Translate

divendres, 25 d’octubre del 2013

Alexandre Mora i Riera - Marquès de Casa Riera

ALEXANDRE MORA i RIERA, MARQUÈS DE CASA RIERA

El 26 de gener de 1878 va ser inscrita al Jutjat de Sant Martí Sarroca, la falsa defunció del Marquès de Casa Riera.

L'any 1904 el nom d'aquest Marquès tingué una gran ressonància a la premsa, aleshores molt donada a campanyes que sovint revelavan finalitats frec a frec del xantatge.

L'afer Casa Riera apasionà els parisencs, quant un ferrer de Sant Martí Sarroca, anomenat Pere Riera, acusà al Marquès d'usurpació d'estat civil, l'acusació del ferrer pot resumir-se així: Sant Martí Sarroca.
Lùnic que té dret al marquesat sóc jo, que sóc el parent mes próxim>.
L'expetació que aquesta acusació provocà a París fou gran. L'opinió es dividí en dos bàndols: l'un a favor del Marquès i l'altre a favor del petit forgerons, car és així com designaven l'acusador. Fou un plet sensacional que posà en moviment els advocats més famosos de París i de Barcelona.

El Tribunal francès hagué de deixar en suspens el procediment, i el combat entre el Marquès i el ferrer es traslladà a Espanya, amb la corresponent escapolida d'aquest últim.

L'afer acabà amb la detenció d'unes deu persones, entre les quals hi havia el sogre d'un diputat regionalista, dos funcionaris, l'un de l'Audiència i l'altre de l'Ajuntament de la capital catalana. i un advocat de Vilafranca del Penedès, que hom acusava d'haber escrit del seu puny i lletra, en el llibre d'obits del Jutjat municipal de Sant Martí Sarroca, l'acta de defunció d'Alexandre Mora i Riera.

L'11 de novembre de 1907, a Can Sogas, casa del Jutje municipal de Sant Martí Sarroca, és va fer l'acta d'anul.lació de la suposada mort del Marquès.

Es diu que el Marquès va costejat les obres de l'església dutes a terme el 1906.

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Joaquín Lázaro de Bolet i DesVilar

JOAQUIN LÁZARO DE BOLET i DESVILAR
 
Va ser Caballer, Senyor de Castellgalí i Carlà de Sant Martí Sarroca.

 
Corts: 1626

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Gerónimo de Miquel i Terré de Picalquers - SG. XVII

Gerónimo de Miquel i Terré de Picalquers

 
Cavaller Senyor de Sant Martí Sarroca, Maestre de Camp dels Reals Exèrcits, Veguer de Barcelona, Conseller Segon, Cònsol de la Llotja de Mar.

 
Elevat a la dignitat de Noble el 10-V-1643.

 
Corts: 1626 i 1640.

 
Parlament: 1653.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Donació a Sta. Cecília de Montserrat - Segle X

20 de septembre de 946

Adovario i Lunesinda, la seva muller, fan donació a la casa de Santa Cecília de Montserrat, de tots els seus bens que tenen al comtat de Barcelona en el castell de Sant Martí Sarroca,

Actum III, kalendas octubris anno XI regnente Ludovico rege.

Signan amb els venedors: +Cristinus. +Seniuldus. +Perrasius. +Warnarius. y Elias subdiaca. Geldemirus levita scripsit.

diumenge, 29 de setembre del 2013

Pradellvenents - S. XI

1067, octubre 25

Guisla Gombau (Besora) i el seu fill Gombau Miró, venen a Amat Guitart un
alou a Pradellvenents, al terme del castell de Sant Martí Sarroca.

El preu de la venda és taxat en un cavall bo, valorat en vint

unces d’or.

dissabte, 21 de setembre del 2013

Mas Lesbedó - 1587

Títol formal
Donació

Data(es)
29.12.1587

Descripció
Onofre Sabido, prevere de l'església de Santa maria, fa donació als procurador dels aniversaris, per misses a la seva mare Eulàlia, la pensió de censal mort que paga Mateu Rafecas, pagès del mas Lesbedó, situat a Sant Martí Sarroca, de 22 sous i 6 diners.

Observacions
Notari: Joan Colldesans Lloc: Vilafranca del Penedès. Sig.antiga: Doc 1100 Carpeta 9.

dimarts, 17 de setembre del 2013

Els Fogatges - Sant Martí Sarroca

Els Fogatges

El fogatge com hom sap, no és altra cosa que un recompte de focs elaborat exclusivament amb finalitat fiscal. A través d’aquests recomptes de focs es procedia al repartiment del donatiu atorgat per les Corts, encara que eventualment també es podia emprar per a repartir altre tipus de càrregues com coronatges, maridatges o redempcions de l’usatge Princeps namque”, càrregues que derivaren de l’àmbit de la fiscalitat reial.

Els fogatges ens poden ajudar per a situar els Gual en els espais dels que hem parlat més amunt. A més també ens permet veure quina va ser la continuïtat del llinatge en aquest mateix espai en els anys posteriors. El primer fogatge conegut data de l’any 1358, tot i que és incomplert. Ens diu que el terme de Sant Martí Sarroca pertany al noble Bernat Guillem d’Entença, i que hi ha 68 focs, que el procurador de dit noble és Bartomeu de Vilafranca i es paguen 34 lliures.

Entre els anys 1365/70 Sant Martí és de la senyora reina Elionor de Sicília, a la qual se li lliurà el castell per una permuta amb el seu marit, el rei. Hi consten 116 focs.

Tenim per tant un primer Gual en la documentació dels fogatges .Probablement seria el Jaume Gual casat amb Rumia del mas de la Riba. En el fogatjament general de Catalunya de l’any 1378 i dins de la vegueria de Vilafranca del Penedès, segons el fogatge extret per l’autora Esther Redondo, en el terme de Sant Martí Sarroca hi ha 51 focs pertanyents a nobles i 37 a eclesiàstics. No hi surten alouers. En el terme de Pacs del Penedès 12 focs pertanyents a nobles i 9 a eclesiàstics. Tampoc no hi surt cap aloer. Mentre que en el terme de Santa Margarida del Penedès hi ha 14 aloers, 13 focs pertanyents a nobles i 26 a eclesiàstics. És clar, que els aloers Gual estaven comptats dins del terme de Santa Margarida. I per tant la parròquia de la Bleda formava part d’aquest últim recompte. 

És important la quantitat de nobles – propietaris, en els termes de Pacs i Sant Martí. La relació que es va donar entre aquests pocs aloers i els nobles deuria ser ferma i interessada. Cal pensar que molts d’aquests nobles eren gent que vivia a Vilafranca i tenia terres en aquests espais,que segurament les feien treballar amb gent pagesa de la mateixa Vila. A partir d’aquest últim any veiem que no hi ha fogatges fins a finals del segle XV. Sembla que al municipi de Sant Martí Sarroca l’any 1497 s’hi compten 80 focs, o sigui 360 habitants.



Aquest llistat dels fogatges i la relació dels focs amb els Gual ens ha pogut donar una idea de que la seva permanència al Penedès va ser més o menys llarga.