RAMON ALEMANY DE CERVELLÓ I DE CARDONA
?
--- ? 1409
Senyor
de Montagut, Querol, Subirats i Sant
Marí Sarroca
Funcionari
reial, fill d'Hug de Cervelló i d'Elionor de Cardona. De jove estigué a
Sardenya al servei reial (1354), i prengué part en la guerra de Castella. Pere
III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut (1363). Assistí a les corts
de Barcelona i de Tarragona (1368 i 1370) i a les de Montsó (1388). Regí la
governació general de Rosselló i Cerdanya (1361) i fou castellà de Perpinyà.
Fou
enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts (1363).
Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris (1370), des de
l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort pontifícia i a
Castella per tal de fer la pau amb Enric II i de concordar el matrimoni del
fill d’aquest amb Elionor d'Aragó. Llavors li fou donada l’administració del
dret de quema, que tingué tota la vida. Així mateix, fou enviat a fer una lliga
amb el rei de Navarra.
En
morir Berenguer d'Abella obtingué el
càrrec de governador de Catalunya (1374) i intervingué en algunes qüestions amb
l’arquebisbe de Tarragona pel senyoratge de la gent del Camp. Adquirí els
castells de Subirats (1377) i d'Avinyó (1381). Pel seu intens treball a la
cort, li fou posat com a lloctinent a la governació el seu fill Hug (1379).
Ramon fou destituït del càrrec per malvolença dels seus enemics i substituït
per Pere d'Avinyó.
Gran
amic de Joan I, fou rehabilitat per ell i nomenat de bell nou governador de
Catalunya (1389). Tot seguit s’ocupà dels tractes matrimonials de la infanta
Violant amb Lluís d'Anjou i de la pau amb Carles VI de França. El 1390 era
ambaixador, encara, a Avinyó. Joan I li féu donació del castell de Sant Martí Sarroca (1391), on Ramon
havia combatut abans contra el partit de Sibil·la
de Fortià, i més endavant li vengué el lloc de Cabra (1393).
Assistí
a les noces de la infanta Joana (1392). Li fou creat el títol de conestable, o
lloctinent de senescal, en absència de l'infant Martí. El càrrec de governador
fou deixat sovint per Ramon a mans de lloctinents. El rei Martí li posà com a
ajudant el seu fill Guerau Alemany
(1397); però Ramon, fins que pogué, continuà recorrent els pobles catalans per
afers de govern. Finalment, en veure’l vell i malalt, el rei li féu deixar el
càrrec i el donà provisòriament a un altre fill, fra Guillem Ramon, comanador
d'Alcanyís, i, en definitiva, a Guerau
Alemany (estiu del 1404), tot prometent a Ramon que li restituiria el seu
ofici quan es veuria amb forces per a regir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada