El 1121 ja s’esmenta el castell de la Bleda, en el jurament de fidelitat de Berenguer de Queralt, fet al comte Ramon sobre diversos castells. El comte no demana a Berenguer el castell de la Bleda, ni el de Papiol fins que el facin senyor directe.
Els senyors del castell de la Bleda al segle XIV i XV eren els Espitlles. El 1320 l’Almoina de la seu Barcelona ven el feu del castell de la Bleda a Ramon d’Espitlles. Tots els descendents d’ell continuen sent els senyors de la Bleda:
Eimeric d´Espitlles, ven terra a la Riba
Eren senyors també de la casa d’Espitlles del terme de Santa Margarida i els Monjos. Personatges molt relacionats amb els Guals i amb Vilafranca. Fixant-nos amb les afrontacions de terres podem saber que el Mas de la Riba dels Guals era situat prop del castell de la Bleda i en el camí que anava a Santa Margarida:
Eimeric d’Espitlles, del castell de la Bleda, dona a Caterina, vídua de Guillem Gual ,terra situada al camí que va de la Riba a l’església de Santa Margarida.
En quasi tota la documentació trobada se’ns indica que pertany a la parròquia de Santa Maria de La Bleda, església isolada a prop del castell de la Bleda. Al segle XII ja era parròquia. És curiosa la primera data que s’anomena la parròquia, la de l’any 1157, on el canonge de Barcelona Pere de Ribes, estableix el mas Alzina, al terme del castell d’Olèrdola, el qual confrontava amb el terme de la parròquia de Santa Maria de la Bleda. És precisament el mas de l’Alzina, dels Guals de Vilafranca. El topònim Riba segurament és perquè el mas estava ubicat al costat del riu Foix. També els límits ens indiquen que a prop del mas hi ha el molí de Pere Pons.
Actualment també aquest riu passa per sota del lloc on suposadament es creu hi havia el castell i que ara està substituït per un mas anomenat del castell de la Bleda. La Riba no podem assegurar que fos una quadra en els segles XIV i XV i que li va donar el nom el mas dels Gual que estava situada a la Bleda. El nom de quadra no l’hem trobat ni en la documentació del segle XIV ni el XV. Podria ser un nom posterior. No serà fins l’any 1849 que trobem el nom de quadra de La Riba i és diu que té sis cases.
Des del segle XIV trobem veïns que viuen a La Riba, topònim per tant, que cal suposar no correspon només a la masia. En més d’una ocasió trobem que la Riba forma part de la parròquia de Santa Margarida.
A l’edat mitjana la xarxa de camins va esdevenir un espai d’elevat interès econòmic atès que constituïa la infraestructura necessària per a la circulació tant de persones i animals com de mercaderies. La xarxa de comunicacions era constituïda per camins, ponts,guals...Alguns historiadors parlen de que la via Augusta des de Vilafranca continuava cap a l’oest en direcció a Can Ferriol, una masia que hi ha a l’extrem SE del terme de Sant Martí Sarroca, uns 300 metres al SO del poblat de La Bleda.
A partir dels diferents límits del mas de la Riba podem veure que el mas estava molt ben comunicat, ja que trobem límits, que ens indiquen un camí que va de la Riba al Pas de na “Calsada”
Sempre s’ha suposat que aquest pas era dins Vilafranca del Penedès, que correspon a un altre traçat de la Via Augusta. Si a més veiem que després de la Bleda, la via morisca o Augusta s’endinsava cap a La Múnia, Sant Marçal, Lletger... i sabem, també per la documentació, que en Guillem Gual de la Riba es casà amb Caterina, veïna del poble de Lletger, que hi va haver relacions matrimonials amb gent de masies de Santa Margarida, que venien del Vendrell... fa suposar que potser sí que aquesta via seguia aquest recorregut. Al nostre entendre la “calsada” podria ben bé ser un camí entre les dues vies que es comunicaven. Veurem també que un altre mas dels Gual estarà a prop de Vilafranca i en un altre pas de “calsada”
Autor: Josep Bosch Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada