Arnau Mir I de Santmartí

ARNAU MIR I DE SANTMARTÍ

?., segle XI -- ?., 1100

Membre de la família vescomtal de Barcelona, fill de Mir, senyor d’Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Ribes i Eramprunyà, i de Guisla de Besora, filla de Gombau I de Besora.

A la seva joventut prengué part en la revolta del seu pare contra el comte  Ramon Berenguer I, però mort Mir Geribert (1060) i morts també els germans més grans, Guillem II i Bernat, aquest heretà la major part dels dominis paterns i materns (Olèrdola, Eramprunyà i Sant Martí Sarroca) i es convertí en un dels primers personatges del regnat de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.

Fou un dels signants del nucli primitiu dels Usatges (1068?) i després fou un dels primers barons que s’aixecaren contra Berenguer Ramon II inculpant-lo de l’assassinat del seu germà. Fins el 1089 Arnau no tornà a l’obediència del Fratricida. El succeí el seu fill Jordà de Santmartí, i del seu casament amb Jordana, del qual tingué un altre fill Umbert

Arnau féu construir l’església de Sant Martí Sarroca.