del Sometent i la llista de Sots Caps i individus que pertanyen a dita institució en aquest terme municipal i prevenint-li que de no fer-ho aixis es procedirà contra vostè per desobediència a la meva autoritat.

Visca V. molts anys

Sant Martí Sarroca 17 d'abril de 1931

(Signat)  L'Alcalde
                P. Torrents Claret

 

Proclamació de la República Catalana a Sant Martí Sarroca - 15 d'abril de 1931

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA A SANT MARTÍ SARROCA EL 15 D'ABRIL DE 1931 

(Text literal de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca)

 Exclm. Senyor.

Tinc la satisfacció d'asabentar-li que a n'aquesta, ha sigut proclamada la República catalana en aquest districte, essen anomenat President del Consell provisional D. Pere Torrents Claret i Regidors D. Francesc Pera Llopart, D. Enric Vallés Escofet, D. Josep Marlés Farré, D. Benet Santacana Carbonell, D. Josep Cruset Llenas, D. Manel Marcé Elias, D. Joan Escofet Cuscó, D. Pere Rabella Ferré, D. Joan Alás Roca, D. Francesc Rubió Sadurní, D. Domench Alás Papiol i D. Feliu Domenech Sogas
     
            Deu vos guardi molts anys,
    
   S. Martí Sarroca a 15 d'abril de 1931

                 El President,


           (Signat) P. Torrents Claret



Exsim Sr. President del Gobern provisional republicá catala de la provincia de Barcelona.

Festa Santa Creu 1904

25 d'abril 1904

L'orquestra «La Catalana», de Vilafranca del Penadès ha estat contractada per a les següents
festes: Dies  2 i 3, a Sant Martí Sarroca, aquestaorquestra la dirigeix ​​el concertista de violí senyor Esteban Burés i els concertistes de cornetídon Ramón Roig, el de clarinet do Francisco Bernal i el de fiscorn don Diumenge Cruells.

Santa Creu 1926

6 de maig 1926

 
Sant Martí Sarroca.

 
Amb motiu de la festa de la Santa Creu es va celebrar durant els dies 2 i 3 de l'actual
extraordinaris balls i concerts al locai de Can Lluís, organitzats per la «Unió Martinenca » I amenitzats per l'orquestra de Granollers «Antiga Catalana d'En Mayol», que dirigeix el mestre don José María Rueva. La concurrència ha estat molta.

Festa Patronal el 1900

La Vanguardia 19 de gener 1900

El poble de Sant Martí de Sarroca celebrarà demà dia 20 la seva festa anual en honor del seu patró amb funcions religioses i balls que es faràn a la sala antiga de cal Salvadó. Per a aquesta festa està contractada l' orquestra La Catalana de Vilafranca del Penedès.