Berenguer d'Abella

BERENGUER D’ABELLA

¿--? Barcelona, 1387

Conseller i majordom de Pere III

En l’enfrontament entre el rei i la Unió valenciana procurà de guanyar Alfons XI de Castella a la causa de Pere III. Participà a l’expedició contra Jaume III de Mallorca (1349) i en diverses campanyes a Aragó, el 1363, en la guerra contra Castella. Intervingué en el procés que condemnà a mort l’almirall Bernat de Cabrera. El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l'infant Joan amb Joana de Valois. Fou el negociador principal del tractat amb Gènova del 1386. A la mort de Pere III fou processat, com altres cortesans, sota l’acusació de fomentar les dissensions dins la família reial, i condemnat a mort. Pres entre els seguidor de la reina Sibil·la.

Berenguer d’Abella, fou senyor del castell de Subirats el 1365 fins ben bé la seva mort (1387). Fou una donació que li feu el rei pels seus serveis. És a dir cinc anys justets. Fou funcionari de la Corona d’Aragó. El 1347 visità Alfons XI de Castella, amb el fi d’assolir que aquest rei prestés suport al Cerimoniós en les lluites contra la Unió, i dos anys després participà en la victòria de Llucmajor (1349) sobre les forces de Jaume III de Mallorca. Actuà així mateix en diversos afers relacionats amb la guerra contra castellà (1363) i en el procés i l’execució de Bernat de Cabrera (1364). El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l’infant Joan amb Joana de Valois. Principal artífex d’un tractat de pau amb Gènova (Barcelona, 1386). Es vinculà al bàndol de la reina Sibil·la de Fortià, ja sabem cap on es va amagar aquesta reina fugint del Palau del rei de Barcelona, va ser a Sant Martí Sarroca, probablement Berenguer d’Abella hi va tenir decisió per escollir aquest lloc. Arrel d’aquest motiu fou executat (decapitat) en pujar Joan I al poder. Es casà amb Constança de Próixida i Carrós filla d’Olf de Proíxida de València, que posteriorment la família de la seva muller va posseir molts territoris al Penedès. Constança obtingué per compra els alous de sant Pere de Riudebitlles, Terrassola, Santa Fe, La Granada (1381-82) Acusada amb el seu marit perdé algunes possessions però les del Penedès li foren restituïdes (1385) Tingueren un fill anomenat Nicolau d’Abella.