Translate

diumenge, 20 de gener del 2013

Jordà de Santmartí


JORDÀ DE SANTMARTÍ

?.  – a 1167

Es el 1108, en què hi ha notícia el qual, Jordà de Santmartí, senyor de Sant Martí Sarroca, juntament amb un personatge anomenat Pere Bernat de Puigdàlber. atorgà donació a l’orde de l’hospital d'un mas en terme del castell de Sant Martí Sarroca.

Feudalització i violència sembla que anaven aparellades, perquè el 1111 trobem el nou senyor d’Eramprunyà, el susdit Jordà,  fill d’Arnau Mir I de Santmartí, en una concòrdia amb l’abat Rotllà de San Cugat sobre unes parellades de Gavà que el dit Jordà prengué al cenobi, al qual havien estat donades per la seva besàvia Ermengarda.

Assistí a la causa, per consell de Ramon Mir, l’oncle patern de Jordà, el vicari del castell d’Eramprunyà, Guillem Ramon, l’abat, posteriorment, li donà el dit alou a precari, tot reservant-se la quarta part. Aquestes condomines que l’abat es reservava li foren presses, injustament i amb vexació, per Jordà.

A causa d'aquest furt, Jordà, el seu germà Umbert i els homes que amb ell col·laboraren foren amenaçats d'excomunió pel legat papal, el cardenal Boso, devers el 1117. Això no obstant, no va ser fins el 1121 que Jordà féu cas del requeriment. El 13 de març d'aquest any, finalment, restituí i definí a l’abat les parellades de Gavà que la seva besàvia Ermengarda havia donat a San Cugat

A canvi rebé 30 morabatins i l’aixecament de l’excomunió que contra d'ell havia formulat Calixt III. El document de restitució és firmat per Jordà i la seva muller Ermessenda, per llur fill, Arnau Jordà, pel vicari d’Eramprunyà, Guillem Ramon i per altres homes, entre els quals el batlle Gerall Remun.

Mentrestant, Jordà de Santmartí renovava la fidelitat al comte, entre els anys 1121 i 1131 prestà homenatge a Ramon Berenguer III, pels castells de Castellet, Olèrdola i Eramprunyà.

Però l’afer de les parellades de Gavà, llegades a Sant Cugat per Ermengarda, la besàvia de Jordà, i sostretes contra dret per aquest, que havien comportat fins i tot una amenaça d'excomunió  encara cuejava. Es resolgué definitivament gràcies al consell de sant Oleguer, tandem consilio et laude domini Ollegarii, archiepiscopi, aliorumque proborum hominum, com fa constar un document, del 5 d'abril de 1131, pel qual Jordà retornà al monestir i al seu abat Ermengol la meitat de les dites parellades, retenint l’altra meitat, per la qual, juntament amb els seus fills Arnau Jordà i Guillem III, donà al cenobi 50 morabatins d'or.

Entre els signataris, on figura l’arquebisbe mateix, després dels Santmartí, consta un tal Berenguer Ramon, vicari.

Exactament un any desprès, el 5 d'abril de 1142, Jordà, amb els seus fills Arnau Jordà i Guillem III, fa una definició a Sant Cugat, en virtut de la qual es compromet a no fer cap dany ni violència als honors del monestir situats dins els seus dominis. El document és signat per l’arquebisbe Oleguer, entre d'altres dignataris, i pel vicari Berenguer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada