Joan I de Catalunya i Aragó

JOAN I DE CATALUNYA-ARAGÓ

De sobrenom: el Descurat, el Caçador, l’Aimador de la Gentilesa

Perpinyà, 1350 – Foixà, Alt Empordà, 19 de maig de 1396

Rei de Catalunya-Aragó (1387-1396)

Fill de Pere el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília, ostentà, essent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351. Tingué per preceptor Bernat (II) de Cabrera. Jurat com a primogènit (1352), des del 1363 fou lloctinent general dels regnes. El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni (1371). Dos anys després es casà amb Mata (Mata d'Armanyac), filla del comte d'Armanyac (que morí el 1378).

Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller; el rei Pere proposava la reina Maria de Sicília, però l'infant s’obstinà a rebutjar-la (en part, possiblement, per motius religiosos, puix que era partidari de Climent VII en el Cisma d'Occident, mentre que Sicília era de l’obediència del papa Urbà VI), i finalment es casà, el 1380, amb Violant (Violant de Bar), filla del duc Robert I de Bar i neboda de Carles V de França.

La seva francòfila i el seu clementisme s’accentuaren amb la presència de la nova muller, així com també el gust pels refinaments cortesans: les robes precioses, les joies, les festes, la música i les caceres. Però s’aprofundiren també les divergències entre l'infant i el seu pare.

El 1381 Joan no assistí a la coronació de Sibil·la de Fortià com a reina, i arrossegà en la seva actitud l'infant Martí. Un altre motiu de fricció sorgí en no voler prescindir Joan d’alguns dels seus cortesans, especialment de Constança Pròixida, muller de Francesc de Perellós, i de Bartomeu Llunes, que, juntament amb altres consellers de l'infant i del mateix rei havien estat censurats per la cort de Montsó del 1383, acusats de traïció, corrupció i malversació, i sotmesos a enquesta judicial.

D’altra banda, la rebel·lió del comte d’Empúries (1384-88) agreujà les discòrdies. El primogènit no volgué enfrontar-se amb el seu cunyat per les armes, i el rei confià la capitania de l’exèrcit a Bernat de Fortià, germà de la reina, preterint l'infant. Malgrat tot, quan el comte d’Empúries s’alià amb el d'Armanyac i les tropes d’aquest es disposaven a entrar a Catalunya, l'infant acudí a la frontera i les desbaratà a Durban, en l'única acció de guerra que se li coneix (1385).

La protecció dispensada per Joan a Constança Frederic d'Aragó, enemiga de la reina Sibil·la, provocà la ruptura amb el rei, que el destituí del càrrec de lloctinent general i li inicià un procés, bé que la destitució fou declarada il·legal pel justícia d'Aragó.

L'infant no assistí a les festes celebrades a Barcelona el 1386 per commemorar els cinquanta anys de regnat del seu pare, com tampoc l'infant Martí, i quan Joan demanà per veure el seu pare, aquest no l’admeté a la seva presència.

La reina Sibil·la, tement la venjança de Joan, abandonà el rei agonitzant pel desembre del 1386 i es refugià a Sant Martí Sarroca, on l'infant Martí la prengué, juntament amb els seus consellers, dos dels quals, Berenguer d'Abella i Bartomeu Llunes, foren executats per ordre de Joan, esdevingut rei, mentre que la reina hagué de renunciar als seus béns, en canvi dels quals li fou assignada una pensió anual.