Llegenda negra de Sibil·la de Fortià

Quant arribí,
de Sant Martí
–castell fort pres
en Penedès,
hon ab gran cuyta
se n'era fuyta–
ne viu cobrar,
presa tornar,
no menys ferrada
que d'ull mirada,

Na Forciana,
qui catalana
fon natural.
Ab prou de mal
he malaltia,
llexat havia
abandonat,
palau robat,
sense remey
son senyor rey

–propi marit!–
mig mort al llit,
enmetzinat
he fetillat
seguons se deya.
Atre tal feya
a sos fillastres,
he mals empastres
contra sa nora,
hun punt ne hora

nunca sessant;
lo rey ginyant
ab frau, enguan,
major Johan
–aprés rey fon–,
Martí, seguon,
sos fills abdós
com ha traydós
deseretàs;
sols prosperàs

ella y els seus,
fent-los ereus
de sos regnats.
Per tals peccats
fon ben rodada
he turmentada;
moltes cremades
de ses criades,
a llur mal grat.