Guisla de Banyeres

GUISLA DE BANYERES

Segona muller de Guillem III de Santmartí, no és coneixen fills.

Els Banyeres eixamplaren els seus dominis amb l'adquisició de diversos altres béns a la rodalia (l'Albornar, Tomoví, Albinyana), que obtingueren en feu dels abats de Sant Cugat. El 1177 el bisbe i la canònica de la seu de Barcelona van pledejar contra Guisla de Banyeres, muller de Guillem III de Santmartí, per usurpació de drets que la mitra tenia al castell de Banyeres.

El 1183 Arnau de Ribes, que era casat amb Guillema de Banyeres, passà a ser feudatari del bisbe de Barcelona pel castell de Banyeres. Guisla de Banyeres encara hi tenia drets, però, ja que el 1203 va definir a la canònica de la seu de Barcelona la meitat del castell, reconeixent a aquesta canònica el dret i el domini. El 1371 el castell de Banyeres passà al patrimoni reial per privilegi d'incorporació, al contrari de Ribes, que continuà essent de la Mensa Episcopal. Al segle XVII el castell i el lloc de Banyeres encara pertanyia a la corona.