Guillem III de Santmartí

GUILLEM (III) DE SANTMARTÍ

( +  v 1189)

A partir del decenni dels quaranta, el nou senyor directe d’Eramprunyà serà Guillem III de Santmartí.

El 1136 es va casar primer amb Beatriu de Montcada (morta abans 1163), divorciada del seu parent el gran senescal Guillem Ramon de Montcada, en segones amb Guisla de Banyeres, l’enllaç, amb la qual contribuí en gran manera a la decadència econòmica del senyor d’Eramprunyà, i desprès amb Alamanda de Castellvell, senyora de Falset i Siurana.

El llinatge s’extingí amb llur neta Alamanda de Santmartí, dita també de Subirats, que fou muller de Guillem II d’Entença, llinatge al qual passà la resta del béns familiars dels Santmartí

Encomanà la sotscastlania del castell d’Eramprunyà a Pere de Santa Oliva

El 1142, consta que Guillem III de Santmartí, la seva muller Beatriu de Montcada i el seu fill Guillem IV cediren el castell de Selma amb tots els seus termes i en franc alou als templers.

Els templers hi crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma (el primer comanador conegut és R. Solar el 1196) i sembla que toparen amb la família de Robert d'Aguiló, que hi pretenia drets i amb la qual firmaren una concòrdia el 1225.

Extingit l’ordre, el terme passà als hospitalers el 1312, que compraren al rei, el 1381, el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció civil i criminal damunt el lloc. Durant la guerra contra Joan II, el castlà hospitaler de Selma restà fidel a la Generalitat. El darrer comanador documentat és Jordi Serra, el 1788.

Guillem III de Santmartí, el 31 de maig de 1143, encomanà la castlania del castell d’Eramprunyà, a Pere de Santa Oliva, fill del vicari d’Eramprunyà, Guillem Ramon, que en testar poc temps abans (el 17 de març de 1143) havia deixat al seu fill el seu càrrec als castells d’Eramprunyà i Santa Oliva, sicut melius habuit et tenuit Compan Maior et Raimundus Enimberti et Gondeballus Raimundi .

Els drets que per raó del càrrec pertocaven a Pere de Santa Oliva eren els següents: 10 somades d’ordi, 10 de raïm i una hemina de blat sobre els delmes d’Eramprunyà abans que es repartissin, més la meitat dels dits delmes; els drets de la farga de Sant Climent, el feu de Sant Martí Sarroca i els que corresponguessin al castell d’Eramprunyà.

Guillem III de Santmartí, a més, li donà la jurisdicció sobre tots els cavallers del terme, el terç dels mals usos, la meitat dels plets, totes les troballes en mar o en terra i un terç dels naufragis. Les quantitats rebudes per establiment dels masos de vídues o abandonades, el quart dels peixos grossos i l’autorització per caçar a la seva completa llibertat.

S’estipula que la recaptació dels delmes es faria en un punt situat dins els termes jurisdiccionals del castell, que es designaria de comú acord entre senyor i feudatari. Finalment, aquest prometé fidelitat a aquell, que li lliuraria les postats del castell tants cops com fossin requerides i que el seguiria en hosts i cavalcades, al front dels cavallers subjectes a la seva senyoria, per raó del feu  d’Eramprunyà.

Guillem III de Santmartí féu testament el 1189. Deixà als seus marmessors els seus castells d’Eramprunyà, Sant Martí Sarroca, Olèrdola i Castellet, així com altres béns seus al Garraf, perquè els tinguessin fins que haguessin pagat els seus deutes i fins que aconseguissin 100 morabatins amb els quals poder establir un sacerdot que celebrés misses a Sant Sebastià dels Gorgs per la seva ànima i les dels seus parents, la qual cosa sembla que pot interpretar-se en el sentit de la fundació d’un benefici.

Va participar a la Host de Guillem II de Bearn i Montcada en la Conquesta de Mallorca amb la croada contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus  La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l’illa, l’esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l’illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

La host estava formada per 100 cavallers i la seva mainada; tot i així, el Rei En Jaume I afirma en la seva crònica que En Guillem II de Bearn i Montcada  es va oferir per aixecar una host de fins a 400 cavallers.

D'entre els més destacats de la Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca els més destacats foren Guillem III de Santmartí, Guerau VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt, Hug V de Mataplana, Guillem de Sant Vicenç, Ramon de Bell.lloc, Bernat III de Centelles, Guillem de Palafolls i Berenguer de Santa Eugènia.