LA BARONIA D’ERAMPRUNYÀ
El
castell d’Eramprunyà, aixecat dalt d’un penyal del massís del Garraf
especialment estratègic, va ser el centre de la gran baronia d’Eramprunyà, que
comprenia sis parròquies: Sant Miquel d’Eramprunyà, Begues, Castelldefels,
Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans.
Un
dels primers castells de la Marca. Eramprunyà fou testimoni en el segle XI de
les lluites entre el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i el noble sublevat
Mir Geribert, que s’intitulava
“príncep d’Olèrdola”.
La
baronia d’Eramprunyà, amb el seu centre el castell d’Eramprunyà, es diferència
de les altres baronies, i del altres castell, del Baix Llobregat, en el fet que
fins a una època molt avançada els comtes-reis del casal de Barcelona en
posseïren el domini superior, és a dir, aquest no va ser ni venut ni infeudat a
cap dels grans llinatges baronials.
El
feudalisme, tanmateix, era present a la baronia, en alguns dominis o
jurisdiccions infeudats o subinfeudats a tercers.
Els
comte de Barcelona hi tingueren com a vicaris els Santmartí, que desprès esdevindrien senyors d’Eramprunyà, i com
a sots-castlans els Santa Oliva, esdevinguts aquests castlans majors a partir
del segle XIII.
El
1323 el rei Jaume II vengué el domini superior del castell d’Eramprunyà i de la
seva baronia als seu tresorer, Jaume March
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada