Bernat de Fortià

BERNAT DE FORTIÀ

?--?,  d 1424

Cavaller empordanès, germà de la reina Sibil·la de Fortià.

De primer (1365) l’amistançament i desprès (1377) el casaments d’aquesta amb el rei Pere el Cerimoniós li permeteren d’acumular riqueses i de fer ràpida carrera política: es constituí el cap del partit de la petita noblesa, afavorit per Sibil·la, enfrontat als grans nobles i a l’Infant Joan. El 1379 ja era majordom del rei, i el 1382 camarlenc i lloctinent de governador de Catalunya.

Posseí, per adquisició o per donació, els castells de Sant Martí Sarroca, la Geltrú, Cubelles, Vilanova, Font-rubí, Foix, Magallón i Borja. El 1384 fou nomenat pel rei capità general de les tropes enviades a combatre l’insurrecció del comte d’Empúries, càrrec que hauria hagut de correspondre a l’Infant Joan. No pogué ésser portat endavant, però ( pel fet d’ésser inconstitucional), el projecte de confiar-li la lloctinència general dels regnes desprès de la destitució de l’Infant Joan.

Tement la venjança del nou rei, abandonà, amb Sibil·la, el palau real de Barcelona, on agonitzava el rei Pere, a la fi del 1386, i es refugià amb ella i altres cortesans, al castell de Sant Martí Sarroca, on l’Infant Martí els assetjà i els obligà a rendir-se.

Fou processat, i finalment fou absolt, amb la condició que renunciés totes les possessions, en cavi de les quals rebé una pensió anual de 12.000 sous.