Translate

dijous, 30 de maig del 2013

Doctor Sebastià Ponnou

DOCTOR SEBASTIÀ PONNOU


Carta del metge Joan Castelltort al facultatiu de Sant Martí Sarroca doctor Sebastià Ponnou (1763), que parla del descobriment de les concrecions poliposes, i altres notes de caràcter principalment religiós.

diumenge, 26 de maig del 2013

Jaume Lleó - Pagès



JAUME LLEÓ

Pagès de Sant Martí Sarroca, disposava a l’octubre de 1751 de 279 quarteres de blat (que suposaven unes 1.200 lliures) exclusivament per vendre, ja que s’especificava que era el blat rellevat 10 gra dels censos fa la casa, 10 que se gasta per 10 dit difunt, 10 que és venut, 10 que se és gastat per 10 consum de la casa y per pagar 10 delme..
Això era el resultat de l'explotació de les seves cinc heretats (treballades per masovers, parcers i rabassers), de les quals també havia extret 100 cargues de
vi, 76 quartans d’oli, 44 quarteres de civada, 5 d’espelta i 76 de mestall (tot rellevat).

dimecres, 22 de maig del 2013

Joan Llanses - Boter


Joan Llanses

Natural de la Torre de Vernet, del terme de Sant Martí Sarroca. Casat amb Elisabet. Era Boter a Vilafranca (1557-1572)

dissabte, 18 de maig del 2013

Joan Albert - Notari


JOAN ALBERT

Notari públic de Sant Martí Sarroca. El 6 de juny de 1519 fa un establiment emfitèutic que diu el següent: Onofre de Boxadors, donzell, i la seva muller Àngela, senyor del mas de Pontons i dels quadre anomenat Gavarrosa, prop dels termes de Santa Maria de Foix, estableix i dóna en emfièusi a Pere Guasch d’Albareda de la parroquia de Santa Maria de Foix una quadra de Gavarrosa amn un cens de 30 s.b. i dos parells de gallines i perdius al Nadal.

dimarts, 14 de maig del 2013

Bernat Sala - Prevere


BERNAT SALA

Prevere, regint l’església i escrivania de Sant Martí Sarroca per Pere de Palol, rector i notari públic del lloc, fa constar una donació que diu aixì: Bartomeu Morgades, prevere i antic rector de Sant Viçens de Morrocurt, ara beneficiat de Sant Martí Sarroca (“de Ruppe”), fa donació a l’Hospital de la Santa Creu d’un censal mort de pensió de 8 ll. 5 s. I preu de 165 ll. Que li havia venut la universitat de Vilafranca del Penedès.

dijous, 9 de maig del 2013

Jaume Mateu . Pintor


JAUME MATEU

Pintor

originari de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), i establert molt jove a València és un important pintor de la Segona generació del gòtic internacional i actiu entre 1402 i 1452. A pesar d’haver heretat el destacat taller del seu oncle Pere Nicolau i haver contractat diversos retaules, la seva obra encara presenta molts interrogants. L`única obra documentada és l'Adoració dels pastors, peça subsistent del Retaule de Cortes (Ah Palància) de 1430.

També està documentat treballant junt a Gonçal Peris i Joan Moreno als coneguts Retrats dels reis de la Corona d'Aragó (1427) que procedents de la Casa de la Ciutat de València es conserven al MNAC de Barcelona.

 A Mateu se li atribueixen el retaule de Sant Valeri de la Vall d'Almonacid i el de Sant Jeroni del Museu Catedralici de Sogorb. Jaume Mateu, que contracta el retaule d'Elx de 1445, en el que col·laboraria Jaume Huguet, es converteix així en el primer pintor que es documenta treballant a les comarques alacantines.

dilluns, 6 de maig del 2013

Jaume Cabrera - Pintor


JAUME CABRERA

?., segle XIV --- ?., d 1432

Pintor actiu a Barcelona

Format segurament al taller dels germans Serra, s’independitzà el 1394 i desenvolupà, fins el 1432, una activitat pictòrica que evolucionà des de l’estil dels Serra, l'italogòtic, fins al de Borrassà, el gòtic internacional. Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme. Obra seva documentada és el retaule de Sant Nicolau de la seu de Manresa (1406). Hom li atribueix, entre altres obres, el retaule de Sant Martí Sarroca, la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics (Museu Episcopal de Vic) i un Calvari (col·lecció Carreras).

divendres, 3 de maig del 2013

Cancelleria de Enric IV de Castella




CANCELLERIA DE ENRIC IV DE CASTELLA

A Guillem de Barberà, donzell, li ordena que torni a Guillem Sobrer, cuirasser de Barcelona, un esclau negre de nom Antoni de 25 anys d’edat, que se li va escapar i que està en poder de dit Barberà al castell de Sant Martí Sarroca, si té algunes raons per no tornar-lo, passi a exposar-les davant la cúria reial.