ALAMANDA DE CASTELLVELL O DE SUBIRATS
Senyora de Falset, Siurana i Subirats
Tercera
muller de Guillem III de Santmartí,
anomenada també Alamanda de Subirats,
tingueren dos fills Ferrer de Santmartí i
Blanca
El
1218 Alamanda de Subirats donà a la
seva filla Blanca la castlania de
Falset en penyora de 50 marques d’argent. El 1229 Blanca rebia de la seva mare Alamanda
el castell, previ homenatge de fidelitat. El 1240 Alamanda de Subirats vengué a la mateixa Blanca els castells de Falset i de Marçà a canvi dels 800
maravedisos que li devia, tot reservant-se l'usdefruit.
El
1241 la senyoria damunt Falset fou cedida per Ferrer de Santmartí a la seva filla Alamanda, casada amb Guillem
II d'Entença, cessió que també fou feta per Alamanda de Subirats a favor de la seva néta homònima el 1244. El
1254 Alamanda II d'Entença o de Subirats, alliberà Falset dels mals
usos de cugucia, intestia i eixorquia; aquest i d'altres privilegis foren
recopilats el 1371. Alamanda i el
seu fill feren diverses deixes de rendes damunt Falset a Santes Creus, deixes
que provocaren discussions el 1305 i el 1321.
Berenguer d'Entença donà la franquesa de la gabella de l’aiguardent, i
el seu fill Guillem la de prestar
les guaites, als castells de Falset i Altafulla. Aquestes exempcions es
coronaren amb l’estructuració del seu règim municipal, establert i recopilat
amb tot detall en els capítols concedits per Jaume II, perfeccionats després
amb altres privilegis i ordinacions.
La
prosperitat de Falset és confirmada per l’existència d'un molí el 1274 i d'un
altre molí valorat en 400 sous el 1280; el 1285 Guillem d'Entença podia dotar la seva muller amb un esponsalici de
1 000 maravedisos d’or damunt el seu castell.
La
seva església, esmentada a la butlla del 1194, pagava 75 sous per les dècimes
el 1279 i 100 el 1280. Integrada, des de la seva creació el 1324, al comtat de
Prades, fou cedida el 1327 en esponsalici pel comte infant Ramon Berenguer a la
seva muller Blanca. Els comtes utilitzaren el castell, com a residència habitual,
fet que degué ajudar a consolidar el seu creixement, que es constata amb la
consagració de la nova església el 1365, quan el poble ja utilitzava un escut
propi.
Sembla
que el poble de Marçà (Priorat) té l’origen en una alqueria islàmica. El 1153,
el mateix any que Ramon Berenguer IV donà dues jovades del terme al Temple,
surt esmentat per primera vegada el seu castell; l'any següent l’església de
Marçà és esmentada a la butlla d'Anastasi IV. El 1174 el rei Alfons I infeudà
el castell de Marçà a Guillem de Castellvell, juntament amb els de Tivissa,
Móra i Garcia, en canvi que l’esmenta’t cavaller li perdonés un deute de 5 000
morabatins.
El
1229 Alamanda de Subirats donà a la
seva filla Blanca, previ homenatge
de fidelitat, el castell de Marçà. El 1240 la mateixa Alamanda venia a la seva filla tots els drets damunt aquest castell
i el de Falset en canvi dels 800 morabatins que li devia, reservant-se’n, però,
l'usdefruit. La senyoria recaigué finalment en Alamanda, casada amb Guillem
II d'Entença, pel donatiu del seu pare, Ferrer de Santmartí, el 1241, i de la seva àvia Alamanda de Subirats, el 1244.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada